alicia molina

▼

dimecres, 3 d’agost del 2016

_¿Cuánto tiempo pasa entre ola y ola? -preguntó el niño mientras observaba el mar.
El abuelo lo miró. Dejó que su mirada recorriera quién sabe qué y contestó:
-Un soplo de olvido.

alicia molina a 14:19

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

‹

›

Inici

Visualitza la versió per a web

Dades personals

alicia molina: Crec en les paraules: les que es diuen a la cuina de les cases i apuntalen amb amor la columna vertebral de cada un de nosaltres; les que es diuen a les places, als bars... i ens fan saltar d'un cantó a l'altre com si tinguéssim un trampolí als peus; les que es diuen a les escoles, que fan crear noves rutes a l'ànima; les que es diuen a cau d'orella, amb els ulls, amb els gestos... Crec en les paraules que respiren en silenci dins nostre mentre les llegim en solitari i també en les de les lectures compartides en veu alta quan les orelles són l'antesala d'una gran pantalla imaginària. Crec en les paraules pensades, que esperen ser rescatades; en les paraules secretes, que nien esperances eternes; en les compartides, que s'enxarxen en filats invisibles; en les narrades, que omplen places, biblioteques, escoles, bars... i en les inventades perquè toquen l'infinit. Crec, sobretot, en les paraules sanadores siguin en vers o en prosa, xiuxiueigs o contes, que dibuixen retaules plens d'històries. I crec en les històries perquè sense elles les persones ja hauríem desaparegut.

Visualitza el meu perfil complet

Amb la tecnologia de Blogger.