diuen,
però si la mordassa es desfà
i desplega noms per tots els fils d'estendre
dels balcons i dels terrats
el sol no podrà arribar a les finestres
i les criatures voraces devoraran les ceres dels canelobres
que ahir il·luminaven les cases mortes.
Els carrers defecaran serps per les canonades seques
i les clavegueres sordes portaran ecos de passes monstruoses.
Encara que del cel antic arribin estels d'esperances
xocaran amb les muntanyes de gel
i el vi vessat de les brindades.
No-res salvarà la mà de la concòrdia
ni el riu de l'amistat.
Tot, tot put a desalè de drac adormit,
eternament sol.
eternament sol.
Tampoc no podran fer-hi res ni les clofolles de l'arbre del vent
ni les espases dels guerrers
ni les espurnes dels teus ulls, amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada