Avui, només entrar per la porta de casa, m'he trobat als peus una cargola gegant que ha vingut expressament de platges llunyanes per reconfortar-me amb l'eco del mar. En un moment del dia, he obert el diari i les paraules s'havien anat canviant de lloc i totes soles havien reescrit notícies i acudits i contes... per enxamplar els somriures de tots els qui les llegien. He vist com les sargantanes passejaven tranquil·lament pels camps de l'escola i s'explicaven entre elles les lliçons que reciten els nois de memòria quan surten a estudiar a l'hora del pati. He vist núvols i núvols de tots colors fent cua en el cel discutint amb Santa Bàrbara perquè fa tant i tant de temps que s'esperen. He vist un nen petit barallant-se dins el cos d'un home vell dient-se: jo no volia ser això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada