Avui no vull sermons ni paraules piatoses,
avui necessito mirar el blanc dels ulls que tots tenim,
la rodanxeta verda que vordeja la meva pupil·la
i, així, sense trampes
ni maquillatges que les camuflin
ni maquillatges que les camuflin
comptar cada arruga que em parla de tu.
Vull saludar amb l'amorositat més càlida
el primer esbufec de vida que va deixar a dins el plor i l'aire.
Vull saludar el tap i l'ofec que em van privar de l'alè primerenc
abraçar-los,
desfer el camí d'un no-retorn antic
i tornar-me onada lleugera,
brisa marina,
esculls de vent.
abraçar-los,
i tornar-me onada lleugera,
brisa marina,
esculls de vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada