Si el dia tingués només un minut per ser viscut, voldria que estigués ple de mar i d'onades silencioses que s'acosten als peus sense anunciar-se. Voldria que darrere el núvols blancs hi haguessin formes de somnis imaginaris i que sense haver-los de bufar, anessin canviant com les pantalles d'una càmera de mentida. O si ho preferiu, que estigués ple de tots els retalls que fa la teva presència quan l'imprevist et fa esdevenir sorpresa o casualitat... i dibuixes en el paisatge tots els rictus de l'encontre. Voldria una brisa suau per onejar els cabells en l'aire o per fer entrar a la pell el fred d'una tardor amable que porta encara ressons d'estiu amb sorra blanca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada