Sempre feia l'exercici de posar tota la seva vida ben organitzada en un tros de paper: de tal hora a tal altra, l'esmorzar; després, l'endreça de casa; aquí, la compra; allà revisar els papers... I era tan tremendament tossuda que, si els propòsits planificats li cabien en el paper, també li havien de caber a la realitat. De tota la llista infinita que havia de fer, però, mai no hi deixava espai per a l'amor. No m'hi cap, es deia a ella mateixa. I seguia el seu pas vigorós per allà on toqués anar sense que li importés la seva absència. Un dia, però, cansat d'esperar, l'amor es va presentar de sobte i ella es va atabalar tant, que des d'aleshores esmorza a l'hora de planxar, fa endreça de la casa quan hauria de dormir, escriu mentre rega les plantes i somia a tot hora perquè l'amor li ha fet perdre la noció del pas del temps.

esplèndit
ResponEliminaGràcies, aportació Anònima!!! :-)
ResponElimina