Decebuda i trista, la Paula desfulla la margarida comptant undostres a cada estrebada, però res. Ella, la flor, no es queixa de res. I la paula hi torna: undostres. Silenci. La noia se la mira amb provocació, però l'altra no fa ni un petit gest vibratori. Roman quieta. En el següent atac, la joveneta estira amb molta més força i li arrenca tres fulles de cop, però ni amb això aconsegueix que la flor reaccioni a l'agressió. És la seva manera d'acceptar l'error d'una altra margalida quan, dies enrere, en arrencar-li els pètals un a un, li va fer creure que ell l'estimava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada