La nuesa blanca s'espolsa el fred
amb botims d'ales curtes,
amb verd de pluja acabada de fer,
amb marrons arenosos que suren.
No mira enllà per no trobar
la mirada glacial del cim rei
que, ufanós, mostra blancs i verds des de dalt.
Prudent, abandona les passes de camins aliens
i escampa la saba en el cau del seu terraplè.
No jutja ni condemna, només s'arrela.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada