En les últimes setmanes, el consum de gas de casa seva havia augmentat considerablement. Sempre havia necessitat un ambient humit per corre's.
QUÈ HI TROBARÀS?
Activitats de narració oral:
* Sessions de contes per a Nadons, Infants, Adolescents, Adults, Persones de la Tercera Edat.
* Sessions de contes per a Nadons, Infants, Adolescents, Adults, Persones de la Tercera Edat.
* Tallers de formació: "La narració oral, eina didàctica a les classes de llengua", "narració oral i conflictes a l'adolescència"
* Regala un conte personalitzat
Jugant amb les paraules:
* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.
* Regala un conte personalitzat
Jugant amb les paraules:
* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.
* Poemes
* Articles d'opinió
* Entrevistes imaginàries.
* Imatges, vivències, pensaments per compartir.
* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.
* Lectures per obrir camins.
* Temps de silencis fets paraules.
* Entrevistes imaginàries.
* Imatges, vivències, pensaments per compartir.
* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.
* Lectures per obrir camins.
* Temps de silencis fets paraules.
diumenge, 1 de maig del 2016
dijous, 14 d’abril del 2016
SÉ
Yo sé que hay vuelos
que apenas paran,
repostan y se van.
Sé que un ayer no tiene alas
para llegar a mañana.
Que las madreselvas esparcen su aroma
y me envuelven hasta perder el sentido.
Y sé que quedarse aquí
es ir a ninguna parte.
diumenge, 27 de març del 2016
CARTA A L'ESPERIT SANT EL DIUMENGE DE RESURECCIÓ
Estimat Esperit Sant,
M'han dit que avui és un bon dia per morir-se, que hi ha tota la qüestió tradicional de la resurrecció i tal... Així que m'he dit a mi mateixa que posats a escollir un moment qualsevol, doncs, aquí em teniu, amb el dia D apuntalant el meu cel particular. No penseu que és una decisió feta a la babalà, en absolut... Ho he estat rumiant tot el matí... i sí, decideixo morir, vés per on. O millor dit, m'acaben d'aniquilar, així, de sobte. No us explicaré com ha estat perquè és una llarga història, però sí que voldria deixar constància (per reforçar el meu desig de morir) que seria tot un detall que m'acceptéssiu unes petites adaptacions a la qüestió de la resurrecció.
És molt fàcil: el que demano és una mort sencera, però una ressuscitada parcial i perquè no hagueu d'estar pensant què sí i què no, em prenc la molèstia interessada de fer-vos la feina i deixar-ho tot per escrit perquè la vostra amabilitat trobi el camí ben planet.
Per exemple, ja estic cansada, en una conversa, de ser sempre la que es queda amb el moc enmig de la gola, travant les paraules, no donant crèdit a tot el que l'altr@ ha estat capaç de dir i jo, catatònica, no podent articular ni un mot o, com a molt, mesurant les paraules per no ferir... no fos cas... Així que us demano (estic segura que no la necessitaré pas) que us confiteu la prudència, la meva, a l'hora de deixar anar unes quantes fresques a l'interlocutor de torn, no fos cas que li sentés malament la meva rèplica un xic displicent. A prendre pel sac! Que s'hi posi fulles. Vull deixar anar el que em roti, sobretot si els seus romanços els ha deixat anar sense tenir gaire cura de com em podien afectar a mi.
Tres quarts del mateix amb la preocupació en majúscules i genèrica. Ja n'hi ha prou d'estendre tant de verí per totes les ànimes sensibles. A canvi, voldria augmentar les dosis de la confiança i l'alegria. Heu calculat tot l'esforç inútil que llencem per la borda de les preocupacions? A canvi de què?
Per no fer la llista inacabable, m'agradaria que em deixéssiu un vague record de la sensació de la mort per poder sostenir a l'altre cantó la vida (quan ressusciti, és clar!) i ser conscient, a cada moment, de la benedicció d'estar viva i sentir la vida com corre per cada porus de la meva pell i per tot el que m'envolta.
