Avui he vist camins que no portaven enlloc, bicicletes que els faltaven els pedals per avançar, siluetes de figures humanes sense peus per tirar endavant i sense mans per obrir-les a l'esperança. He vist un manyoc de cabells d'un cap perdut en el desert de les ombres, un elefant extingit que ens assenyalava a tots amb la seva trompa fent-nos responsables d'un final anunciat. He vist metorits de paraules d'aquelles que es carreguen en la bilis més amarga i apunten en els cors més fràgils. També, unes parpelles que tancaven el seu vaivé per no tornar-se a obrir i un silenci que s'instal·lava en el bell mig del coll fins a no deixar-te respirar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada