PROGRAMA DEL I FESTIVAL DE LA PARAULA CARDEMOTS

PROGRAMA DE MÀ

DIVENDRES 10 JULIOL

20h: inauguració del Festival Cardemots

Pl. Sant Joan (davant del Restaurant Granat)

A continuació:

Monòleg

XAVIER RIPOLL

El mentider de Jean Cocteau.

Un personatge que ens embolica dins un autèntic laberint de paraules per a fer-nos dubtar sobre la veracitat del seu problema -incapacitat de dir la veritat- i sobre els límits dels conceptes veritat i mentida tradicionalment establerts.

Recital cantautor

ROGER CANALS (ROIGÉ)

La desfossilització

     Roigé és un cantautor que emergeix d’una de les cares del poliedre Roger Canals; un cantautor “en desfossilització” que, desmarcant-se dels seus escenaris   

     més habituals, està presentant les seves cançons més íntimes i personals. Música d’autor amb un univers poètic i musical molt eclèctic: des del jazz, la bossa

     fins al folk/pop. Un concert on busca la proximitat i la curta distància creant ponts, miralls i complicitats amb el públic.

Hi haurà una parada de llibres de la Biblioteca Marc de Vilalba per remenar i llegir.

DISSABTE 11 JULIOL

A l’espai Escola- Restaurant EsBiosfera (carrer Lluís Llibre, 29 – davant Esbarjo-Verdi)

18.30h: contes per a nens

     

     ALICIA MOLINA

      Contes contats i cantats

Descobreix els desitjos que amaga la Lluna en aquestes històries fetes per ser contades i cantades. Aquesta és una sessió de paraules, música i moviment perquè els contes estan vius quan els posem veu i s’escapen per la punta de la llengua, dels dits i, fins i tot, per la planta dels peus.

20.30h: Espai Inèdit per donar veu als nous artistes

     Andreu Campins, Nil Oliver i Martí Serra (alumnes del Taller Ginebró) obren l’espai inèdit amb contes per a adults.

21h: Contes per a adults

      ELISABET ULIBARRI, narradora oral i ÒSCAR IGUAL, pianista.

      Contes a piano

      Un somni entre paraules.

Hi haurà una parada de llibres de la Biblioteca Marc de Vilalba per remenar i llegir.

DIUMENGE 12 JULIOL

Al Pati del Museu-Arxiu Tomàs Balvey (pl. de Sant Joan)

11.30h: Vermut Poètic amb diferents poetes i el convidat especial: ALEKOS

19h: Sessió de contes per a públic familiar

A la plaça de Sant Corneli

     RUBÉN MARTÍNEZ

AMERICANTOS Y LATICUENTOS!

Cuentos y Canciones de autores/as latinoamericanos/aspara niños y niñas.

Tío Tigre y Tío Conejo, la Niña Bonita (que parece la reina de la luna), la tortuga Manuelita, el Gato que pesca y se escapa, la Historia de un Caballo que era bien Bonito… Todo está listo para que un montón de personajes y de historias, venidas de más allá del mar, se nos metan por los oídos y nos hagan cosquillas… 

¿Te atreverás a contarlas? 
Son tantos americantos… ¡Y cuántos laticuentos!

A continuació:

Berenar i Cloenda del Festival amb:

DANSES TRADICIONALS

     4TET DE CARDEDEU

     CESC MARTORELL, JORDI LÓPEZ,JORDI MEDA i ÒSCAR IGUAL

TAQUILLA INVERSA  PERQUÈ CADASCÚ HI COL·LABORI AMB EL QUE CREGUI CONVENIENT

LA PÉRDIDA AMBIGUA

Subí las escaleras

cuando me encontré a un hombre que no estaba allí.

Hoy tampoco estaba.

Ah, cómo me gustaría que se marchara.

fragment d'una poesia infantil trobat al llibre: La pérdida ambigua de Pauline Boss

I FESTIVAL DE LA PARAULA CARDEMOTS

Crec en les paraules: les que es diuen a la cuina de les cases i apuntalen amb amor la columna vertebral de cada un de nosaltres; les que es diuen a les places, als bars... i ens fan saltar d'un cantó a l'altre com si tinguéssim un trampolí als peus; les que es diuen a les escoles, que fan crear noves rutes a l'ànima; les que es diuen a cau d'orella, amb els ulls, amb els gestos... Crec en les paraules que respiren en silenci dins nostre mentre les llegim en solitari i també en les de les lectures compartides en veu alta quan les orelles són l'antesala d'una gran pantalla imaginària. Crec en les paraules pensades, que esperen ser rescatades; en les paraules secretes, que nien esperances eternes; en les compartides, que s'enxarxen en filats invisibles; en les narrades, que omplen places, biblioteques, escoles, bars... i en les inventades perquè toquen l'infinit. Crec, sobretot, en les paraules sanadores siguin en vers o en prosa, xiuxiueigs o contes, que dibuixen retaules plens d'històries. I crec en les històries perquè sense elles les persones ja hauríem desaparegut.

BAÑADA EN LA SOMBRA

Bañada en la sombra,

espera la luna,

cose deseos,

amasa dunas.

QUIN PREU TENEN ELS CONTES? A NÚVOL

Quin preu tenen els contes?

Alícia Molina. Barcelona.

 

/ 23.06.2015

El VI Festival de Narració Oral Munt de Mots ja està en marxa per arribar a Barcelona del 19 al 24 d’octubre. Una setmana en què els contes prenen la paraula i l’oralitat és el vestit que ens posem per comunicar-nos. 

Una setmana, també, en què guarnim la ciutat –i altres pobles de fora de Barcelona– amb les millors gales per rebre narradors d’altres punts geogràfics que omplen biblioteques, centres cívics, bars, ateneus, teatres, museus… de contes per a totes les edats, de tallers, de conferències, de maratons, de jams de contes… i d’espectacles que tenen el seu motor connectat a l’oralitat.

Sens dubte, el Festival és una oportunitat per donar a conèixer el treball d’altres narradors i enriquir-nos tots plegats amb noves propostes, per consolidar un ofici que va fent pas a pas el seu camí en el públic seguidor i entusiasta, entre els mateixos narradors que sentim com s’enforteixen els vincles que ens uneixen, però també ajuda a consolidar-se entre el teixit institucional. I per sobre de tot, el Festival és una oportunitat per gaudir amb allò que forma part de la nostra essència humana: contar.

Coronar el número VI del Festival és una xifra que, per una banda, frega l’optimisme i traspua confiança en un temps en què les iniciatives culturals avancen a còpia d’incerteses i de més d’un daltabaix, però per altra banda, en aquest trajecte no hi ha hagut res semblant al bufar i fer ampolles, tot al contrari: si hi ha un denominador comú en aquests cinc anys per tirar endavant el Festival ha estat el voluntariat. És cert que a l’edició passada va arribar una petita ajuda institucional, però continua sent necessari el suport que cadascú de nosaltres pugui aportar-hi.

En aquest sentit, i com a mesura econòmica indispensable, des de fa uns dies està en marxa un verkami per poder fer front a les algunes despeses del Festival. Tal com estan les coses, aquest sistema de micromecenatge permet que continuïn havent-hi projectes en el nostre país i que el desert cultural a què estaríem condemnats no arreli gràcies a la solidaritat de les persones.

Quin preu tenen els contes, però? Des d’un punt de vista pràctic i urgent diria que les aportacions al verkami del Festival són assequibles a la majoria de les butxaques i que totes tenen recompenses molt interessants, de manera que un cop més serà la solidaritat de tots la que faci possible que Barcelona gaudeixi del Festival el pròxim mes d’octubre. Però tots sabem que els contes ens connecten amb un imaginari que ens fa viatjar per totes les emocions i això no té preu.

Etiquetes:

Munt de Mots 

ENTIÉRRALA EN EL MAR

¿Cómo hacer girar el viento hacia tu brisa,
devolverte las mañanas,
el tiempo invencible,
                               la sonrisa?
¿Cómo retener la vida que se escapa,
y dejar caer la noche en la luna
de un cielo antiguo,
o en la brizna de un suspiro
sin que haya derrotas ni derribos?

¿Cómo devolver al olvido 
lo eterno,
todos los verbos
para completar el hoy y el mañana
en recuerdos pluscuamperfectos?

Sin cauces donde hurgar
no hay aleteos
ni pasos que esperan
ni candiles
ni besos.

Sólo estaciones viejas 
que deshojan paredes mudas,
bosques de nubes 
que tropiezan sin saberlo
con arrieros sin mapas,
                                  sin huellas ni destellos. 

Aquí va la mano abierta,
para agarrar la siega del tiempo que se va.
Cobija la palabra en la memoria
y entiérrala en el mar.

CONTES A L'ASTROLABI AMB EN RUBÉN MARTÍNEZ

CONTES A L'ASTROLABI AMB EN PACO ASENSIO

CONTES A L'ASTROLABI AMB LA CRISTINA SERRAT I L'ALICIA MOLINA

CARTA DE COMIAT ALS ALUMNES DE 2n DE BATXILLERAT DEL TALLER GINEBRÓ 29 MAIG 2015

Bona nit alumnes i famílies,

Em presento: sóc Míster Batxillerat, el vostre pitjor malson!!!

Sóc conscient que el meu nom, ara mateix, en aquest acte de cloenda no és gaire ben rebut, però doneu-me l'oportunitat d'acomiadar-me de tots i expressar-vos des del cor tot el que sento per cada un de vosaltres.

Sí, ho heu sentit bé. Tot el que sento per vosaltres... perquè malgrat que ara mateix em vulgueu ben lluny de les vostres vides, heu de saber que en part, em deveu, a mi mateix, que us hàgiu convertit en les persones tan meravelloses que sou a dia d'avui.

O és que no us en recordeu de quan vau arribar al Taller? Aquelles persones insegures, amb ganes de tirar endavant o de no tirar per enlloc... éreu vosaltres mateixos, sens dubte, i a mi m'ha tocat posar els raïls en les vostres fortaleses i fer-vos conscients de tot el que éreu i sou capaços de ser i de fer,  tan sols intentant-ho, confiant en vosaltres... fent-ho!!!

Reconec que de vegades el meu mètode us ha fet tornar bojos! És veritat! Exàmens, treballs de recerca, pràctiques, expressions escrites, lectures... i tot alhora!!! Ha estat un entrenament molt dur i alguns us hi heu resistit de totes les formes possibles, d'altres heu seguit les meves indicacions fil per randa perquè teníeu uns propòsits que us marcaven el camí a fer i estàveu convençuts que valien molt la pena... Però hagi estat un o altre el vostre procés, tot ha servit i per a bé.

Em creureu si us dic que tot estava preparat perquè aquest temps us ajudés a conèixer-vos i a treure el millor de vosaltres? Per aconseguir-ho, he tingut bastants aliats: en primer lloc, vosaltres! Sí!!! Us vaig escollir sabent molt bé que al final, seríeu un gran equip. Sí, sí, mireu-vos i sentiu els companys que teniu al costat... Quants cops us heu donat la mà en aquells moments en què tot semblava que s'enfonsava? En aquelles hores d'esforços, de plors, de riures... heu forjat el diamant més bonic que es fabrica dins el cor de les persones: l'amistat!

Permeteu-me, també, que us presenti l'altre equip que vaig escollir per ajudar-vos a llaurar aquest camp àrid i pedregós que porta el meu nom com a insígnia: batxillerat! Em refereixo a l'equip de professors. Al llarg d'aquests mesos han après tant amb vosaltres! però tant!!! Mireu, han après de la vostra alegria i de la vostra desesperació, han après del vostre compromís i de les vostres enrabiades... I en els passadissos, en les sortides..., els heu ensenyat que les notes són números i que l'ànima que alimenta la vostra persona és gran i plena de vida. I, en contrapartida, ells us han entregat tota la seva paciència, temprança, rigor, coneixences i quilos i quilos d'amor perquè allà on voleu arribar sigui un port possible.

Però tot això no hauria pogut ser sense la peça clau d'aquest engranatge: la vostra família. Creieu-me que si hi ha un ingredient indispensable en aquesta aventura batxillaresca és la incondicionalitat i d'aquest tema, ells en tenen tots els màsters fets. Des de portar-vos els treballs a imprimir, passant per fer de taxistes a qualsevol hora i a qualsevol lloc de la comarca, fins a ser l'ase dels cops dels vostres pujaibaixes emocionals... Sempre hi han estat i sempre hi seran. Sí, mireu-vos-els i doneu-los les gràcies perquè sense ells jo tampoc no sé què hauria passat.

I ara que ja us he explicat qui sóc i els meus propòsits, no sé si arribats aquí em podreu perdonar, però tot ha estat necessari: llevar-vos cada matí i arribar tard i amb son, fer dues hores seguides de mates, llegir-vos llibres que d'entrada no us interessaven gaire, però que després heu descobert, alguns, que hi havia històries interessants..., mirar-vos les pel·lícules d'una altra manera, entendre Nietzsche, o la Guerra Civil, mirar l'art amb uns ulls nous, conèixer els secrets de l’ADN, parlar en públic sense por, el long learning life o el learning by boing, apassionar-vos amb la física o la química... o amb and so on and so forth... potser us ha faltat temps per comprendre com és d'important la fonètica, però tot arribarà!

Encara que sé que tinc fama de dur, vull defensar al meu favor que també sé afluixar en algun moment, de manera quei heu pogut gaudir de la visita de la xequessa o d'un carnestoltes distès i disbauxat tal com ha de ser... o heu pogut disfrutar amb els contes de Sant Jordi, el concert enmig de Cardedeu, les excursions... i un viatge a Florència que ha quedat gravat en la memòria de tots de tan bonic que va ser.

Així que, nois i noies, F E L I C I T A T S!!!! M’HEU SOBREVISCUT!!!

Amb tot això que us he explicat, espero que em perdoneu i que un cop hàgiu acabat amb tot, pugueu començar una etapa plena de noves aventures, nous reptes... amb tota la confiança i alegria que habita en vosaltres i sabent, ja us ho dic ara, que també sobreviureu.  Espero i confio que els vostres somnis siguin el far que il·lumini les vostres passes. Que sigueu feliços i que sapigueu compartir aquesta felicitat perquè el planeta quedi irradiat per la vostra llum.  N’estic completament convençut, que allà on anireu sereu un puntal perquè la vostra matèria humana és amorosa, audaç i plena de vida.

Bon viatge!

Que tingueu sort!

Que tinguem sort!!!

El Batxillerat

Cardedeu, 29 de maig de 2015

SUAVE ES LA NOCHE

Suave es la noche

que vence el silbido del último tren

y trae el cobijo, 

                                  la cena,

                                                           el arrullo.

SONETO PARA ALICIA

SONETO PARA ALICIA

Adivinando estrellas y tormentos
nos aparece Alicia y sus deseos,
los ojos, las caricias, cien mil besos,
que antes se agazapaban tras los puertos.

Llama a la buena suerte, va diciendo,
que lo que no se ama no se comprende,
nos cuenta que los cuentos que no tiene
los lleva en los bolsillos en invierno.

Audaz, inaccesible al desaliento,
sinónimo de hembra malherida,
risueña, inventora del acierto.

Sus pelos de murmullo de su cuerpo,
su hippie-look, su swing adrenalina,
nos dicen que es amor todo lo cierto.

Maria García

Gràcies, amiga, poeta, coach, companya d'escola...!!!

PASTO DE SILENCIOS

Pasto de silencios

llévate el desierto,

la mancha de tinta

que no trae correo,

el vuelo del ave

que saluda a lo lejos,

el aluvión de lo desapacible,

la huída cobarde,

el cerrojo de lo insaciable...

Y cobija la nube,

el limonero,

el sauce que llora,

el deseo...

Y en aquel recoveco,

amasa la calma,

lo imperecedero.

Funde la brisa de lo improbable

en los pasos inciertos.

Construye hileras de escuchas,

de serpentinas locuaces,

de amables gestos.

Reparte, sin más, 

porciones de rosas,

arrullos de gotas,

orillas de mar.

ÚLTIMA SESSIÓ DE LA TEMPORADA DIVENDRES DE CONTES 2014-2015

5 narradors (PACO ASENSIO, INÉS MACPHERSON, RUBÉN MARTÍNEZ, ISABELA MÉNDEZ i ALICIA MOLINA) i un pianista (BORJA RIQUELME) ens conviden a una sessió boja, com el mes de maig, amb un tast de contes i cançons per tancar la temporada de DIVENDRES DE CONTES AL BAR PLA DE LA CALMA DE CARDEDEU.

Aportació: 5€ i BUTAKA JOVE: 3€

21h

ESCRIURE, UN PLAER? BUTLLETÍ PUNT I SEGUIT ESCOLA PIA

Butlletí de les Institucions Educatives de l'Escola Pia de Catalunya

Número 48, Abril 2015

Punt i seguit

Tornar a portada

Escriure, un plaer?

Alicia Molina, narradora oral

Si comunicar-nos és una necessitat que no podem defugir com a humans que som –sempre ens comuniquem-, què hem fet o què no hem fet perquè escriure i crear des de l’escriptura tingui, de vegades, tantes resistències per part dels nostres alumnes?

