QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a Nadons, Infants, Adolescents, Adults, Persones de la Tercera Edat.

* Tallers de formació: "La narració oral, eina didàctica a les classes de llengua", "narració oral i conflictes a l'adolescència"

* Regala un conte personalitzat

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Poemes

* Articles d'opinió

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

diumenge, 27 d’octubre del 2013

ELS VIVIM DEL CUENTU AL VALENTINA


Avui, a les 19h, els VIVIM DEL CUENTU ens porten una nova sessió al CONTES AL VALENTINA (aportació 5€):

" Contes de tots colors" La vida és un llarg camí ple d'històries. A vegades ens emocionem, a vegades gaudim, d'altres ens angoixem o fins i tot, en ocasions, ens posem picants! Tot això i molt més és el que us oferim en aquesta sessió de contes per a ments despertes i juganeres. 

VIVIM DEL CUENTO
Els Vivim del Cuentu som un grup de 7 rondallaires que vam néixer el desembre del 2006 per tal de fer arribar els contes i les històries de la tradició a petits i grans d'arreu del país. (El nom del grup no té una lectura literal sinó que vol fer referència a l'humor i a la ironia tan necessàries avui en dia). Pots trobar tota la informació i projectes que tenim entre mans a www.vivimdelcuentu.org !

dijous, 24 d’octubre del 2013

EL ORIGEN DE NARCISO

  • El sapo, convertido en el príncipe Narciso, quiso volver a su estado natural, saltó al estanque y se ahogó no por autoamor sino por torpeza.

DEL DICHO AL HECHO HAY MUCHO TRECHO

Midió la distancia del dicho al hecho y con sorpresa se quedó cuando vio que distaba justo un paso de zapato del 40 y tantos. 

YO


Ando contradicha en un mar de palabras que vienen y van. 

YOSHI HIOKI O EL CONTE EXPLICAT A CAU D'ORELLA


Ahir va ser el gran dia! Per primer cop, Cardedeu participava dins el Festival de Narració Oral Munt de Mots amb una sessió de contes per a adults gràcies a la col·laboració del bar Pla de la Calma i, per primer cop, teníem a casa nostra en Yoshi Hioki, tot un honor.

Feia setmanes que l'acte s'anava preparant i tothom sap que per difondre un esdeveniment la millor xarxa social és la de la paraula que s'entrega mirant als ulls a la persona amb qui parles i li transmets tot el que té de bo assistir a una sessió de contes. Així que feia setmanes, dic, que el boca-orella ja estava en marxa i la sessió de contes eròtics que ens va oferir en Yoshi s'esperava amb ganes.

Tant en Dani, l'amo del bar, com els treballadors van col·laborar perquè l'espai, la llum, el menjar a oferir... tot estigués cuidat i no hi faltés de res.
En aquest ambient íntim, càlid, pròxim... en Yoshi va anar despertant-nos les orelles i altres sentits amb històries que suggerien imaginar-nos un món ple de subtileses. 

Des del joc que va del xiuxiueig a la paraula contundent, ens va delectar amb cada un dels contes.  N'hi va haver espai per a tot: per escoltar sentint cada corba melòdica com qui puja i baixa en la respiració d'un altre; per somriure i riure amb el joc de contrastos, amb les ironies... per quedar-nos bocabadats  amb els wakas cantats en japonès i tan ben interpretats... En Yoshi ahir ens va dornar una lliçó de sensibilitat oriental que, portada a la narració oral, era com si ens estigués explicant un conte a cau d'orella.

Amb una sala plena a vessar, en Yoshi es va acomiadar amb un últim waka i aleshores es va fer aquell silenci tan ple del final dels contes en què sents que toques l'infinit. I jo crec que una mica, o bastant, sí que el vam tocar.

dimarts, 22 d’octubre del 2013

INAUGURACIÓ DEL FESTIVAL MUNT DE MOTS A LA SALA LUZ DE GAS

Munt de mots, un festival que posa arrels a la narració oral

 
/ 22.10.2013
Amb la maleta plena de contes i vestit de gala, en Mumo, la mascota del Munt de Mots dissenyada per l’artista colombià Alekos, va arribar ahir al vespre a la sala Luz de Gas, escollida en aquesta IV edició del Festival de Narració Oral Munt de Mots per celebrar la cerimònia d’inauguració.
Festival Munt de Mots | Foto: Ramon Serra.
Rebut amb tots els honors per l’equip de voluntaris que com sempre cuiden cada un dels detalls perquè les coses rutllin, en Mumo va saludar el públic que havia omplert la sala a vessar, es va dirigir a l’escenari, va obrir la seva maleta i les paraules, com si fossin notes musicals d’una simfonia a punt de ser interpretada, es van anar escampant per diferents boques: en primer lloc, per la del director del Festival, en Rubén Martínez Santana, que va agrair, un cop més, l’ajuda de tots els qui fan possible el Munt de Mots i, a continuació, per la dels narradors convidats en aquest acte d’inauguració que, per primer cop en la història del Festival, provenen dels cinc continents.
Com si es tractés del primer moviment d’una simfonia, Mònica Torra (Catalunya-Europa), Martha Escudero (Mèxic-Amèrica), Samuel Mountoumnjou (el Camerun-Àfrica), Yoshi Hioki (el Japó-Àsia), Luis Carmelo Correia (Portugal), Lilli Story (Austràlia) i Quico Cadaval (Galícia) van anar sortint un per un i van complir amb escreix les expectatives d’un públic assedegat d’històries explicant contes que van escampar somriures, van travessar cors, van deixar mut el silenci… van fer esclatar riures fins per sota dels seients i van fer que després dels aplaudiments finals, entusiastes i amb foto de grup inclosa, tothom comentés a peu dret i amb una copa de cava a la mà que aquesta havia estat una festa d’inauguració immillorable.
Els contacontes acomiadant-se del públic | Foto: Ramon Serra.
En Mumo, però, ja fa dies que el porten amunt i avall. No seria del tot encertat dir que ha iniciat el viatge amb la inauguració que es va fer ahir… Seguint amb el símil musical, es podria considerar que abans del primer moviment d’aquesta simfonia, hi ha hagut una obertura feta a base de molts dies de feina intensa, i que veu la llum dijous 17, amb un acte sorpresa dedicat als qui van participar en una de les aportacions al verkami (el micromecenatge que es va realitzar durant els mesos de maig i juny per tal de fer front a les mínimes despeses del Festival) i que es va fer per racons insòlits del Centre Cívic del Pati Llimona amb els contes i cançons de José Manuel Garzón i el duet format per Fransesc Barroso a la guitarra i la veu de Núria Marín. Obertura que segueix dissabte 19 i diumenge 20 amb Taules rodones, sessions de contes per a nens i per a adults… i que inauguren una novetat en aquest Festival: la trobada aftercontes en una vinacoteca del Call on els narradors, cada nit, poden prendre un “mumo” i intercanviar opinions.
El segon moviment de la Simfonia és a punt. A partir de demà, Barcelona i alguns pobles de les rodalies obriran les portes a en Mumo perquè durant tota la setmana i fins dissabte 26 segueixi escampant paraules en forma de contes, conferències, cine-fòrums, tallers… a tot arreu: biblioteques, centres cívics, bars, ateneus, teatres… Només cal que consulteu la pàgina webwww.muntdemots.org i escolliu els actes a què vulgueu assistir.
Ens quedarà pendent de deixar constància del tercer moviment a través d’aquest mitjà. Em refereixo a l’acte de cloenda del Festival i l’adéu fins l’any que ve d’en Mumo, que es farà dissabte 26 a les 22.30h al Centre Cívic del Pati Llimona amb una taquilla inversa. Però potser la millor manera de saber com és aquest comiat i tota la setmana és assistir-hi perquè tal com deia ahir en Samuel Mountoumnjou en el final d’un dels contes que va explicar i que preguntava al públic: en què s’assemblen els contes i la llum de les estrelles? Va dir que la llum de les estrelles compartida brilla més i més igual que els contes. Compartim aquests contes, doncs, i que brillin fins al cel.


dilluns, 21 d’octubre del 2013

PASAR PANTALLAS


Inexplicablemente, el lugar que visitó desapareció ante sus ojos. Y, también, inexplicablemente, apareció rodeado de un paisaje extraño y desconocido que apenas pudo contemplar más que unos pocos minutos porque, de nuevo, se esfumó de su vista. Así estuvo unos cuantos minutos más hasta que en el último decorado saltó en pedazos el cristal de algo que parecía una pantalla y le cayó encima un mando al mismo tiempo que escuchaba una voz que exclamaba nooooooooooo!!!

dissabte, 19 d’octubre del 2013

TAULA RODONA SOBRE LA NARRACIÓ ORAL A CATALUNYA DINS EL FESTIVAL MUNT DE MOTS


TAULA RODONA SOBRE LA SITUACIÓ DE LA NARRACIÓ ORAL A CATALUNYA
Dissabte 19, a les 17h, al Centre Cívic del Pati Llimona, arrencava la taula rodona, coordinada per l’Alicia Molina, amb les convidades: Martha Escudero de “Contes i Cuentos”, Roser Ros de l’Associació Tantàgora i Susagna Navó d’ANIN per parlar sobre la situació de la narració oral a Catalunya.

El punt de partida el donaven dos articles publicats per AEDA, “Narradores frente a la crisis” i “Nadar a contracorriente”. Un pretext per plantejar la pregunta inicial davant les tres representants de la Taula i el públic assistent: on som com a narradors? Darrere de la qual s'han destacat alguns propòsits que apuntaven en un dels articles per tal de sobreviure en aquests moments de crisi com són ara reinventar-se, cooperar, professionalitzar, dignificar, creativitat i compromís.

A partir d’aquí, les paraules han anat passant de la Taula al públic, del públic a la Taula... i s’hi han abocat tot d’idees i de propostes algunes de les quals són:
  • La idea que l’ofici de narrador és fràgil pel temps que fa que se li ha donat presència en la societat actual (30 anys) i per la desconeixença de què significa ser narrador ja que de vegades sembla que qualsevol podria fer-ho.
  • ·         La narració oral no pot estar desvinculada de la literatura. Una literatura que és el bressol de l’origen dels contes i on s’empara la paraula.
  • ·         Com a col·lectiu que compartim ofici, hi ha la sensació que cadascú va a la seva i potser caldria crear criteris comuns, accions comunes per compartir i fer més xarxa en aquests moments que ens toquen de viure.
  • ·         Caldria aprofitar millor les associacions, els col·lectius, les diferents plataformes i iniciatives... que ja existeixen (NAOCAT, cuentod@s, Narrín Narran, tu contes... EVA, Arenys de contes, Bla-Bla-Bla...) per impulsar millor la narració oral, per crear vincle entre els narradors, per donar-nos suport els uns als altres...
  • ·         Pel que fa al tema de la programació de contes, és important que el programador es pregunti què busca i què vol aconseguir. En aquest sentit, caldria que es cuidés el lloc (que reuneixi totes les condicions necessàries per explicar dignament), uns mínims econòmics (és irrisori oferir al narrador anar a taquilla quan la sala no admet més que unes poques persones) en què es garanteixi un preu fix a banda del que es pugui treure de les entrades...
  • ·         De vegades hi ha llocs que per romanticisme pensem que són ideals per explicar contes (places), però en realitat els millors llocs són aquells que proporcionen tranquil·litat.
  • ·         En aquests moments, hi ha un cert abús per part d’algunes entitats que ofereixen pacs de sessions rebentant els preus del mercat. El cas més escandalós és el del Consorci de Biblioteques que contracta el projecte que presenta el preu més baix. Davant d’això s’ha vist la necessitat que hauríem de poder crear un front comú, però que és molt difícil poder-ho portar a terme.
  • ·         Un bon criteri seria que si el pressupost només dóna per programar dues sessions, no en programem quatre.
  • ·         Donades les circumstàncies de crisi, també s’ha proposat que potser ara, si la situació és complicada per explicar amb unes condicions mínimes, potser podríem aprofitar aquest temps per formar-nos i seguir creant sessions i consolidar aspectes de l’ofici de narrador.
  • ·         Una assistent del públic ha afegit la necessitat de tenir una visió empresarial i crear una campanya al voltant d’una idea que fos vendible com per exemple “inverteix temps a escoltar”.
  •  Es va proposar crear un mapa de la narració oral, amb tots el que s'estava fent... En aquest sentit, va sortir el dubte que aquest paper és el que potser està fent NAOCAT i que, en tot cas, el que caldria fer és aprofitar i/o impulsar el que tenim.
  • ·         Tot i que és difícil establir una sola manera de fer (cada narrador té el seu propi criteri, estil...), sí que hauríem d’intentar sumar entre tots, potser acollir-nos a algun bany d’humilitat, i aprendre a treballar en xarxa (ha caigut la idea de poder crear una escola de narració oral), tenint-nos en compte els uns als altres (fins i tot per promocionar-nos sessions i espais entre nosaltres)... En definitiva aprofitar el que ja tenim, revisar què no ha funcionat en tots aquests anys, impulsar noves propostes per poder viure aquests moments com a oportunitats per créixer com a col·lectiu i situar l’ofici en el lloc que tots voldríem.
·         En aquest sentit, s’ha acordat que els caps visibles i no visibles de les associacions, centres de narració... es trobin i es pugui tractar amb profunditat alguns dels aspectes d’aquesta Taula com la formació i la programació per tal d’anar apuntalant un futur a casa nostra que auguri un panorama més encoratjador per a tothom.


divendres, 18 d’octubre del 2013

EL NOMBRE NOMBRADO



Lo nombró una y otra vez. Desde la ventana que abría las luces de la quietud. 
Desde el ombligo donde recogía los espejismos de las dunas y le hacían soñar sin proponérselo. Desde las maletas que aguardaban olvidadas en el desván. Desde los entresijos de unas sombras que antaño le habían pertenecido. Desde los diluvios de arena cuando el quebranto del alma se le había aparecido, de repente, y todo se hizo polvo. Desde la garganta seca de tanto gritar a oscuras sin encontrar ni a tientas ni a sabiendas ninguna salida posible. Desde el ayer como línea infinita que cruza el trasiego de los deseos que aún esperas que se hagan realidad. Desde su lengua, que tantos consuelos le había dado y que recuperaba con sólo cerrar los ojos. Desde el antiguo molino donde había hecho rodar la rueda para moler con parsimonia y confianza las masas de todos los amaneceres que aún le quedaban por vislumbrar. Desde los cielos y los infiernos que el día a día le había puesto delante como el paisaje con el que hay que vestirse para llegar al mañana... Desde todos esos lugares y otros más que olvidó, lo nombró una y otra vez, pero todo fue inútil; en algún lugar él había perdido sus orejas y éstas vagaban de aquí para allá, sin atender, sin conocer, sin escuchar.

dimarts, 15 d’octubre del 2013

dissabte, 12 d’octubre del 2013

CONTES PER A ADULTS AL PLA DE LA CALMA DINS EL FESTIVAL MUNT DE MOTS


Cardedeu, gràcies a la col·laboració del bar Pla de la Calma, se suma a les poblacions que en aquesta IV edició participen en el Festival de Narració Oral de Barcelona Munt de Mots que tindrà lloc del 19 al 26 d'octubre. Un festival ple d'activitats, la majoria gratuïtes en què podrem disfrutar de contes per a adults i nens, jams de contes, tallers, conferències, cine-fòrum... a més de concursos de fotografies i il·lustracions... 

Enmig d'aquest marc, el bar Pla de la Calma ofereix una sessió de contes eròtics per a adults, dimecres 23 d'octubre, a les 20.30h, amb una entrada de 2€, de la mà d'un dels millors narradors que tenim a Barcelona: el japonès Yoshi Hioki amb la sessió "Contes que humitegen els llavis i les oïdes".


dilluns, 7 d’octubre del 2013

SEGMENTOS DE TIEMPO



Bastó tan solo un segundo para que el aire se quedara sin oxígeno; medio para hundir la mirada en la inmensidad del vacío, y nada más que una milésima para descubrir, por fin, qué era lo que más deseaba en este mundo, pero el tiempo avanzó implacable.

dilluns, 30 de setembre del 2013

INAUGURACIÓ CONTES PER A ADULTS AL VALENTINA


sessió de contes per a adults al Valentina
SESSIÓ DE CONTES PER A ADULTS

ELS NOSTRES MILLORS CONTES


A partir del 6 d'octubre, les tardes de diumenge estaran plenes de contes. Contes per tancar el dia amb bona companyia, per iniciar la setmana amb entusiasme...
Amb il·lusió i empenta, recuperem un altre local per a la narració oral. Ens ajudes a fer-ho possible?
Aquest diumenge, a les 19h, inaugurem la temporada al Valentina amb en Rubén Martínez, l'Helena Cuesta, la Patricia McGill, en Joan Boher, la Inés MacPherson i l'Alicia Molina. Farem una contada compartida en què explicarem els nostres millors contes per donar el tret de sortida a un espai que volem que sigui el de tots. En aquesta ocasió demanem la col·laboració de 2€ per a les futures despeses de difusió. A la resta de sessions l'entrada serà de 5€. 







Centre Cívic Valentina

Pl. Regomir, 2
ML4 Jaume I
ML3 Liceu

diumenge 6
19h
2€

diumenge, 22 de setembre del 2013

PUNTO Y COMA


Tu tránsito fue breve; tu huella, permanente.

divendres, 20 de setembre del 2013

FESTIVAL DE NARRACIÓ ORAL MUNT DE MOTS

Arriba el Festival de Narració Oral Munt de Mots. Del 19 al 26 d'octubre, Barcelona i altres municipis s'ompliran de contes, tallers, conferències... amb narradors de tots els continents. Consulta la pàgina web www.muntdemots.org i no et perdis ni una paraula!!!




dijous, 19 de setembre del 2013

RACONTADES A LLINARS DEL VALLÈS


Arriben les Racontades a Llinars del Vallès. 

Dissabte 28 de setembre, una nova sessió de contes i descobertes de racons de Llinars portarà el públic assistent a disfrutar de la nit amb les històries i les begudes que se'ls oferirà en un itinerari de dues hores de durada.



dilluns, 16 de setembre del 2013

EL SILENCIO Y EL ECO



El Silencio entró en la cueva de las formas invisibles buscando sosiego. Tras él llegó el Eco, que lo llamaba desesperadamente para evitar su desaparición, pero la invisibilidad ya se había apoderado de él como lo hizo minutos más tarde del propio eco. Desde entonces andan juntos sin reconocerse ni encontrarse. Y sin embargo, cuando el eco resuena es porque está a su lado el silencio. 


divendres, 13 de setembre del 2013

ESTE NO ES UN LUGAR ADECUADO PARA MORIR A LA BECKETT

La Sala Beckett no és un lloc adequat per morir

 
/ 13.09.2013
La Sala Beckett obre temporada amb l’estrena d’un espectacle esplèndid: Este no es un lugar adecuado para morir, una obra d’Albert Boronat i dirigida per Judith Pujol, que es podrà veure fins al 29 de setembre. Alícia Molina en dóna fe a Núvol.
Rosa Cadafalch a 'Este no es un lugar adecuado para morir'

Sis actors (Xavi Álvarez, Pepo Blasco, Rosa Cadafalch, Oriol Genís, Òscar Mas i Sergi Torrecilla) desgranen una història que comença quan el jove que interpreta en Sergi Torrecilla troba el seu gos mort a la carretera dels afores del seu poble. Aquest fet i els seus propòsits d’enterrar-lo seran el pretext per desvelar-nos el relat familiar tal com el viuen respecte a ells mateixos (què esperen, què intenten preservar, a quantes pors i contradiccions s’hi enfronten…) i respecte al poble on viuen (quin ressò té la mirada dels altres en cada un d’ells, quin pes tenen les paraules, els rumors, quines decisions et fan prendre…). Este no es un lugar adecuado para morir parla del territori de les persones, el que t’atorguen els altres, el que tu t’agafes… Un territori que traça una línia que va des del punt més extern en què es posen en joc les relacions humanes, fins al territori íntim d’un mateix, que té més a veure amb la idea de donar-te permís per acollir-te, d’explicar-te la teva pròpia història des de les vísceres, mostrant a la llum les parts més fosques… Un territori que, en definitiva, deixa en evidència, com un comptagotes que va caient a poc a poc, el sentiment de com és de difícil la vida.
Sota una direcció admirable, el text flueix en uns actors que, del primer a l’últim, defensen el seu paper amb dinamisme, frescor, veracitat… Tot i que és una obra bastant coral en què de cadascú podríem ressaltar moments espectaculars i intensos com l’escena del cotxe amb els actors Pepo Blasco i Rosa Cadafalch o la de l’Òscar Mas que mentre escampa rumors va cargolant contínuament amb les eines tot mostrant una metàfora de com ens cargola també la vida, o aquest pare i fill interpretat per l’Oriol Genís i en Xavi Álvarez respectivament i aquest jardí real i metafòric que el pare intenta mantenir net i que simbolitza una relació que arrenca l’alè quan sents unes paraules tan dures, sense anestèsia ni màscares que les atenuïn… Tot i que és bastant coral, dic, el fil de la història ens el va descabdellant el personatge que interpreta en Sergi Torrecilla que combina magistralment el paper de narrador i fill alhora.
És ell qui ens porta del present al passat i, també, ens anticipa el futur amb uns marcadors temporals perfectament integrats en una línia cronològica imaginària en què queda ben palès com s’han anat construint aquests retalls d’una història que anem copsant i que, finalment, se’ns planta al davant com un vano desplegat i exposat als nostres ulls. És ell qui ens endinsa en una geografia humana plena d’arestes i de racons secrets i ens obre les portes d’aquests mons subterranis des de modalitats discursives tan variades com la narrativa en què ens situa en la part accional de la història o la descriptiva i la força poètica amb què ens capbussen en les entranyes dels personatges. Una i altra aconsegueixen que t’enamoris de cada un d’ells a mida que els vas descobrint i connectes amb la seva vulnerabilitat. I, per descomptat, el pes que recau en uns diàlegs plens de metàfores, de paraules que costen que surtin i que per fi veuen la llum… Diàlegs a dues o tres veus amb rèpliques i contrarèpliques discontínues que aporten dinamisme i agilitat a un text que malgrat que té moments en què se’t va clavant en les capes més profundes de la pell, també aconsegueix arrencar-te algunes rialles gràcies al to irònic que embalsama les situacions que planteja.

'Este no es un lugar adecuado para morir' es pot veure a la Sala Beckett, de Gràcia, fins el 29 de setembre.
Hi ha altres aliats per crear una atmosfera distesa en alguns moments. A banda del ritme tan ben jugat per la Judith Pujol i l’ajudant de direcció, Joan Arqué i de com combinen la focalització de cada una de les peces d’aquest mosaic humà, un altre dels elements que destacaria és la música de Marcel Bagès que va sonant al darrere, com un personatge més que també sent i que ajuda a abaixar la densitat de la sala en alguna ocasió o a connectar amb l’emoció que queda suspesa a l’aire. Destacaria, al capdavall, tot el conjunt d’elements escènics: la il·luminació, d’en Dani Sánchez; el vestuari, de la Giulia Grumi, o l’escenografia, d’en Víctor Peralta.
Hi ha una frase que el personatge del pare (Oriol Genís) repeteix una i altra vegada: “las palabras son la vida” i la voldria ressaltar perquè tot i que en el context en què la diu té unes altres intencions, em prenc la llicència per traslladar-la a l’ara, en aquesta nova temporada que comença i fer d’aquesta frase una invitació per sortir de casa i facilitar a omplir  -i omplir-nos- de paraules i d’històries les sales i dono fe que la Beckett és el lloc perfecte per sentir aquestes paraules, per viure una obra que no us podeu deixar perdre.

dilluns, 9 de setembre del 2013

LARGO COMO EL SILBIDO



Largo como el silbido, el tiempo merodea por los rincones siguiendo las huellas que él mismo dejó en otro momento. De repente pierde el rastro de si mismo. Ante sus ojos hay lagunas de color negro y en el reflejo de sus aguas, yace el olvido, que ya no recuerda qué historias duermen bajo su desvelo.


diumenge, 8 de setembre del 2013

BIBLIOTECA


Mai el plaer i la lectura havien anat tant de la mà: per cada llibre regalat, com a mostra d'agraïment, ella s'entregava amb delit i lascivitat a la descoberta d'una part del seu cos, amb tanta o més passió amb què es lliurava a l'acte de llegir. Van construir una biblioteca infinita de complaences mútues.

divendres, 6 de setembre del 2013

ELENA VILARIÑO ROMANI, NORAH LANGE, SILVINA OCAMPO i DULCE MARIA LOYNAZ

Del blog de Marisa Martínez Pérsico faig una tria d'aquests poemes:

ELENA VILARIÑO ROMANI


Ya no
(De Poemas de amor, 1957)


Ya no será,
ya no viviremos juntos, no criaré a tu hijo
no coseré tu ropa, no te tendré de noche
no te besaré al irme, nunca sabrás quién fui
por qué me amaron otros.

No llegaré a saber por qué ni cómo, nunca
ni si era de verdad lo que dijiste que era,
ni quién fuiste, ni qué fui para ti
ni cómo hubiera sido vivir juntos,
querernos, esperarnos, estar.

Ya no soy más que yo para siempre y tú
Ya no serás para mí más que tú.
Ya no estás en un día futuro
no sabré dónde vives, con quién
ni si te acuerdas.

No me abrazarás nunca como esa noche, nunca.
No volveré a tocarte. No te veré morir.



NORAH LANGE

I 
(De Los días y las noches, 1926)

Vacía la casa donde tantas veces 
las palabras incendiaron los rincones. 

La noche se anticipa 
en el plano mudo 
que nadie toca. 

Voy a solas desde un recuerdo a otro 
abriendo las ventanas 
para que tu nombre pueble 
la mísera quietud de esta tarde a solas. 

Ya nadie inmoviliza las horas largas y cerradas 
tanto pudor de niña. 

Y tu recuerdo es otra casa 

Y mis latidos forman una hilera de pisadas 
grande y quieta 
por donde yo tropiezo sola. 
que van desde su puerta hacia el olvido. 


II

Ventana abierta sobre la tarde
con generosidad de mano
que no sabe su limosna.

Ventana, que has ocultado en vano
tanto pudor de niña.

Ventana que se da como un cariño
a las veredas desnudas de niños.

Luego, ventana abierta al alba
con rocío de júbilo riendo en sus cristales.

¡Cuántas veces en el sosiego
de su abrazo amplio
dijo mi pena
su verso cansado!

SILVINA OCAMPO

Sonetos de la muerte y de la dicha
(De Espacios métricos, 1945) 

I

En qué recinto de nuestra alma quedan
los jardines, el miedo, y en la mano
todas las palmas del amor en vano,
y esa luz de las tardes que se heredan.

Con qué insistencia lenta se acumulan
la persuasión visible de las voces
y esas fulgentes flores que vinculan
su aroma a un pensamiento de otros goces.

En qué lugar penetran tan despacio,
en el olvido, en busca de otro espacio,
ademanes y rostros conturbados 

O por la indiferencia visitados,
cuando la muerte, delictuosa, llega
con su antigua quietud de estatua griega. 


Espera
(De Amarillo celeste, 1972)

Cruel es la noche y dura cuando aguardo tu vuelta
al acecho de un paso, del ruido de la puerta
que se abre, de la llave que agitas en la mano
cuando espero que llegues y que tardas tanto.
Crueles son en las calles los rumores de coches
que me dan sueño cuando estoy junto a tus ojos.
Cruel es la lluvia suave, furiosa que fascina
las enormes tormentas, las nubes con sus islas
cuando espero que llegues y que el reloj enclava
sus manecillas de oro en el corazón ávido.
Cruel es que todo sea precioso hasta el retorno
de la espera, y el lento padecer del amor.
Cruel es rezar sin tregua la promesa olvidada
de volver a ser buena, de sentir que redime
estar bien preparada sólo para la dicha.
Cruel es la luz, perfecta, de la luna y del alba
el alma de las horas sobre el campo y el mar
y crueles son los libros, la voluptuosa música,
hasta la anomalía de las caras etruscas.
Y es cruel aún después tener que ser humana
no convertirme, al verte, en perro, de alegría.

DULCE MARIA LOYNAZ

Si me quieres, quiéreme entera
(De Versos, 1920-1938)


Si me quieres, quiéreme entera,
no por zonas de luz o sombra...
Si me quieres, quiéreme negra
y blanca. Y gris, y verde, y rubia,
y morena...
Quiéreme día,
quiéreme noche...
¡Y madrugada en la ventana abierta!

Si me quieres, no me recortes:
¡Quiéreme toda... O no me quieras!

El amor indeciso
(De Versos, 1920-1938)

Un amor indeciso se ha acercado a mi puerta...
Y no pasa; y se queda frente a la puerta abierta.

Yo le digo al amor: -¿Qué te trae a mi casa?
Y el amor no responde, no saluda, no pasa...

Es un amor pequeño que perdió su camino:
Venía ya la noche... Y con la noche vino.

¡Qué amor tan pequeñito para andar con la sombra!...
¿Qué palabra no dice, qué nombre no me nombra?...

¿Qué deja ir o espera? ¿Qué paisaje apretado
se le quedó en el fondo de los ojos cerrados?

Este amor nada dice... Este amor nada sabe:
Es del color del viento, de la huella que un ave

deja en el viento... Amor semi-despierto, tienes
los ojos neblinosos aun de Lázaro ... Vienes

de una sombra a otra sombra con los pasos trocados
de los ebrios, los locos... ¡Y los resucitados!

Extraño amor sin rumbo que me gana y me pierde,
que huele las naranjas y que las rosas muerde...,

Que todo lo confunde, lo deja... ¡Y no lo deja!
Que esconde estrellas nuevas en la ceniza vieja...

Y no sabe morir ni vivir: Y no sabe
que el mañana es tan sólo el hoy muerto... El cadáver

futuro de este hoy claro, de esta hora cierta...
Un amor indeciso se ha dormido a mi puerta...

dimarts, 3 de setembre del 2013

CATACLISMES PERIÒDICS



El temut cataclisme de sorra fina que periòdicament arrasava contra la vida de tots els organismes vius que vivien tranquil·lament en aquell univers estava a punt de prendre la vida a una nova família de microbis, però el moment fatídic no va arribar-hi mai. La mà que cada cinc minuts feia girar el rellotge de sorra penjava morta sobre la butaca d'una sala d'un altre univers on havia viscut tranquil·la fins aquell instant.