Totalment sonàmbula, va sortir a la terrassa i allà, sobre el mar, va veure clarament el camí que li havia dibuixat la Lluna. Sense perdre ni un instant, va baixar a la platja i va posar-hi rumb sobre el corriol platejat. Mentre caminava, s'anava dient a ella mateixa: ho veus com sí que es pot caminar sobre l'aigua? Ara veia clar que era cert el que havia sentit dir que el mar quedava compactat en aquell tros en què estava il·luminat. Igual de fàcil li va resultar descobrir l'escala invisible que penja de la Lluna, atansar-la i enfilar cada un dels esglaons fins arribar-hi. I és que només quan deixem adormida la raó, sentim que el desig és tan poderós que tot ho fa possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada