QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a Nadons, Infants, Adolescents, Adults, Persones de la Tercera Edat.

* Tallers de formació: "La narració oral, eina didàctica a les classes de llengua", "narració oral i conflictes a l'adolescència"

* Regala un conte personalitzat

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Poemes

* Articles d'opinió

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

dimarts, 21 d’abril del 2015

EFECTES D'UN PAS DE VIANANTS

Des de fa pocs dies, tinc un pas de vianants a la porta de casa per entrar i sortir pel camí marcat, com si es tractés d'una catifa vermella que eclipsa totes les altres rutes possibles per arribar al meu destí. Que potser sabien que sovint em perdo? Ara és allà, lluent i ordenat, en aquesta combinació de blancs i grisos, guiant les meves passes com l'imant que posava de petita sota la cadira, amb què jugàvem a moure les monedes d'un cantó a l'altre. Jo, que sempre he caminat en diagonal, fent ziga-zagues, d'esquena... ara giro a la dreta en un perfecte angle recte, a mi que m'agraden tant les corbes... 

A banda de la seva funció de brúixola, pensant-hi bé, un pas de vianants també serveix per donar pas a allò que té preferència i fer aturar allò que cal que s'esperi... Doncs, reflexionant-hi, crec que m'han tornat a enxampar -començo a sospitar que aquest pas davant de casa és del tot intencionat- perquè mirant enrere m'adono que no sempre he sabut o he volgut saber què és prioritari i què no a la vida. Potser perquè, des de sempre, he sentit la mort massa a prop i, en conseqüència, la certesa que el temps fuig enmig d'unes busques invisibles, el cas és que no he volgut perdre'm mai res del que no volia perdre'm.

Estic convençuda, però, que l'aparició d'aquest pas de vianants davant de casa ha de tenir un significat especial, més enllà del que és purament esperable o reflexionable... I amb un clar propòsit de juguesca, li vull atorgar un sentit simbòlic, estratosfèric... metafòric o delirant, si voleu. Un significat que jugui amb allò que no està escrit enlloc, només pel pur plaer de fer dissertacions per passar aquesta estona... I seguint el traç de la seva funció "preferencial", jugo a donar-hi preferències, a palplantar-m'hi i a decidir.

I trepitjo el pas, en què ara mateix sembla que estiguin garantides la seguretat, la protecció, amb la sensació poderosa de saber que jo vaig primer, que sóc visible... i decideixo, com un guàrdia urbà en servei, què hi deixo passar i què no... Així que estenc el meu braç, mostro el palmell de la mà de manera ferma i escullo posar fre al vent del Nord quan esmola les ràfegues del fred i les converteix en punxes que se'm claven a la pell i m'esmicolen fins i tot l'aire que respiro; poso fre, també, a la sordesa del cor, que desafina les paraules i encarcara el cos; a la ceguesa òrfena d'amor; al diluvi de les decepcions; al mar dels dubtes que amortallen la por...

En canvi, afluixo la mà, la retiro, i amb un somriure faig passar la llum del Sud, càlida i juganera... El ritme de les teves passes per ballar-nos els sols i les llunes que habiten en nosaltres; el temps de la quietud que germina el pòsit indispensable per fluir i crear; les mans càlides que abracen i acompanyen... I ja que tinc el pas de vianants, que passin Paul McCartney, John Lennon, George Harrison i Ringo Starr i que em cantin.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada