QUAN BAIXIS DE L'ALCOVA

Quan baixis de l'alcova,

obre la finestra,

despulla el llit dels ventres de la nit,

escampa aromes d'albades

i tanca els forats dels corcs

amb la resina del sí. 

Quan baixis de l'alcova,

treu el topall de la porta,

que els corrents s'enduguin 

penes, silencis, esperes...

i del forat del pany

arrenca el miratge d'ahir.

Quan baixis de l'alcova,

renta't la cara,

pentina els camins que t'esperen

i a cada solc 

enterra-hi verds i taronges i blaus...

de tots els matins del món.