INAUGURACIÓ DEL FESTIVAL MUNT DE MOTS A LA SALA LUZ DE GAS

Munt de mots, un festival que posa arrels a la narració oral

Alícia Molina. Barcelona.

 

/ 22.10.2013

Amb la maleta plena de contes i vestit de gala, en Mumo, la mascota del Munt de Mots dissenyada per l’artista colombià Alekos, va arribar ahir al vespre a la sala Luz de Gas, escollida en aquesta IV edició del Festival de Narració Oral Munt de Mots per celebrar la cerimònia d’inauguració.

Festival Munt de Mots | Foto: Ramon Serra.

Rebut amb tots els honors per l’equip de voluntaris que com sempre cuiden cada un dels detalls perquè les coses rutllin, en Mumo va saludar el públic que havia omplert la sala a vessar, es va dirigir a l’escenari, va obrir la seva maleta i les paraules, com si fossin notes musicals d’una simfonia a punt de ser interpretada, es van anar escampant per diferents boques: en primer lloc, per la del director del Festival, en Rubén Martínez Santana, que va agrair, un cop més, l’ajuda de tots els qui fan possible el Munt de Mots i, a continuació, per la dels narradors convidats en aquest acte d’inauguració que, per primer cop en la història del Festival, provenen dels cinc continents.

Com si es tractés del primer moviment d’una simfonia, Mònica Torra (Catalunya-Europa), Martha Escudero (Mèxic-Amèrica), Samuel Mountoumnjou (el Camerun-Àfrica), Yoshi Hioki (el Japó-Àsia), Luis Carmelo Correia (Portugal), Lilli Story (Austràlia) i Quico Cadaval (Galícia) van anar sortint un per un i van complir amb escreix les expectatives d’un públic assedegat d’històries explicant contes que van escampar somriures, van travessar cors, van deixar mut el silenci… van fer esclatar riures fins per sota dels seients i van fer que després dels aplaudiments finals, entusiastes i amb foto de grup inclosa, tothom comentés a peu dret i amb una copa de cava a la mà que aquesta havia estat una festa d’inauguració immillorable.

Els contacontes acomiadant-se del públic | Foto: Ramon Serra.

En Mumo, però, ja fa dies que el porten amunt i avall. No seria del tot encertat dir que ha iniciat el viatge amb la inauguració que es va fer ahir… Seguint amb el símil musical, es podria considerar que abans del primer moviment d’aquesta simfonia, hi ha hagut una obertura feta a base de molts dies de feina intensa, i que veu la llum dijous 17, amb un acte sorpresa dedicat als qui van participar en una de les aportacions al verkami (el micromecenatge que es va realitzar durant els mesos de maig i juny per tal de fer front a les mínimes despeses del Festival) i que es va fer per racons insòlits del Centre Cívic del Pati Llimona amb els contes i cançons de José Manuel Garzón i el duet format per Fransesc Barroso a la guitarra i la veu de Núria Marín. Obertura que segueix dissabte 19 i diumenge 20 amb Taules rodones, sessions de contes per a nens i per a adults… i que inauguren una novetat en aquest Festival: la trobada aftercontes en una vinacoteca del Call on els narradors, cada nit, poden prendre un “mumo” i intercanviar opinions.

El segon moviment de la Simfonia és a punt. A partir de demà, Barcelona i alguns pobles de les rodalies obriran les portes a en Mumo perquè durant tota la setmana i fins dissabte 26 segueixi escampant paraules en forma de contes, conferències, cine-fòrums, tallers… a tot arreu: biblioteques, centres cívics, bars, ateneus, teatres… Només cal que consulteu la pàgina webwww.muntdemots.org i escolliu els actes a què vulgueu assistir.

Ens quedarà pendent de deixar constància del tercer moviment a través d’aquest mitjà. Em refereixo a l’acte de cloenda del Festival i l’adéu fins l’any que ve d’en Mumo, que es farà dissabte 26 a les 22.30h al Centre Cívic del Pati Llimona amb una taquilla inversa. Però potser la millor manera de saber com és aquest comiat i tota la setmana és assistir-hi perquè tal com deia ahir en Samuel Mountoumnjou en el final d’un dels contes que va explicar i que preguntava al públic: en què s’assemblen els contes i la llum de les estrelles? Va dir que la llum de les estrelles compartida brilla més i més igual que els contes. Compartim aquests contes, doncs, i que brillin fins al cel.