QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a Nadons, Infants, Adolescents, Adults, Persones de la Tercera Edat.

* Tallers de formació: "La narració oral, eina didàctica a les classes de llengua", "narració oral i conflictes a l'adolescència"

* Regala un conte personalitzat

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Poemes

* Articles d'opinió

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

ENYORANCES D'ESO


Aquesta nit enyoro els nois i noies d'ESO. Als més petits, quan comencen a primer i no saben on aterren i miren les parets de les aules com si fossin un element estrany imposat a les seves vides... i als més grans quan els afectes han instaurat un codi de respecte i confiança que va més enllà dels dogmes i els currículums.

Aquesta nit ploro per companys que no tornaré a veure, al costat dels quals he après que es pot ensenyar amb alegria, amb rigor... però sobretot amb aquella tolerància que et fa fabricar un vestit a mida per a cada persona. I enyoro els companys amb qui hem cregut una manera d'ensenyar i de fer persones. Enyoro el saber-me en una casa plena de racons per endreçar, sí, però viva i amorosa per a tots els qui entraven per aquella porta.

Aquesta nit enyoro massa coses que han format part de mi i que de cop han desaparegut com si es tractés d'un contagi mortal, com si tot el que hagués existit formés part d'un núvol viatger, que està de pas, i que em mira dient-me que allò que em pensava, allò pel qual hem deixat ànimes i hores només era un miratge, una seqüència d'un temps fràgil i sense futur.

Aquesta nit, que en fa de nits, intento mirar cap endavant enfocant uns altres ulls, aquells que un dia, en unes altres parets, vam compartir ingenuïtats i que ara, ja adults, dibuixen un altre escenari en què desplegar raons i històries i em sento afortunada de trobar en ells i en els nous companys l'alè generós i alegre del que havia perdut. I començo a riure i a sentir que val la pena seguir-ho intentant per ells. Només per ells. Com el riu que segueix el seu curs perquè necessita trobar el mar que l'empara i l'acull.

5 comentaris:

  1. Estic convençut que aquest enyor el tindràs, també, a l'inici de les properes vacances d'estiu, quan recordis com arribaven els alumnes de batxillerat i com n'heu sortit tots plegats d'aquest primer curs.

    És probable que aquesta etapa sigui més formadora i menys educativa, però precisament és això el que la fa, si m'ho permets, més decisiva. De fet, crec que és on s'acaba de pintar el que cadascun dels teus alumnes farà amb ell mateix, si més no, de manera immediata. Tens l'oportunitat de treballar en l'estadi previ a la seva "independència", i això li confereix una responsabilitat que probablement no té el professor d'ESO (que en té d'altres). Ah, i per descomptat que, com a material a formar, no crec que estigui tan fet i acabat que no s'hi pugui deixar l'empremta d'un bon mestre. Estic segur que l'hi deixaràs.

    Quant a l'enyor dels companys, només els bons records el podran apaivagar

    Joan Carles

    ResponElimina
  2. Em sembla que conec la foto...

    ResponElimina