De moment, això és tot. Tinc tot un any per veure què tal vaig així i si molt convé, a la pròxima Setmana Santa, em torno a morir i torno a ressuscitar que, total, tampoc no sembla que hagi de ser tan difícil.
diumenge, 28 de febrer del 2016
NO SE ESCAPA EL MUÉRDAGO EN LA SOMBRA
No se escapa el muérdago en la sombra
ni se refleja la brizna del aire en tu ser.
Acaso el tiempo en su venganza
trazó otros destinos
que nadie, ni siquiera tú,
pudiste ver.
De infinitas moradas
Devolvieron los cauces perdidos:
Una choza, un paraguas,
Nada fue recordado,
Todo huidizo, asfixiado,
Hasta el último suspiro.
A ver quien da cobijo,
Se escuchaba que decían,
Pero solo el lodo
Crespó las olas
Hasta cegar el rastro.
De infinitas moradas
Devolvieron los cauces perdidos:
Una choza, un paraguas,
Nada fue recordado,
Todo huidizo, asfixiado,
Hasta el último suspiro.
A ver quien da cobijo,
Se escuchaba que decían,
Pero solo el lodo
Crespó las olas
Hasta cegar el rastro.
dimarts, 16 de febrer del 2016
EL VI FESTIVAL DE NARRACIÓ ORAL, MUNT DE MOTS, UNA INVITACIÓ A VIATJAR AMB ELS CONTES A LA REVISTA TANTÁGORA
EL VI FESTIVAL DE NARRACIÓN ORAL, UNA INVITACIÓN A VIAJAR CON LOS CUENTOS
Alicia Molina
Por sexto año consecutivo, Barcelona volvió a celebrar el Festival de Narración Oral, Munt de Mots, del 19 al 24 de octubre del pasado año. Y de nuevo los cuentos inundaron la ciudad, dieron cobijo a los corazones de todas las medidas y sembraron esperanzas.
Bajo el lema “Tradición y Literatura: viajes de ida y vuelta”, la sexta edición del Festival contó con algunos narradores de Cataluña como Albert Estengre, Ferran Martín, la Troupe Almazen, Arnau Vilardebò y los Vivim del Cuentu, y con otros llegados de diferentes puntos de la geografía como es el caso de Pablo Albo (Valencia), Ali el Aziz (Marruecos), Anolis Anelore (Francia), Paula Carballeira (Galicia), Alexánder Hernández (Venezuela) Ana Cristina Herreros (Madrid), Boni Ofogo (Camerún), Itziar Rekalde (País Vasco), Matías Tárraga (Murcia) y 3Líos Tríos (Colombia-Italia-Cataluña).
Aunque la inauguración oficial fue el lunes 19 de Octubre, en la Sala Luz de Gas, el sábado 17, el Centro Cívico Pati Llimona, una de las sedes impulsoras del Festival, abrió su sala de actos para ofrecer el espectáculo sorpresa al grupo de personas que habían participado en el Verkami (realizado durante el verano para ayudar con algunos gastos del Festival), porque su recompensa era justo eso: asistir a un espectáculo sorpresa. Nadie sabía de qué se trataba (tal como debe ser ese tipo de espectáculos), así que cuando Merche Ochoa, narradora y clown, salió por detrás de la cortina y empezó su número, consiguió poner al público en pie desde el primer minuto y llenar la sala de risas y emoción hasta el final.
Llegados al día señalado, la inauguración, la Sala Luz de Gas se llenó de escuchadores ansiosos de conocer o volver a escuchar a los narradores invitados. Uno a uno fueron pasando por el escenario y volcaron sus artes en historias que desempolvaron las nubes de ese lunes y esparcieron sonrisas entre todos los asistentes.
Entre ese momento, el de la inauguración, y el de la Clausura, que fue el sábado 24, el Festival ofreció más de 50 actividades programadas en bibliotecas, centros cívicos, bares, teatros, museos… la gran mayoría de entrada gratuita y con una variedad de contenidos que iba desde sesiones para niños y adultos, conferencias (en la Biblioteca de Vila de Gracia, que desde el año 2012 es Centro de Interés de Narración Oral), Jam’s Session, la maratón de cuentos infantiles… o la sesión multilingüe del tradicional Cuentae Linguae.
Cada una de las diferentes citas cuentísticas fueron espaciando las mentes de todos los que allá estaban, escuchando, sintiendo… agrandando miradas y haciendo más esponjosa la nube de donde colgar la imaginación para echar a volar en cualquier momento. Escuchar a Paula Carballeira en gallego y darnos cuenta que para los cuentos no existen las fronteras lingüísticas; a Albert Estengre y su capacidad de hacernos reír con su ironía tan fina; a Anolis Anelore y dejarnos llevar por el mundo que nos cuenta desde la ingenuidad del niño que somos; a Ferran Martín y sus historias antiguas llenas de enigmas que nos dejan embelesados hasta el final; a Ali el Aziz, como un cantor del cuento; a Anna Cristina Herrero llenando de sabiduría tanto la conferencia que hizo como en las sesiones de cuentos; a Alexánder Hernández, otro sabio esparciendo historias; a los 3Líos Tríos llenando de fuerza y alegría los escenarios con música, cuentos y poesía; a Matías Tárraga creando ritmos de juglaría en el taller que hizo y poniendo plasticidad lingüística en los cuentos contados; a los Vivim del Cuento llevando la alegría en sus cuentos y canciones; a Itziar Rekalde poniendo fuerza y verdades en cada una de sus historias aún a riesgo de dejarnos roto el corazón o la mandíbula de la risa que nos daba vernos en el espejo que nos ponía delante; a Arnau Vilardebò haciéndonos vibrar con la fuerza de los titanes; a Boni Ofogo encontrando el punto exacto de la narración: lo sencillo hecho arte; a Pablo Albo resquebrajando salas por las risas y la emoción que emanan sus historias. Todos ellos hicieron de esa semana un mundo a parte donde creímos a pies juntillas que todo estaba al alcance de nuestra mano con solo desearlo.
El Festival, además, volvió a organizar el “Munt d’il·lustracions” en el que en cada sesión de cuentos, se podía ver a un artista plasmando plásticamente instantes de la sesión. Con todas las ilustraciones realizadas a lo largo de la semana, el sábado 24, día de la Clausura, se inauguró la exposición en el Centro Cívico Pati Llimona.
Otra propuesta que ya viene siendo un clásico es el concurso Instamots. Con el hashtag #instamots se fueron colgando fotografías en Instagram a lo largo de la semana, de algunos momentos de las sesiones y la que recibió más “likes” fue la ganadora. El resultado y el premio se dieron a conocer, también, durante la ceremonia de Clausura.
Pero sin duda la novedad de este año fueron las sesiones de cuentos en los hospitales. El Hospital Clínic, el de la Santa Creu y Sant Pau y el Hospital de Sant Joan de Déu hicieron posible que un número importante de niños, adolescentes y adultos se dejaran mecer con la amabilidad y la alegría de los cuentos y que todos vivieran esta experiencia desde el más absoluto agradecimiento.
Llegados aquí, es de parada obligatoria destacar que el Munt de Mots ya ha pasado a los dedos de la segunda mano para contarse. Seguramente, todos estaremos de acuerdo que celebrar seis años de Festival, y en los tiempos de corren, es de una gran heroicidad. Tal como señala su director, Rubén Martínez Santana, no sólo hay que sentirse satisfecho porque año tras año se va consolidando, sino porque también se amplía: este año también se le sumó la subsede de Granollers, además de la de Cardedeu, Gavà y l’Hospitalet. Por otro lado, también apunta que el Festival sigue siendo económicamente poco autónomo: las subvenciones son poco generosas y siempre se necesita echar mano de la campaña de micromecenazgo para cubrir otros gastos. Con lo que el mayor valor del Festival y, de momento, la garantía de tirar adelante con el compromiso de que Barcelona siga teniendo un festival dedicado a la narración oral sigue radicando en el valor humano y en la capacidad de trabajo que hay en el equipo que lo lleva a cabo.
Pero de momento, la sexta edición se cerró con los ánimos mirando el cielo, homenajeando la palabra contada como vehículo de trasmisión de culturas, como territorio de lo que es intrínsecamente humano, como puentes que crean vínculos en múltiples direcciones… se cerró, repito, haciendo subir la narración oral al pódium de honor. Esperemos que el próximo Festival tenga más oportunidades de seguir creciendo, de consolidarse… de dar voz a la narración oral para que se escuche más y más lejos.
divendres, 12 de febrer del 2016
ALEKOS AL DIVENDRES DE CONTES AL BAR PLA DE LA CALMA
Etiquetes de comentaris:
activitats,
divendres de contes al pla de la calma
JOSÉ MANUEL GARZÓN AL CONTES A L'ASTROLABI
Etiquetes de comentaris:
activitats,
contes a l'Astrolabi
diumenge, 31 de gener del 2016
ALICIA MOLINA i ÒSCAR IGUAL AL CONTES A L'ASTROLABI
Etiquetes de comentaris:
activitats,
contes a l'Astrolabi
diumenge, 24 de gener del 2016
diumenge, 17 de gener del 2016
dissabte, 12 de desembre del 2015
FULLES
Només si camino pel voral del riu podré veure si les fulles acaben superant la barrera natural que han creat elles soles amb l'anhel de fugir de la inèrcia imparable de seguir endavant. Si sabessin que les passes necessiten aturar-se, contemplar el que hi ha al davant, el que es deixa enrere... potser el fluir hagués permès a totes arribar a la immensitat del mar.
divendres, 11 de desembre del 2015
dimarts, 8 de desembre del 2015
divendres, 4 de desembre del 2015
DIVENDRES DE CONTES AL PLA DE LA CALMA amb la SANDRA ROSSI
Etiquetes de comentaris:
activitats,
divendres de contes al pla de la calma
dimarts, 1 de desembre del 2015
dilluns, 23 de novembre del 2015
NO HAY
No hay tramo en el camino
para descender más allá
de este naufragio sordo,
sin aves nocturnas que distraigan
el paso de las estrellas
por los ecos de la ausencia.
No hay.
Acaso solo dormimos para no despertar.
divendres, 6 de novembre del 2015
dimarts, 3 de novembre del 2015
ENTREVISTA A VALORS RÀDIO PER AL FESTIVAL MUNT DE MOTS
Valors Ràdio
Arxiu dels programes de ràdio de Valors
Alicia Molina: “Explicar un conte és un acte d’amor”
6 JULIOL 2015
Una de les coses que molts recordem amb més estima de la nostra infantessa són els contes. La narrativa oral és una tradició bàsica a la majoria de cultures del món. Una riquesa que cada octubre se celebra i es comparteix a la capital catalana en el Munt de Mots, el Festival de Narració Oral de Barcelona.
Les paraules “hi havia una vegada…” ens obren un ventall tan ampli de possibilitats que Alicia Molina, contacontes professional i membre de l’organització d’aquest esdeveniment, defineix “explicar un conte com un acte d’amor, una acció, neta i pura”. “Narrar un conte és com despullar-se; ja que la paraula, el gest i la veu ho omplen tot”, afegeix Molina.
Ara bé, malgrat “els contes formen part de la nostra necessitat d’explicar-nos al món” i la narrativa oral és presenten a totes les cultures, Molina lamenta que “aquesta sigui una disciplina artística que encara costa molt donar a conèixer”.
De fet, Molina assegura que “tots tenim a dins un narrador en potència perquè és una qualitat que compartim com a humans”. Només necessitem una bona història, les paraules adequades, ritme i escolta a l’altre.
Està previst que la VI edició del Munt de Monts, que tindrà lloc del 19 al 24 d’octubre, sigui tot un esdeveniment. S’aplegaran a Catalunya més de quaranta contacontes arribats de diversos països: Veneçuela, Camerun, França, Galicia, País Basc, etc. I, per finançar aquest festival els seus organitzadors han posat en marxa un Verkami.
dilluns, 2 de novembre del 2015
TRÁEME EL AGUA
Tráeme el agua,
verdugo,
para ahogar mis palabras inciertas.
Tráeme el viento,
que apacigüe el llanto,
el manto anónimo
que espera refugio,
la espuma bílica
que se hace nido.
Tráeme la mano
para que habite en la selva
oscura de mis ojos,
en los adioses perdidos,
en los tiempos olvidados,
cuando ni tú eras tú
ni yo la que algún día fui.
dissabte, 24 d’octubre del 2015
INCONGRUENCIAS
No es blanco el viento que agita el desnudo de cuerpo
ni tiene volanderas para erizarse cuando pasa
ni senderos hacia cuevas sin mañanas
o aludes que abren pechos sin latidos.
De los olivos sale mi lechuza
para calmar el sonido hueco de la noche
y encuentra tu luz dormida,
incandescente,
que aleja los pasos
y sabe a muerte.
En los naranjos de tus patios
nació el alba aullada
y quise saber...
y supe.
Y heme aquí,
sin alma.
diumenge, 18 d’octubre del 2015
ENTREVISTA A LA TRIBU DE CATALUNYA RÀDIO - FESTIVAL MUNT DE MOTS
Una no va cada dia a Catalunya Ràdio a promocionar el Munt de Mots que comença dilluns i a explicar el conte del Mumo, la mascota del Festival. Així que estar envoltada de la gent de La Tribu va ser d'una emoció total.
I aquí teniu el conte amb els efectes especials fets per tots ells, un amor d'equip!!!
I aquí teniu el conte amb els efectes especials fets per tots ells, un amor d'equip!!!
escutar MP3 Entrevista a Alícia Molina a La Tribu de Catalunya Ràdio de La Tribu de Catalunya Ràdio online
BR.GOEAR.COM
dijous, 15 d’octubre del 2015
TOCATS PELS CONTES AMB EL FESTIVAL MUNT DE MOTS - A NÚVOL
Tocats pels contes amb el festival Munt de Mots
/ 14.10.2015
Del 19 al 24 d’octubre, la narració oral puja al pòdium d’honor amb el VI Festival de Narració Oral, Munt de Mots, que arriba per regar la ciutat d’històries, per homenatjar la paraula contada com a vehicle de transmissió de cultures, com a territori del que és intrínsecament humà.
Sota el lema Tradició i Literatura: viatges d’anada i tornada, aquesta sisena edició del festival compta amb alguns dels millors narradors de casa nostra. Entre ells hi ha Albert Estengre, Ferran Martín, la Troupe Almazen, Vivim del Cuentu i Arnau Vilardebò. També hi participaran narradors vinguts de més enllà, com són ara: Paula Carballeira, de Galícia; Itziar Rekalde, el País Basc; Matías Tárraga, de Múrcia; Pablo Albo, del País Valencià; Ana Cristina Herreros, de Madrid; 3Líos Trío, de Colòmbia-Itàlia-Catalunya; Ali el Aziz, del Marroc; Boni Ofogo, del Camerun; Anolis Annelore, de França, i Alexánder Hernández, de Veneçuela.
L’aixecada del teló es farà dilluns 19 d’octubre a les vuit del vespre a la Sala Luz de Gas. Una part d’aquests narradors contaran dins del que és un dels actes més importants del Festival, la inauguració, oberta a tothom qui vulgui participar-hi i disfrutar des del primer moment del Munt de Mots. L’altra part de narradors contaran el dia de la cloenda, dissabte 24, a dos quarts d’onze de la nit al Centre Cívic Pati Llimona.
Entre l’inici i el final, aquesta sisena edició del festival ofereix més de 50 activitats programades entre les diferents biblioteques, centres cívics, ateneus, hospitals, bars, museus i teatres de Barcelona i rodalies. Una programació que es pot consultar a la pàgina web i que desplega un ventall ben ampli en forma de sessió de contes per a grans i petits, conferències, tallers, jams sessions obertes a qui vulgui contar, com són ara el Cuentod@s, el Narrín Narran o el Tu Contes, a més de la sessió multilingüe del tradicional Cuentae Linguae.
La novetat d’aquesta edició és que el Munt de Mots arriba als hospitals. Per primer cop, els contes entraran a les sales de l’Hospital Clínic, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Hospital de Sant Joan de Déu per deixar tocats amb l’alegria que porten les històries, els joves i els infants d’aquests centres.
Tot i que el puntal central del festival és la paraula oral, tal com ja va sent tradicional la imatge fotografiada o il·lustrada també té el seu espai. Així que el públic podrà estar al cas de tot el que passa al festival a través del concurs Instamots que ja està en marxa. Del 19 al 24 d’octubre hi haurà l’espai d’exposició virtual a la pàgina del Munt de Mots per a totes les il·lustracions que faran diversos artistes inspirats en les històries que sentin a les sessions. El 24 d’octubre s’exposaran durant l’acte de cloenda al Centre Cívi Pati Llimona, a les 22.15 h.
Fer sis anys de Munt de Mots, en els temps que corren, és una heroïcitat. Tal com diu el seu director, Rubén Martínez Santana, el festival va creixent (aquest any, a més de les subseus de Cardedeu, Gavà, Palau-Solità i Plegamans i l’Hospitalet, s’hi ha afegit Granollers) i es va consolidant gràcies al suport de tots (al juliol es tancava la campanya de micromecenatge que va ajudar a poder arrencar). Però la narració oral continua sent invisible a algunes institucions i col·lectius de la societat i, en conseqüència, l’esforç per aconseguir anar guanyant espais es fa costerut.
És per això que és necessari el festival: per legitimar un ofici que de vegades no se li dóna lloc. Però també, o sobretot, per quedar-nos tocats pels contes, per gaudir de la seva grandesa. Tenim una gran oportunitat de sentir narradors extraordinaris que desconnectin del nostre cap els absurds del dia a dia i que ens activin el cor amb paraules que ens elevin a altres mons. El viatge és a punt de començar. Veniu?
Etiquetes:
Etiquetes de comentaris:
activitats,
articles a Núvol,
muntdemots
diumenge, 11 d’octubre del 2015
QUÉ MORADA
Qué morada tiene el vacío
cuando no se asoma el gesto
en tus manos,
ni tus pasos alocados
arrastran mieles,
ni los senderos que alguien guía
traen claveles
a los despechos muertos,
ni las retahílas de tu voz
pasean por ese sonido amable
que dice: estoy aquí, amor.
Qué morada, pregunto,
puede sostener el olvido
que se empecina en no marchar
y se queda, se queda,
ahogado en su llanto,
suspendido en el aire irrespirable,
degollando síes, talveces,
atrasando la llegada inevitable
del nuncajamás.
Qué morada, sí, qué morada,
habita la mueca negra, silenciosa,
que arrastra alientos,
mutila palabras,
decapita besos,
arrumacos,
abismos...
que degolla entrañas
sin poderte zafar.
dilluns, 5 d’octubre del 2015
A RAUDALES
A raudales.
Sin vientos ni fugas,
sin laberintos muertos;
solo a raudales,
para vivir el diminuto instante de un beso.
SI NUTRE EL VINO
Si nutre el vino
la gota del rocío,
si aplaca la sed
la humedad de la uva
en tus labios,
si entre los dedos
el diario no existe
ni hay duda
de que el viento sigue ahí,
si la mañana llegó sin esperarla
y a penas quedan fuerzas
para saciarnos,
si el derribo de las horas
está llegando a su fin,
si cualquier oscuridad, amor,
tiene tu luz,
entonces,
quédate en mi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


















