PROMOCIÓ 2011-2013 DEL TALLER GINEBRÓ DE CARDEDEU

PROMOCIÓ 2011-2013: Què ens deixeu al Taller?

Sovint sentim dir que el batxillerat és un devorador de vides, que encara que ens agradaria compartir molts altres moments més a la mida humana, ens veiem arrossegats pel xuclador del dia a dia i al final el que compta són els números...

En canvi, sovint ens hauria agradat haver aturat el temps i quedar-nos en aquell moment en què la màgia ens ha fet connectar més enllà del que marca el currículum acadèmic. Just en aquell moment en què sentim que ens despullem,  que ens mostrem amb tota la nostra essència i que ens mirem amb perspectiva humana.  

És en aquests instants en què els professors hem anat percebent tots els tresors que porteu dins vostre. Més enllà dels talents personals que la vida ja anirà desvetllant, aquí queda el rastre dels valors que cada un de vosaltres ha deixat impregnats en els nostres cors i en les parets del Taller.

Ens heu dit què us emporteu del Taller i nosaltres voldríem retornar-vos la memòria fent un esbós ràpid pel vostre pas aquí. I de tots els moltíssims moments, ens quedem:

Amb les preguntes més enginyoses.

Amb els plors que ens uneixen tant.

Amb les cares de son a les 8 del matí.

Amb la incertesa davant de les decisions.

Amb els somriures d’agraïment.

Amb les complicitats per tirar endavant una idea.

Amb la ironia...

Amb les xerrameques imparables de l’última hora de classe.

Amb les taquilles encallades.

Els batecs de nervis als exàmens finals.

Amb el record d’haver estat el millor grup de Florència.

Arribem al final. Això s’acaba, nois, i amb els millors auguris, hem volgut fer una carta als Reis Mags. Us en recordeu? Ja que no ha estat possible concedir-vos desitjos com eliminar els exàmens finals, posar la filo i la història al gust de tothom, entre altres, els cinc tutors de segon i tot el claustre de batxillerat hem reunit les nostres forces per demanar en primer lloc que confieu en vosaltres i en la vida, que doneu el millor de vosaltres en cada moment i, a continuació, com deia el poeta Kavafis “que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences...”

No dubtem que aconseguireu allò que us proposeu . Teniu al darrere les millors famílies per donar-vos suport en aquest camí i us teniu a vosaltres: matèria humana d’alta qualitat!!!

Bon viatge!

CONTES D'AQUÍ I D'ALLÀ AL PLA DE LA CALMA DE CARDEDEU

EL LOBO FEROZ ENCANTADO

El lobo feroz se despertó desconcertado después de más de cien años de sueño profundo.
-Perdón, Caperucita? 
La joven que tenía delante le giró la cara indignada. La torpeza del lobo por entrometerse en su cuento no sólo le había arrebatado el protagonismo, sino la posibilidad de casarse con su príncipe. Ansiosa de venganza, se dirigió a su hada:
-Conviértelo en rana! -Dijo tajante.
Desde entonces, el lobo feroz anda croando por los estanques esperando que alguien lo desencante. Mientrastanto, los cuentacuentos siguen explicando historias que hablan de sus fechorías ante la cara expectante de los niños.

SOPAR I CONTES AL BAR PLA DE LA CALMA "TRES COSAS HAY EN LA VIDA"

sessió de contes per a adults bar Pla de la Calma

SESSIÓ DE CONTES PER A ADULTS

TRES COSAS HAY EN LA VIDA Seria fàcil afegir-hi salut, diners i amor, però aquesta no és una sessió de respostes i molt menys de plantejar solucions a qüestions existencials... Si hi ha alguna cosa comuna en les històries que s’expliquen són les preguntes que les han impulsat, algunes tan antigues com el món que ens envolta i que aquesta nit us convidem a mirar-lo amb uns altres ulls. Alicia Molina: explica contes des que els amors la porten a fer de follet a la muntanya i li regalen un fill a cada cantó del coixí, tot i que a s'inicia a les hores del conte el 1997. Membre d’ANIN des de 2004 (associació de narradores i narradors), explica en biblioteques, bars i places, en maratons, escoles i cases, llibreries i platges. Contes llargs i curts. Amb música o amb la veu i prou. Contes de tradició, d’autor o creats per a l’ocasió. Contes per a grans i petits per compartir, per fer somiar, per tastar l’infinit...   SOPAR I CONTES divendres 31 de maig Bar Pla de la Calma pl. Sant Corneli de Cardedeu 23h

CONTES A L'ASTROLABI DE GRÀCIA: TRES COSAS HAY EN LA VIDA

essió de contes per a adults SESSIÓ DE CONTES PER A ADULTS TRES COSAS HAY EN LA VIDA Seria fàcil afegir-hi salut, diners i amor, però aquesta no és una sessió de respostes i molt menys de plantejar solucions a qüestions existencials... Si hi ha alguna cosa comuna en les històries que s’expliquen són les preguntes que les han impulsat, algunes tan antigues com el món que ens envolta i que aquesta nit us convidem a mirar-lo amb uns altres ulls. Bar L'Astrolabi c/ Martínez de la Rosa, 14 Metro: Diagonal L3, L5; Joanic L4  Alicia Molina: explica contes des que els amors la porten a fer de follet a la muntanya i li regalen un fill a cada cantó del coixí, tot i que a s'inicia a les hores del conte el 1997. Membre d’ANIN des de 2004 (associació de narradores i narradors), explica en biblioteques, bars i places, en maratons, escoles i cases, llibreries i platges. Contes llargs i curts. Amb música o amb la veu i prou. Contes de tradició, d’autor o creats per a l’ocasió. Contes per a grans i petits per compartir, per fer somiar, per tastar l’infinit...   dijous 6 de juny 22h

CONTES I BERENAR AL PLA DE LA CALMA

CONTES PER A NENS

CONTES PER A NENS

CONTES D'AQUÍ I D'ALLÀ Contes que es traslladen per camins de mar i de muntanya; camins perillosos, invisibles, juganers... Contes per fer un tast d'aquelles històries que t'han contat i cantat quan els ulls s'obrien als somnis desitjats. Contes i berenar al Pla de la Calma diumenge 2 de juny Pl. de Sant Cornel i de Cardedeu 18.30h aportació: 3.5€ (els adults, de franc)   Alicia Molina Alterna la docència i la narració. Explica contes des que els amors la porten a fer de follet a la muntanya i li regalen un fill a cada cantó del coixí, tot i que s'inicia a les hores del conte el 1997. Membre d’ANIN des de 2004 (associació de narradores i narradors), explica en biblioteques, bars i places, en maratons, escoles i cases, llibreries i platges. Contes llargs i curts. Amb música o amb la veu i prou. Contes de tradició, d’autor o creats per a l’ocasió. Contes per a grans i petits per compartir, per fer somiar, per tastar l’infinit...   Més informació: http://aliciacontes.blogspot.com.es/p/sessions-de-contes-per-nens.html

HELENA 18

Com una papallona lleugera, fràgil, bella... així et veig. La meva Butterfly s'ha fet gran i ara, asseguda aquí, puc posar-me les sabates del passat i transitar en aquests 18 anys per camins que han quedat per sempre enganxats a les nostres passes.

Una respiració és més completa quan és a dos. Em pregunto quantes respiracions es fan al llarg de nou mesos de vida inseparable? Segur que també tu fluïes mentre feia tai-txi o contemplava els camps plens dels verds més intensos... Segur que la teva saviesa antiga es nodria dels nous camins acabats de descobrir.

Càlida, dolça, com un núvol que bressola els malsons i els escampa... com un far que il·lumina totes les nits fosques de l'ànima... És clar que t'havies de dir Helena! Tal com ho vaig saber mirant-te la cara en aquell moment de tenir-te a un esbufec del gemec més amorós. Enrere va quedar Adelgisa, per la mezzo de Norma, o Ada. Enrere van quedar les incerteses. Eres tu, tal com t'havia intuït.

Se'm fa estrany. Estrany pel prodigi que suposa recordar-te agafada a mi i haver de reconèixer-te en aquest cos de dona en què t'has convertit. Ets la mateixa que entrava a l'armari de la cuina i pispava les galetes d'amagat? La mateixa que buscava desesperadament pinyons pels Pinetons o per qualsevol racó per devorar-los o la que encara ara té la visió més aguda per descobrir els espàrrecs en els boscos més feréstecs? No en tinc cap dubte que sí. Hi ha una dolçor en la teva mirada, com la que vaig veure en el primer instant de tenir-te al davant. Una dolçor d'algú que espera que la vida se li obri de bat a bat com un llibre expectant de mostrar totes les aventures que li habiten. 

Fa 18 anys la vida em va fer un regal insuperable. Si m'haguessin fet tancar els ulls i demanar un desig de com voldria que fossis, no ho hauria pogut millorar. Hi ha tant d'amor en tu, Helena, i jo n'he après tant a deixar-me amarar de tu... Acompanyada i acompanyant-te hem fet un camí plàcid perquè fas que tot resulti fàcil. Per l'amorositat que emanes, per l'empatia, per l'agudesa que circula per les teves cèl·lules de saber abans que passin les coses... Et miro i admiro la teva generositat, la teva lleialtat i compromís amb les persones que estimes... Em sento plena només de somiar-te. 

Aquí, amb nosaltres, queden les nits de cinema, els passejos, les platges, les amanides, les confessions, les cançons, les peces de piano a quatre mans, les carreteres perdudes, els contes, tots els fullets que han viscut a casa, l'escola, les classes i el despiste de portar una arracada de cada, els mitjons cotxinitos, els atacs de pessigolles, els reikis, els massatges, els banys d'escuma, la roba tallada, l'abraçada sempre a punt, els mimitos... Aquest mapa afectiu de tu té el traç incrustat en la meva pell com la capa que sosté l'eix de tot el meu moviment vital. 

La meva Butterfly fa dies que va sortint de mica en mica del capoll i es va transformant en aquest ésser únic que ets. Desplega les ales petita-gran Butterfly i vola ben amunt per guaitar paisatges que t'ajudin a treure el millor de tu a cada moment. Paisatges que connectin amb la teva essència, que tracin rutes dins teu que et facilitin saber qui ets i què has vingut a fer aquí. Paisatges per experimentar el joc de la vida, el joc d'aprendre a ser feliç.

CONTES A L'ASTROLABI de MONZÓ i CALDERS amb la INÉS MACPHERSON

MARTHA ESCUDERO al BAR PASTÍS amb RETABLOS DE ROMÁN CALVO

IX MOSTRA D'UNIPERSONALS DE NARRACIÓ ORAL "SOLO CONTIGO" al PATI LLIMONA

Hi havia una vegada… al Pati Llimona

Alícia Molina. Barcelona.

 

/ 4.05.2013

La setmana que ve, a Barcelona, els contes prenen la paraula. Del 6 a l’11 de maig, el Centre Cívic del Pati Llimona acull la IX Mostra d’Unipersonals de Narració Oral “Solo contigo” organitzada per Rubén Martínez, narrador oral i professor, amb alumnes que han fet els seus tallers de narració oral al llarg d’aquests mesos d’hivern. Alícia Molina, que ha assistit a un dels tallers, ens presenta el programa.

Ruben Martínez Santana, director del festival Munt de Mots

Durant sis dies, el públic adult i infantil podrà assistir de manera gratuïta al Centre Cívic i gaudir de les sessions de contes que han preparat els diferents narradors i que tenen temàtiques tan diverses com les llegendes sobre muntanyes i personatges que hi viuen, de la mà de Carine Simon(Leyendas a Dahut: entre montañas y ríos), contes inèdits sobre la vida i la mort (Tres cosas hay en la vida); històries sobre menjar i erotisme, amb Ainara Bilbao (Con las manos en la masa); relats de viatges, amb Tània Muñoz (Volando voy), o contes eròtics, amb Mayte Flores (En el séptimo cielo). Per al públic adult també hi ha dues sessions amb els grups Puramixtura que presentaAmando, amas y Lindas amb Lindas mujeres y señoras lindezas.  I pel que fa a les sessions infantils, l’Elisabet Puentes estrenarà Els secrets que amaguen els núvols; la Virgínia Coquillat, Tenen por els monstres?, i la Rosa Pinyol, La masovera se’n va al mercat.

Aquesta és una ocasió per recuperar aquesta paraula narrada que algú, potser, ha deixat oblidada en aquells records llunyans de quan era petit. La IX Mostra d’Unipersonals de Narració Oral ens pot donar l’oportunitat de descobrir que els contes continuen amb nosaltres malgrat el pas del temps o d’evidenciar-nos estem connectats a un entramat universal d’emocions i vivències que ens fan empatitzar amb l’alegria o el dolor aliè vinguin d’on vinguin… O, senzillament, pot ser el moment de disfrutar parant l’orella aquí i allà perquè com deia Kipling “per a qui s’atura a escoltar, el món està ple d’històries”.

SESSIÓ DE CONTES DE MARTHA ESCUDERO al bar PASTÍS AMB LOS RETABLOS DE ROMÁN CALVO

CONTES PER A ADULTS AL BAR PASTÍS  de BARCELONA

CONTES PER A ADULTS

LOS RETABLOS DE ROMÁN CALVO   Adaptación de cuatro relatos de la escritora y dramaturga mexicana Norma Román Calvo, de su obra Retablos Mexicanos, que nos narran, con un humor fresco e ingenioso, la costumbre de agradecer a la divinidad los favores recibidos a través de un exvoto. En este caso, un exvoto de carácter pictórico, los llamados retablos populares. Pero no trataremos sobre las cualidades artísticas de estas obras, no. Les propongo algo mejor: ¡les voy a contar el milagro! dijous, 16 de maig a les 22h al Bar Pastís c/ Santa Mònica, 4 ML2 Drassanes Aportació: 5€ Martha Escudero Nació en la Ciudad de México.  Desde el año de 1993 radica en Barcelona dedicándose a la narración oral. Su repertorio se nutre de mitos, cuentos y leyendas tradicionales y de relatos y cuentos de autor.  Narra para todos los públicos, en algunas ocasiones acompañando la narración con música y canciones. Ha participado en diferentes festivales, ciclos y maratones de narración oral en la mayoría de las comunidades de España y en Portugal, Francia, Andorra, Brasil y México. Cree en la narración oral como un hecho artístico-cultural de comunicación y relación. www.marthaescudero.com Algunos videos: Conversación con Norma Román Calvo:http://www.youtube.com/watch?v=33hBad44arQ&feature=player_embedded

CONTES DE PIRATES al bar PLA DE LA CALMA

UNA Y OTRA

Era transparente, liviana, cálida, sin fisuras donde rozar y quedar malherido... habría sido el amor perfecto si hubiera tenido el rostro de la otra.

ELS BABYCONTES de SANT JORDI AL RAVAL

Per Sant Jordi dracs i contes!!!

Vine a la rambla del Raval a les 17.30h a escoltar contes amb l'Elisabet Puentes, la Tania Muñoz, la Carine Simon i l'Alicia Molina.

TRES COSAS HAY EN LA VIDA dins la X MOSTRA D'UNIPERSONALS DE NARRACIÓ ORAL al PATI LLIMONA

UNA DE DRACS al bar PLA DE LA CALMA

NO PARLIS AMB ESTRANYS, UNA PRÒRROGA NECESSÀRIA a NÚVOL

No parlis amb estranys, una pròrroga necessària

Alícia Molina. Barcelona.

 

/ 14.04.2013

Si estem d’acord que portem més de setanta anys convivint amb una ferida històrica que no ens deixa mirar endavant, si fa temps que els silencis s’han anat erigint en veus que aclamen tant pel reconeixement de les persones que van perdre la vida lluitant pel govern legítim de la República com pel descans dels cossos a prop dels seus, si estem convençuts que per construir un futur diferent en què tothom se senti inclòs hem de poder acollir el passat en el nostre present des de la reconciliació i l’acceptació, si creiem que és indispensable donar a conèixer aquest episodi de la nostra història a les generacions més joves per tal que també elles sanin les ferides que inconscientment transiten per les seves cèl·lules… Si estem d’acord amb tot això, aleshores acordarem que és d’extrema necessitat social que el muntatge teatral escrit i dirigit per l’Helena Tornero No parlis amb estranys que fa demà l’última representació a la Sala Petita es prorrogui i que es faciliti l’assistència sobretot a grups d’estudiants i joves per tal que coneguin i tastin aquests retalls d’història de la Guerra Civil i els anys de dictadura a casa nostra.

Helena Tornero | Foto de David Ruano/TNC

Si més no, això és el que opinaven alguns dels alumnes de Batxillerat, de la meva escola, que divendres van poder assistir a la desena representació de l’obra, amb una sala plena d’emocions contingudes. Al llarg de l’hora i tres quarts que dura l’espectacle van poder viure i emocionar-se amb aquells fragments d’història i fer l’exercici de traslladar-los a la biografia personal de cadascú. Quants coses portem a dins que ens ressonen i que ni ho sospitàvem, deien alguns, i avui entenem alguns silencis de casa, entenem alguns d’aquells dolors que gràcies a poder-los mirar cara a cara i en aquest espai compartit han deixat de ser orfes.

No parlis amb estranys no és només una mirada d’aquesta història inhòspita que de tan ignorar-la se’ns ha fet un mal crònic, és una catarsi entre generacions compartida des de les entranyes d’uns actors que mostren amb naturalitat i vehemència la veritat d’un dolor silenciat i un públic que se sent alliberat davant d’un mirall que posa paraules a un relat que s’havia quedat a mitges. Ara tenim l’oportunitat de reconstruir i refer aquest relat vital de la nostra societat. Ara tindríem aquesta oportunitat si aquest espectacle, imprescindible, prorrogués.

Alícia Molina
@aliciaconteshttp://aliciacontes.blogspot.com

TRES COSAS HAY EN LA VIDA AL PATI LLIMONA DINS LA IX MOSTRA D'UNIPERSONALS DE NARRACIÓ ORAL "SOLO CONTIGO"

sessió de contes per a adults "Solo contigo", IX Mostra d'Unipersonals de Narració oral, al Pati Llimona

SESSIÓ DE CONTES PER A ADULTS

TRES COSAS HAY EN LA VIDA Seria fàcil afegir-hi salut, diners i amor, però aquesta no és una sessió de respostes i molt menys de plantejar solucions a qüestions existencials... Si hi ha alguna cosa comuna en les històries que s’expliquen són les preguntes que les han impulsat, algunes tan antigues com el món que ens envolta i que aquesta nit us convidem a mirar-lo amb uns altres ulls. dimarts, 7 de maig  20.30h Alicia Molina: explica contes des que els amors la porten a fer de follet a la muntanya i li regalen un fill a cada cantó del coixí, tot i que a s'inicia a les hores del conte el 1997. Membre d’ANIN des de 2004 (associació de narradores i narradors), explica en biblioteques, bars i places, en maratons, escoles i cases, llibreries i platges. Contes llargs i curts. Amb música o amb la veu i prou. Contes de tradició, d’autor o creats per a l’ocasió. Contes per a grans i petits per compartir, per fer somiar, per tastar l’infinit...   SOLO CONTIGO IX MOSTRA D'UNIPERSONALS DE NARRACIÓ ORAL al CENTRE CÍVIC PATI LLIMONA c/ Regomir, 3 DIMARTS 7 DE MAIG A LES 20.30h

SIN TON NI SON, CUENTOS BASADOS EN HECHOS ABSURDAMENTE REALES, al bar PASTÍS

CONTES TRAPELLES AL PLA DE LA CALMA

SIN TON NI SON, CUENTOS BASADOS EN HECHOS ABSURDAMENTE REALES, al Bar PASTÍS

CONTES PER A ADULTS AL BAR PASTÍS  de BARCELONA

CONTES PER A ADULTS

SIN TON NI SON CUENTOS BASADOS EN HECHOS ABSURDAMENTE REALES   Hubo un día en el que la rutina se fue dormir la siesta y entonces pasaron cosas tan fantásticas, tan fascinantes y despampanantes que la gente de puro  irreal no se lo creía. Los perros volaban, la luna cantaba ópera y a nuestro vecino, el cascarrabias, le dio por contar chistes verdes y hacer pompas de jabón tan grandes que te podías subir en ellas y volar por toda la ciudad. A la mañana siguiente todo el mundo parecía haber olvidado lo ocurrido. Pero un montón de nuevas historias empezaron a circular de boca en boca por toda la ciudad. Y así se convirtieron en cuentos basados en hechos absurdamente reales que están impacientes por ser contados el próximo día 25 de Abril en el Bar Pastís.  ¡No faltes! dijous, 25 d'abril a les 22h al Bar Pastís c/ Santa Mònica, 4 ML2 Drassanes Aportació: 5€ 4 NARRADORAS Mayte Flores Alicia Molina Tània Muñoz Cristina Serrat

ENLLAÇOS VÍDEOS

http://www.youtube.com/watch?v=tAP9eHci5kE&feature=youtu.be

http://www.youtube.com/watch?v=bEGmR4Zjc3Y&feature=youtu.be

ENTRE EL MAR Y EL CIELO

Miro la línea que separa el mar del cielo. ¿es ahí donde se halla el remolino de los vientos voraces? ¿Es ahí de donde salen los cantos de sirenas que enloquecen las almas huérfanas? O quizás es el lugar donde habitan las quietudes que recogen las zozobras que han hecho naufragar amaneceres baldíos?  Hogueras que se agrietan, labios sin carmín de tanta espera, cementerios que agitan su tonada para recrear la hora de los adioses... Todos ellos inician un pasacalles invisible en la cresta del horizonte y caen en ese abismo figurado para decir tu nombre, para aclamar ese tiempo que nos envuelve y amansa a veces y nos despedaza otras, para soñar otros pasos en otros paisajes que de tan imaginados se han hecho cotidianos en la nocturnidad de los deseos.

INSTRUCCIONS PER COLLIR ESPÀRRECS

Quan ens endinsem en el bosc amb la intenció de buscar espàrrecs, hem de saber que estem a punt de viure una experiència que més va enllà de l'acció que aparenta ser. 

En primer lloc, ens hem d'oblidar del temps. Com si es tractés d'una novel·la del cicle artúric en què el bosc és l'element màgic on pot passar de tot, així hem d'entregar-nos a la seva recerca. 

Amb el primer requisit en marxa, ja podem iniciar el procés de buscar. És aquí on es fa palesa la idea que un troba el que busca, però perquè això sigui possible cal practicar la paciència. Gràcies a ella un posa en marxa el focus adequat per mirar, observar d'entre tots els colors verds del bosc, el verd inconfusible de l'espàrrec. 

Quan totes les gammes cromàtiques estan entrenades, cal passar a la immobilitat. Romandre quiet en aquests casos és una necessitat imperiosa si volem que tingui lloc la trobada. Des d'aquesta actitud estàtica activa, aguditzem la vista en les distàncies curtes, mitjanes i llargues; en els diferents angles (tants com el nostre cap i el nostre cos ens permetin)... i comença la meravella de les descobertes: com si fossin talaies que ens miren, van apareixent un darrere l'altre, i com si observessin la nostra ceguesa amb certa incredulitat hi ha un moment en què coincidim: sentim com si una mena de miracle hagués caigut d'algun espai extrasensorial i se'ns escapa una exclamació d'eufòria: voilà!

Un eufòria que, s'ha de dir, anirà en augment. Un cop aquí, entrem en el segon pas del procés: hem tastat la màgia i en volem més. Sabem que existeixen, hem vist els més evidents i ara anem a trobar-los en altres llocs: ens fem buscadors actius d'espàrrecs. Identifiquem els caus, fins i tot allà on no hi ha senyals d'existència perquè no hi ha esparragueres i s'amaguen entre herbois diversos... però posem en pràctica la perseverança de qui sap que tard o d'hora apareixeran... Confiem i l'espera dóna els seus fruits.

El manyoc va en augment. L'olor que desprenen dins la nostra mà ens va embriagant i entrem en una tercera fase que és com una mena de borratxera. Ja no podem parar: en volem més i entrem en llocs intransitables i és com un creccendo que arriba al seu punt d'èxtasi cada vegada que la nostra vista abasta una nou exemplar. I no importa si és entre mimoses o esbarzers que s'emporten mig camal dels pantalons... ens sentim posseïts per la troballa i cada una és una explosió d'emoció com qui encadena un amor amb un altre amb exclamacions que van accelerant els batecs de l'emoció més salvatge.

I arribem a l'última fase: la tornada. Hi ha un moment en què el temps apareix en la consciència per fer-nos saber que això s'acaba. I aquesta és la lliçó més difícil, potser: saber renunciar a tots els espàrrecs que segueixes veient. Com es fa per no seguir enfilant-te pels pendents? Com es fa perquè la cobdícia no t'ennuvoli el gaudi i no segueixis agafant-ne un i altre quan els tens tant a l'abast? Potser és el moment de mirar-te el manyoc que la natura t'ha regalat i dir-te que ja en tens prou, que està bé saber deixar anar el que no necessites... i així, des d'una actitud despresa, es pot construir la idea que un pren una part i la resta segueix allà per a altres, per compartir, per a un altre moment... I tot segueix el seu procés, malgrat nosaltres o gràcies a nosaltres.