RACONTADES A LA FESTA MAJOR?

Estimats i estimades,

No us atabaléssiu pas amb les Racontades, les Garitades...! És molt fàcil: el sufix “ada” denota col·lectivitat i en aquest sant poble del qual formem part, tot hi cap i tot s’omple perquè el públic de Cardedeu és agraït i entusiasta! Així que pareu atenció: les Racontades continuen vives i cuegen –i molt!- de la mà dels narradors que en formem part: en Paco Asensio, en Rubén Martínez i una servidora. (És cert que originàriament, hi havia l’Oriol Genís, però per fortuna seva, no paren de caure-li ofertes de teatre i va haver de deixar el grup.)

I com que la sang ens bull d’històries i com que per a nosaltres la Festa Major de Cardedeu està lligada amb els contes (és el preàmbul de tant compartir i gaudir que porta la FM), mesos enrere, parlant amb l’Ester can Canturri, que tenia al cap un projecte per fer a la plaça de l’Ajuntament, vam pensar que podríem situar les Racontades d’enguany al voltant de les cases de la plaça i així ha anat la cosa: hem demanat la col·laboració d’alguns veïns, ens han obert casa seva, ens hem inspirat per fer històries i per explicar-vos-les el pròxim dimecres 10 a les 22 h, amb el tast de begudes i pica-pica del Restaurant Sílvia.

Si voleu venir i gaudir, un any més, de tot el que ens espera, podeu fer la reserva enviant un correu a aliciamolina61@gmail.com i guardarem lloc per rigorós ordre d’arribada de reserves. L’aportació de tot plegat és de 12 €. Nosaltres estarem encantats de tornar a compartir una bona estona. Així que us esperem el 10 a les 22 h a la plaça de la Vila.

Per si algú s’està fent més preguntes al voltant del tema, només per aquest cop us diré que els contes i narrar són la nostra passió i aquest va ser el punt de partida: disfrutar amb la narració oral. Després de programar contes al Pla de la Calma l’any 2005-2006, de fer Poe al cementiri... i de més juguesques, amb l’Oriol Genís i en Paco Asensio vam fer la “Roda de Contes” les FM del 2010 i el 2011 al pati del que ara és l’EsBioesfera, senzillament per gaudir amb les històries. I és el 2012, amb el Rubén Martínez incorporat, que el format canvia: volíem fer un espectacle itinerant en què s’expliquessin contes en diferents espais i, a més, que s’hi oferís menjar i beure... Buscàvem persones que ens ajudessin a tirar-ho endavant. De la Carme Homs, de la Biblioteca i el Xavi Bravo vam anar a parar amb l’Andreu del Tarambana i aquella nit, a les escales de Vil·la Paquita, vam anar entusiasmant-nos amb la idea i, acabant-li de donar forma, vam decidir fer les Racontades. I la Festa Major del 2012 va ser el nostre “bateig” com a grup.

Tres anys de Racontades amb el suport del Garitu al darrere van donar unes prèvies de la FM glorioses i que queden en molt bon record. L’any passat, els companys que organitzen els actes del Garitu van valorar que volien fer canvis i nosaltres, com a grup de Racontades, vam seguir el nostre camí i les vam organitzar al Castell de Vilalba amb molt bona acollida i molt bon record, també.

Enguany, apareix la proposta de les Garitades. Tot i que no caldria haver donat peu a la idea de mort de les “Racontades” (ai, monsier Saussure, ajuda’ns amb la semàntica!) quanta sort que tenim en aquest poble que no paren de sorgir iniciatives cada vegada que a algú  li bull la sang!!! I amb tanta gent curranta que hi ha al Garitu (i a tants altres grups), estic segura que seran fantàstiques. Jo no me les penso perdre. Així que, gaudim de tantes prèvies que porta aquesta Festa Major: el 5 amb les Garitades i el 10 amb les Racontades. Amb tantes “ades” de “currades” és ben bé que podem sentir-nos a les “nuvolades”!!!

Llarga vida als contes i a la cultura!!!

Alicia

LA OTRA ORILLA

Cuentan que en la cueva dels Forcats, allí donde las aguas se recogen en una pequeña cala, duerme la barca que hace los sueños posibles. Cuentan, también, que solo cuando los deseos se expresan desde el corazón, la barca sale de su oscuridad y navega en las noches de Luna en busca de su destinatario. Cuando se encuentran, normalmente sumido en su pregaria, se postra ante él, lo sube y lo lleva hasta esa otra orilla donde todo vierte otra luz. Es un viaje en silencio, lleno de invisibilidad para las otras almas, guiado por las estrellas guardinas.

Dicen, pues, que esa noche, la barca, con sus mejores galas, cruzó hasta la otra orilla, dispuesta a llevarse en su viaje de vuelta a la persona que tanto la había solicitado. Pero al llegar a su punto de encuentro, solo halló un corazón que apenas marcaba el ritmo de la vida. La barca quiso darle calor, reanimarlo... pero su tiempo dejó de ser.

Apenada por su tardanza y pensando cómo reparar esa pérdida, lo entregó a la Luna. Entre sus mareas blancas, el corazón se expandió y volvió a latir. Es por eso que cuentan que cuando la Luna ilumina la noche y la contemplamos, sentimos sin saberlo ese latido del corazón que busca, como el nuestro, llegar a una orilla desconocida donde sentir que hemos llegado a casa.

SONÀMBULA

Totalment sonàmbula, va sortir a la terrassa i allà, sobre el mar, va veure clarament el camí que li havia dibuixat la Lluna. Sense perdre ni un instant, va baixar a la platja i va posar-hi rumb sobre el corriol platejat. Mentre caminava, s'anava dient a ella mateixa: ho veus com sí que es pot caminar sobre l'aigua? Ara veia clar que era cert el que havia sentit dir que el mar quedava compactat en aquell tros en què estava il·luminat. Igual de fàcil li va resultar descobrir l'escala invisible que penja de la Lluna, atansar-la i enfilar cada un dels esglaons fins arribar-hi. I és que només quan deixem adormida la raó, sentim que el desig és tan poderós que tot ho fa possible. 

NOCHE

Alternan las luces rojas y verdes 

y el mar es un juego de acertijos:

adónde, cuándo, para qué...

Ahí están las preguntas,

a flote, 

danzando en la oscuridad,

como náufragos sin rumbo,

esperando la barca 

para cruzar a la otra orilla

donde el silencio corone la morada.

En un siniestro zigzaguear,

silban con las olas,

parpadean bajo la Luna.

Nada ocurre. 

El sueño no irrumpe en el cortejo.

Abandonada está la noche a la suerte.

Abandonada a la muerte.

Quizás el alba traiga el sosiego.

ECHAR LOS CABOS ADENTRO

Es tiempo de echar los cabos adentro,
de deshilachar la riendas,
de cortar los flecos fundidos,
de arrebatarle al mar 
las distracciones imperdonables,
para segarlas hasta que dejen de aletear...
De agrupar el polvo, 
hacerlo cristalino
-o opaco, nunca sé qué es mejor-,
delirar en cada huella 
como si descubriera un nuevo planeta
y habitarlo por primera vez.
Recuperar la inocencia necesaria
para invitarte a entrar.

DESNUDA

Desnuda.

Me arrojas al viento,

a los zarzales.

Simulas dejar crecer el trigo 

sin importarte la siega 

ni el manojo de amapolas,

que se esturrean por mis carnes.

Desnuda.

Haces eterna mi gangrena

y consientes el riesgo

y la muerte,

el desasosiego,

el libre espacio,

ironía tal vez,

para no volver.

QUAN BAIXIS DE L'ALCOVA

Quan baixis de l'alcova,

obre la finestra,

despulla el llit dels ventres de la nit,

escampa aromes d'albades

i tanca els forats dels corcs

amb la resina del sí. 

Quan baixis de l'alcova,

treu el topall de la porta,

que els corrents s'enduguin 

penes, silencis, esperes...

i del forat del pany

arrenca el miratge d'ahir.

Quan baixis de l'alcova,

renta't la cara,

pentina els camins que t'esperen

i a cada solc 

enterra-hi verds i taronges i blaus...

de tots els matins del món.

Festival Cardemots o la paraula a pèl

8.07.2016 

 

Alícia Molina. Barcelona.

 Comparteix a Twitter

 Comparteix a Facebook

El II Festival de la paraula, Cardemots, arriba a Cardedeu aquest divendres 8 amb la intenció de celebrar la paraula en totes les seves disciplines artístiques: narració oral, poesia, teatre i cançó d’autor amb l’assistència d’artistes locals i de fora, que ompliran els espais del poble amb les seves propostes.

Itziar Rekalde, narradora oral.

El Festival neix del desig d’homenatjar la paraula com a vehicle de comunicació i com la mateixa paraula pot esdevenir un element artístic quan hi posem bellesa, veracitat i ficció, joc, escolta… Vivint els temps que vivim, plens de pantalles, el Festival també es proposa reivindicar la paraula sense filtres, impactant, directa a la vena… amb espectacles de petit format que permetin el frec a frec amb l’altr@, escampar emocions i mirades cap a totes les direccions.

En aquest sentit, una de les apostes que es proposa en aquesta segona edició és la de compartir taula i converses en el dinar popular previst per diumenge 10, a la plaça de Sant Corneli, amb un menú de productes de les hortes locals i la del sopar de dissabte als jardins del Museu Tomàs Balvey per tal que la comunicació primigènia, la que combina foc, aliment i paraula, segueixi tenint el seu lloc d’honor. 

Les altres propostes artístiques arrencaran divendres 8 a les 20 h a la terrassa del bar Pla de la Calma, on es farà un tast d’alguns dels artistes convidats com la narradora oral basca, Itziar Rekalde, les improvisacions dels actors Núria Clemares, Marc Fernández i Carlos Pérez; els poetes Núria Busquet, Ramon Bartrina, i el cantautor Jose Luís Insua  i Mosquito no da Bistec. Per dissabte, podrem gaudir de la sessió de contes que farà la Itziar Rekalde, a la terrassa del Museu Arxiu Tomàs Balvey, a les 21 h del vespre. La nit de dissabte, acabarà amb el micro obert, amb artistes com Alekos, Rubén Martínez, Irma Borges, Paco Asensio… entre altres. Per diumenge, la proposta de Cardemots passa pel vermut poètic amb un espectacle que combina la poesia de Ramon Bartrina i la dansa de Coral Ríos, el dinar popular i, a la tarda, la sessió de contes per a públic familiar amb la Itziar Rekalde i, després del berenar, es tancarà el Festival amb la ballada a la plaça amb les danses tradicionals.

El Festival Cardemots és una criatura petita i fràgil, encara. A banda de l’entusiasme dels organitzadors, compta amb la col·laboració de molts col·lectius del poble i una molt bona acollida del públic, que ja l’espera amb il·lusió. És justament aquesta intenció, la de generar vincles, crear filats de paraules entre grups variats i persones, sumar sinèrgies entre uns i altres… el que impulsa el desig de celebrar-lo i d’anar-lo fent créixer.

II FESTIVAL DE LA PARAULA, CARDEMOTS

FESTIVAL CARDEMOTS O LA PARAULA A PÈL

El II Festival de la paraula, Cardemots, arriba a Cardedeu aquest divendres 8 amb la intenció de celebrar la paraula en totes les seves disciplines artístiques: narració oral, poesia, teatre i cançó d’autor amb l’assistència d’artistes locals i de fora, que ompliran els espais del poble amb les seves propostes.

El Festival neix del desig d’homenatjar la paraula com a vehicle de comunicació i com la mateixa paraula pot esdevenir un element artístic quan hi posem bellesa, veracitat i ficció, joc, escolta... Vivint els temps que vivim, plens de pantalles, el Festival també es proposa reivindicar la paraula sense filtres, impactant, directa a la vena... amb espectacles de petit format que permetin el frec a frec amb l’altr@, escampar emocions i mirades cap a totes les direccions.

En aquest sentit, una de les apostes que es proposa en aquesta segona edició és la de compartir taula i converses en el dinar popular previst per diumenge 10, a la plaça de Sant Corneli, amb un menú de productes de les hortes locals i la del sopar de dissabte als jardins del Museu Tomàs Balvey per tal que la comunicació primigènia, la que combina foc, aliment i paraula, segueixi tenint el seu lloc d’honor.

Les altres propostes artístiques arrencaran divendres 8 a les 20 h a la terrassa del bar Pla de la Calma, on es farà un tast d’alguns dels artistes convidats com la narradora oral basca, Itziar Rekalde, les improvisacions dels actors Núria Clemares, Marc Fernández i Carlos Pérez; els poetes Núria Busquet, Ramon Bartrina, i el cantautor Jose Luís Insua  i Mosquito no da Bistec. Per dissabte, podrem gaudir de la sessió de contes que farà la Itziar Rekalde, a la terrassa del Museu Arxiu Tomàs Balvey, a les 21 h del vespre. La nit de dissabte, acabarà amb el micro obert, amb artistes com Alekos, Rubén Martínez, Irma Borges, Paco Asensio... entre altres. Per diumenge, la proposta de Cardemots passa pel vermut poètic amb un espectacle que combina la poesia de Ramon Bartrina i la dansa de Coral Ríos, el dinar popular i, a la tarda, la sessió de contes per a públic familiar amb la Itziar Rekalde i, després del berenar, es tancarà el Festival amb la ballada a la plaça amb les danses tradicionals.

El Festival Cardemots és una criatura petita i fràgil, encara. A banda de l’entusiasme dels organitzadors, compta amb la col·laboració de molts col·lectius del poble i una molt bona acollida del públic, que ja l’espera amb il·lusió. És justament aquesta intenció, la de generar vincles, crear filats de paraules entre grups variats i persones, sumar sinèrgies entre uns i altres... el que impulsa el desig de celebrar-lo i d’anar-lo fent créixer.

Alicia Molina

II FESTIVAL DE LA PARAULA, CARDEMOTS

SOM UN PAÍS DE CONTES? EL FESTIVAL MUNT DE MOTS A NÚVOL

Som un país de contes?

27.06.2016 

 

Alícia Molina. Barcelona.

 Comparteix a Twitter

 Comparteix a Facebook

El Festival de Narració Oral, Munt de Mots, està a punt de fer el tret de sortida de la seva setena edició amb el propòsit d’escampar l’art de l’oralitat per tots els racons de la ciutat i de gaudir amb els contes que porten els diferents narradors d’arreu del món. Com ja és habitual i imprescindible, però, els organitzadors han tornat a promoure una campanya de micromecenatge per poder donar compte d’algunes de les responsabilitats econòmiques que comporta un projecte d’aquesta envergadura.

Itziar Rekalde

Sota el lema “Amèrica Llatina: tenim en comú el que és extraordinari”, el Festival acollirà del 17 al 22 d’octubre més de 50 activitats relacionades amb la narració oral. Les veus dels narradors procedents, en la seva majoria, de diferents països d’Amèrica Llatina seran les encarregades de realitzar sessions de contes per a grans, petits i públic familiar, tallers i conferències, jam’s de contes, contades solidàries com són les que ja es van fer l’any passat als hospitals i que enguany també s’amplien en altres contades com al Banc dels Aliments… Activitats variades que, per altra banda, són gratuïtes més del 90 per cent i que es duran a terme per diverses biblioteques, centres cívics, bars… de Barcelona i a les subseus de Cardedeu, Gavà, Granollers…

Malgrat que el Munt de Mots és un dels Festivals més importants del país, malgrat que mou una xifra considerable de públic de totes les edats, malgrat tot el que representa com a aglutinador, difusor d’un dels oficis més ancestrals, com a model exemplar d’oci per a grans i petits, o eina pedagògica, socialitzadora… Malgrat tot el valor que hi ha al darrere, sorprenen les escasses ajudes que rep per part de les institucions i que fan costerut el viatge de tot un any de preparació per oferir un Festival de primeríssima qualitat artística.

