És el que no dius el que queda, el petit buit entre l'alè i els llavis el que perfila paraules insonores i esculpeix la trinxera més fonda. És el que no fas el que et fa delatora: el gest del mim que no juga, que s'esborra, que deixa enrere traces que desarrelen, entranyes que imploren.
És el que no sents que et malfia que t'escuda i aniquila entre els vius a rauxes amb la por, el desig, la nuesa mentre el cor desbatega.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada