Gràcies a tu, amic, que quan et tinc al davant i et miro durant uns segons, m'asserenes per tota la corredissa que he hagut de fer per arribar fins a tu; gràcies per fer-me adonar del rictus de preocupació permanent a la cara i m'ajudes a buscar una expressió més calmada; gràcies per fer-me riure quan em fas saber que porto tots els cabells més esvalotats del compte o la pintura dels ulls correguda o un pegot de crema hidratant enganxat entre el plec del nas i el pòmul o una arracada de cada o la samarreta al revés... Gràcies per fer-me alçar la mirada i convidar-me a mirar-me a dins els ulls, allà on s'amaga el coratge, la curiositat, la passió, la complicitat, les ganes de compartir, experimentar... i ajudar-me a dir-me: què em portarà aquest nou dia? Gràcies! Gràcies, mirall de l'ascensor!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada