«Els humans estem fets de relats»
Entrevista als narradors Alícia Molina i Paco Asensio, membres amb Rubén Martínez de les 'Racontades'
Esteve Plantada | Actualitzat el 13/03/2014 a les 10:30h
Arxivat a: Plomes Orientals, racontades, conte, Roca Umbert, Rubén Martínez, Alícia Molina, Paco Asensio, relats
Alícia Molina, Paco Asensio i Rubén Martínez són ‘racontistes’, professionals de l’art de la paraula, de la transmissió oral, d’aquell reducte de la cultura popular que transmet saviesa, històries i secrets i que es val de les millors i més refinades argúcies narratives per fer-ho possible. Els tres són artífexs de les ‘Racontades’, un projecte itinerant, “adaptable per naturalesa” i que inclou contes, begudes, diversió i passatges d’història local. “Som tres veus, cadascuna amb un registre molt diferent”, cosa que fa l’espectacle sempre nou, variable i addictiu. La seva trajectòria els avala, tal com demostra que, ara mateix, en Rubén Martínez estigui celebrant els trenta anys com a narrador, que en Paco Asensio ja en porti onze, i que l’Alícia, que es dedica a la docència, ja hagués debutat amb “L’hora del conte” de Cardedeu, l’any 1997.
“Nosaltres formem part de l’ofici de narrador oral, transmetem amb la paraula diferents històries. Tots els humans estem formats de relats, perquè aquest art és el més antic que existeix”. I de la conjunció entre racons i contes sorgeixen uns mots que volen escampar arreu amb les ‘Racontades’. “Un ‘racontista’ és la persona que, a través de la paraula i de la història, pot acompanyar un grup de persones per diferents espais, fent-los descobrir amb una mirada diferent”. Potser és aquell racó per on passes cada dia, però que mai has vist per dins, i això provoca unes sessions “fantàstiques”, afirma en Paco. “Sí, ho són perquè sempre hi ha fantasia i sempre acaben molt bé. Oferim paraules, històries, imaginació i beguda”, elements que fan el projecte encisador, ideal per passar una bona nit. A més, els racons no s’acaben mai, “des de l’entrada d’un convent, fins a la comissaria de policia, passant per un pati modernista o una masia”, expliquen. “Les ‘racontades’ treuren profit a la tradició oral i aprofiten aquells racons que sempre hem tingut per explicar els contes, com són la cuina o el fet de treure les cadires al carrer. I cada espai és una sensació i és una vivència, i la mateixa gent que ve crea un caliu únic”.
Un espectacle sempre sorprenent i adaptable
Cada lloc té una màgia pròpia, i d'això en depèn la inspiració. “A Cardedeu, el lloc on visc”, detalla l’Alícia, “vam reinventar un espai que ja existia a la Festa Major, de contes. La clau va ser un espectacle que l’Antonio Albadalejo va fer fa uns anys a Santa Agnès, i que consistia en anar fent un passeig per tot el bosc i trobar-se amb diferents espectacles, en viu. Era itinerant i allò va ser l’espurna per poder fer a Cardedeu, a partir de l’any 2010, els contes en indrets diferents”. A partir d’aquí van començar a buscar llocs cada vegada més sorprenents per a la gent, perquè cada espai genera que es creïn històries noves o que aquestes es refonguin en d’altres ja conegudes. “A més, les motivacions i les iniciatives vénen de llocs molt diversos. A Llinars, per exemple, ha estat el Grup de Dones qui ens ha ofert un espai com el Castell Nou, que val molt la pena de visitar”. A Granollers, en Paco Asensio ha estat part activa d’unes ‘racontades’ centrades en relats de por, “un lloc que té encara moltes més possibilitats per trobar espais sorprenents”, tal com subratlla.
En aquest sentit, l’espai sempre va lligat amb el conte que s’explica, vinculat en les sensacions que volen provocar els narradors i que el mateix lloc els transmet. “Et deixes envair per l’indret on ets i, a més, les històries agafen una vida diferent a cada lloc”. El joc implica també l’espectador. De vegades pot triar qui explicarà el conte, de vegades necessita entrar més a fons en un ambient i en una ficció. “Però una cosa és segura: les ‘racontades’ són sempre vives, ja que en el mateix moment estem creant". En aquest sentit, el narrador també és un creador, "perquè l’espectacle mai és el mateix, i cal recrear, fer de cada moment una recerca, tot buscant les paraules, explicant les històries amb un feedback i una energia sempre diferent".
La propera aturada d’aquest menut espectacle ple de sorpreses és a Vilanova del Vallès, el 5 d’abril, en un acte que s’inclou en els 30 anys de la independència del municipi. La intenció és que hi hagi més pobles i més sessions. “El que fem són contes itinerants, fets a mida. Les ‘racontades’ són properes, autèntiques, austeres, amb un pressupost molt assequible per als Ajuntaments”. No cal escenari, ni equip de so, només un espai i un públic. El repertori inclou diversitat, “som totalment adaptables, només cal que ens donin un tema i anem fent”. Són un recital que s'adapta al que convingui, ple d’improvisació, de paraules, de cançons, de relats curts, d’anècdotes. “El millor de tot plegat és la resposta del públic, que sempre és genial”, diuen, orgullosos. L'espectacle assegura una molt bona estona, conduïda gràcies a la destresa dels ‘racontistes’, al fet d’estimar-se la seva professió i al la voluntat d’intentar oferir sempre una sessió fresca, directa i emotiva. Si els veieu passar pel vostre poble, no cometeu l’error de no ser-hi, que segur que valdrà la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada