I si t'ho dic no t'exclamis, ni aturis el pas del riu ni buidis les alforges. Qui sap si desenterrarem una àncora perduda o el moment de l'ahir fet ombra amiga. Qui sap si les petxines recitaran el pas de l'anhel que brolla o el silenci del dubte. Només mira'm i creu-me. Acosta'm la mà dispara l'esperança i deixa que el vent aixequi el dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada