Els dies com avui porten finals inesperats. De cop, quan l'últim gra de sorra queia per anunciar el final del dia, he vist volar l'àliga negra per sobre de les teulades de les cases buscant un mirall en què comprovar si havia canviat gaire d'aspecte d'ençà de la seva aparició al planeta Terra. En un altre moment, he vist bastants semàfors verds per apuntar a la meva llista d'oasis personals i n'he pres nota de cada un d'ells. També, l'aparició en un lloc estranyíssim d'un aqüeducte romà que, miraculosament, ha començat a brollar-li aigua per transportar-la als pobles dels voltants, que no en tenen. O un patinet que anava sol per les vies urbanes organitzant el tràfic dels cotxes, dels vianants... i fins i tot ajudant a traslladar els nens petits quan, cansats, es negaven de seguir caminant. Al matí he vist com l'edifici d'una escola havia canviat la seva distribució d'espais i apareixia sense parets ni portes, ni passadissos, ni aules... i davant la mirada incrèdula de pares i mestres, els alumnes anaven penjant rètols amb les paraules "volem una escola viva" pertot arreu: a les botigues, al mercat, als bars, a les places, als tallers... Per últim, també, un Sol rodó i baix mentre conduïa per l'autopista. L'he mirat més enllà, travessant-lo, i he vist tots els follets, que em deien que existien quan era petita, jugant amb les nostres ombres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada