El dia tanca les hores amb una visió de tres tortugues que s'entrenaven per guanyar la cursa amb la llebre més ràpida i perpetuar, així, la faula d'Isop i fer-la vigent en els nostres dies. També he vist unes petjades que no trobaven el camí de retorn a casa. Uns metres més enllà he vist el silenci que caminava desconsolat perquè de tots els llocs que havia visitat, ningú no el volia. o un autobús dels anys 70 que ha sortit a la carretera a fer el seu recorregut habitual d'aquells temps i s'ha perdut pels carrers i revolts inexistents. Per últim, he trobat la dolçor de la mel en boca d'unes paraules òrfenes que m'han bressolat fins a adormir-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada