Avui he vist passar les hores una a una: algunes lentes, immerses en el batec del matí silenciós i fresc dels núvols acabats de fer. D'altres arriades cap al brogit de les paraules i els somriures dels qui posen les mans esteses per recollir el fruit del pas del temps. També hi ha hagut hores de reencontres amorosos, que venten els mals auguris amb sabors d'amistat. Hores de paraules trobades i de camins refets. Abans i després, com a intervals en parades estratègiques, he sentit les hores inquietes, silencioses, expectants. També, les hores fèrtils, plenes de línies infinites que esperen ser escrites o de notes que sonen en caps musicals i en veus de fils de pescar. També he vist passar sospirs que esperaven trobar el recer que els amanyagués o el betum gastat d'unes sabates que han deixat de caminar. He sentit la cançó del poema de Goytisolo i he tornat als 15 anys quan els vents del nord bufaven amb la fúria de les rauxes acabades d'arribar. I he vist ara el transfons d'aquest anar i venir de les vinyes a la prada, del bosc als cims immaculats, de les cales a les cases, del fora al dins i del dins al fora i he parlat de tu i he sentit que les hores dringaven en el campanar i feien ressons dins meu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada