Empenys la ràfega fins al cor
i em claves la pólvora mirant-me als ulls.
És inútil que cridi.
És inútil que obri les mans en senyal d'asfíxia.
El teu pas és decidit.
Calcules el temps que em queda de vida
i xarrupeges les últimes gotes de perversió.
Satisfet de tu,
comences un nou dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada