alicia molina: SIN RUMBO

▼

diumenge, 9 de març del 2014

Allá donde el rocío dejó su gota

se hizo un camino con lentejuelas azules.

Un vaivén lo mece y lo crece

otro vaivén lo regresa, lo nutre, lo goza.

alicia molina: Crec en les paraules: les que es diuen a la cuina de les cases i apuntalen amb amor la columna vertebral de cada un de nosaltres; les que es diuen a les places, als bars... i ens fan saltar d'un cantó a l'altre com si tinguéssim un trampolí als peus; les que es diuen a les escoles, que fan crear noves rutes a l'ànima; les que es diuen a cau d'orella, amb els ulls, amb els gestos... Crec en les paraules que respiren en silenci dins nostre mentre les llegim en solitari i també en les de les lectures compartides en veu alta quan les orelles són l'antesala d'una gran pantalla imaginària. Crec en les paraules pensades, que esperen ser rescatades; en les paraules secretes, que nien esperances eternes; en les compartides, que s'enxarxen en filats invisibles; en les narrades, que omplen places, biblioteques, escoles, bars... i en les inventades perquè toquen l'infinit. Crec, sobretot, en les paraules sanadores siguin en vers o en prosa, xiuxiueigs o contes, que dibuixen retaules plens d'històries. I crec en les històries perquè sense elles les persones ja hauríem desaparegut.

Amb la tecnologia de Blogger.