▼

dilluns, 12 d’agost del 2013

LA COVA DEL PAS DEL TEMPS



El vent arrossega polsim de roca tallant que s'endinsa entre els batecs i els sospirs. Ferida, m'aixoplugo dins la cova del pas del temps, desplego els escuts de les comportes per allunyar les indiferències, les mentides, els silencis enverinats... i recullo les ales fins que la brisa amable m'indiqui que ha tornat la bonança.
a

2 comentaris:

  1. Anònim12 d’agost del 2013, a les 23:55

    Bonic! confio que aviat recullis, també, els escuts i tornis a desplegar les ales per sortir de la cova. Aquesta nit mateix, potser?

    ResponElimina
  2. alicia molina13 d’agost del 2013, a les 1:50

    Sí, espero que aquesta nit sigui favorable per deixar a casa els escuts... i que les paraules m'ajudin a construir camins imaginaris que ens facin disfrutar amb el cor ben obert. :)

    ResponElimina