Tinc la sensació que massa sovint s’associa l’acte d’escriure amb una pràctica seriosa, transcendent, bastant allunyada de la diversió. Potser perquè, encara que sigui de manera soterrada, en les nostres propostes, hi planeja encara el sobrenom de “redacció” amb tot el que el terme suposa d’obligatorietat, solemnitat… en comptes d’apostar per dinàmiques d’escriptura basades més en el foment de la creativitat, el joc, el plaer, la descoberta d’un mateix, de l’entorn…

Què es podria fer, doncs, per convidar els alumnes a escriure? Potser el primer que hauríem de considerar és preguntar-nos quin espai deixem a la creativitat i com la plantegem. Moltes vegades, a les propostes d’aula, hi posem més intervencionisme per part dels mestres del que caldria, en comptes que siguin els nostres alumnes qui busquin i trobin el lloc des d’on volen expressar-se, com i què volen dir. És clar que per tal que puguin anar entrant en aquesta escolta i mirada internes, és necessari fer un treball des de ben petits en què entrenin el silenci, l’atenció plena, el reconeixement d’allò que senten… Aleshores, sí, que l’escriptura creativa seria una eina que, allunyada de fites curriculars, estaria més connectada amb el joc i des d’aquí, ajudaria a explorar amb la paraula i a reconèixeri fer-ne conscientstotes les descobertes per posar-les al servei de a comunicació.

Aquestes propostes, a més a més, haurien de sentir l’aixopluc d’un temps dilatat per tal que el riu del fluir permetés que poguessin passar coses extraordinàries. Per tant, la segmentació actual de l’horari a l’aula, servida en petites dosis, que ens fa anar d’una activitat a una altra com si estiguéssim robotitzats i que atura els motors de la creativitat, hauria de desaparèixer i deixar pas a franges horàries que permetessin viure i sentir el joc de la creació amb un tempo més harmònic amb l’ordre natural del procés creatiu i amb una intenció inclusiva dels diferents ritmes dels nens.

Amb un horari i una actitud que permeti el reconeixement de l’impuls que tots portem a dins per deixar dit el que sentim i amb la possibilitat de donar-li espai a l’expressió, podem buscar tants pretextos per escriure com vulguem. Estem envoltats de motius inspiradors… El món dels contes és una constant font de creació amb propostes que poden anar des de canviar històries que hem llegit o explicat a l’aula, a traspassar personatges d’un conte a un altre, com també a entrar en escenaris i canviar les situacions… a, fins i tot, crear textos inventats:des de cartes que s’escriuen els personatges de les nostres històries de partida, versos en què declaren el seu amor… Un clàssic ple de propostes d’escriptura creativa és laGramàtica de la fantasia de GianniRodari, però tots hi estarem d’acord que la millor inspiració la dóna tenir temps tant perquè el cos de mestres s’entusiasmi amb les activitats a proposar com tenir temps perquè tots les gaudeixin un cop estiguin en marxa.

Hi ha un altre factor que sovint porta boires d’immobilisme davant del paper en blanc. Em refereixo a la correcció gramatical. Els papers tacats de bolígraf vermell per les faltes estan sempre vinculats a l’expressió escrita. Sense menystenir un tema tan important com és escriure correctament –això seria motiu d’una altra reflexió-, em fa l’efecte que hauríem de saber separar la creativitat de la correcció i alliberar-nos del pes de la gramàtica per tal que l’impuls creatiu flueixi i surti de dins cap enfora sense l’amenaça del vermell. Ja hi haurà un espai a posteriori per revisar i assegurar-nos que allò que està escrit sigui normatiu.

Mentrestant, juguem! Portem el joc a les classes i que escriure sigui divertit, un repte per anar fent descobertes amb les paraules en tots els escenaris possibles. Jugar a ser déus que creen mons únics.

Alicia Molina, narradora oral
Blog personal 

Escola Pia de Catalunyaordpress

CONTES A L'ASTROLABI AMB EN JUANAN RODRÍGUEZ

CÓMO SE PARA UNA NUBE

¿Cómo se para una nube

o se deshace el remolino de un río

o se cuentan las hojas de un árbol

o se alambican las historias 

que esconden las piedras del camino?

¿Cómo se atraviesa un lago 

helado por el silencio

o un océano de esperas...

o cómo se deshilachan las palabras

que se atrincheran pertinaces?

¿Cómo se combaten los espejismos,

las miradas que viven en el vacío negro de los caimanes,

la memoria que se extraña a si misma,

el nombre que ha dejado de reinarte?

¿Cómo se vive la absurda certeza

de añorarte?

VOLVER A CASA

Volver a casa 
es habitarte.
Trasnochar los placeres hasta el quiebro,
enloquecer las manecillas del reloj
para impedir que se encuentren
y sigan su tintineo.

Volver a casa
es santiguarse ante el milagro de lo hallado.
Palpar tus ojos,
bendecirlos con el mar de las sonrisas
y beber a sorbos cada pliegue que te envuelve.

Volver a casa
es encender todos los faros 
y aún así, 
festejar naufragios de piel.

Es salir del ring con el alma llena
                                                y volver.