Amb tot, està en marxa la seva setena edició i, tot i la penúria en què s’han vist abocades moltes altres iniciatives culturals, el Munt de Mots ha anat surfejant per mars indòmits i ha anat surant gràcies, en gran part, als recursos humans amb què compta: un equip de persones voluntàries, imparables, que creuen a ulls clucs en el valor de la narració oral.

Això no treu que la realitat imposi buscar altres estratègies per finançar una part del Festival. En aquest sentit, el micromecenatge a través d’un verkami s’ha convertit en una font econòmica imprescindible. La campanya s’acaba el pròxim 5 de juliol i és important la col·laboració de tothom per tal d’arribar a aconseguir la xifra marcada. És per això que Munt de Mots fa una crida perquè tothom entri aquí http://vkm.is/muntdemots2016 i hi faci una aportació. N’hi ha per a totes les butxaques i totes tenen suculentes recompenses.

Amb la ressaca amarga que han deixat els resultats electorals, es fa encara molt més evident el valor dels contes. Ens faran falta moltes històries per seguir escampant entre tots nosaltres models de solidaritat, d’empatia, de justícia, de fraternitat, de creació de vincles, de bona comunicació… Molts contes, sí, que ens obrin la ment i el cor per proporcionar-nos la capacitat de crear ficció i no mentides; per salvaguardar la mirada d’infant que la ignorància aniquila; contes que ens donin coratge per defensar la nostra paraula i que puguem dir, sense por, que l’emperador va despullat. I mentre escric això, confio que entre tots farem possible aquest nou Festival, perquè nosaltres sí som un país de contes.

¿EN TU CASA O EN LA MÍA? RESTAURANT LA CARASSA

DESPESA

En les últimes setmanes, el consum de gas de casa seva havia augmentat considerablement. Sempre havia necessitat un ambient humit per corre's.

SÉ

Yo sé que hay vuelos

que apenas paran, 

repostan y se van.

Sé que un ayer no tiene alas

para llegar a mañana.

Que las madreselvas esparcen su aroma

y me envuelven hasta perder el sentido.

Y sé que quedarse aquí

es ir a ninguna parte.

CARTA A L'ESPERIT SANT EL DIUMENGE DE RESURECCIÓ

Estimat Esperit Sant,

M'han dit que avui és un bon dia per morir-se, que hi ha tota la qüestió tradicional de la resurrecció i tal... Així que m'he dit a mi mateixa que posats a escollir un moment qualsevol, doncs, aquí em teniu, amb el dia D apuntalant el meu cel particular. No penseu que és una decisió feta a la babalà, en absolut... Ho he estat rumiant tot el matí... i sí, decideixo morir, vés per on. O millor dit, m'acaben d'aniquilar, així, de sobte. No us explicaré com ha estat perquè és una llarga història, però sí que voldria deixar constància (per reforçar el meu desig de morir) que seria tot un detall que m'acceptéssiu unes petites adaptacions a la qüestió de la resurrecció.

És molt fàcil: el que demano és una mort sencera, però una ressuscitada parcial i perquè no hagueu d'estar pensant què sí i què no, em prenc la molèstia interessada de fer-vos la feina i deixar-ho tot per escrit perquè la vostra amabilitat trobi el camí ben planet. 

Per exemple, ja estic cansada, en una conversa, de ser sempre la que es queda amb el moc enmig de la gola, travant les paraules, no donant crèdit a tot el que l'altr@ ha estat capaç de dir i jo, catatònica, no podent articular ni un mot o, com a molt, mesurant les paraules per no ferir... no fos cas... Així que us demano (estic segura que no la necessitaré pas) que us confiteu la prudència, la meva, a l'hora de deixar anar unes quantes fresques a l'interlocutor de torn, no fos cas que li sentés malament la meva rèplica un xic displicent. A prendre pel sac! Que s'hi posi fulles. Vull deixar anar el que em roti, sobretot si els seus romanços els ha deixat anar sense tenir gaire cura de com em podien afectar a mi. 

Tres quarts del mateix amb la preocupació en majúscules i genèrica. Ja n'hi ha prou d'estendre tant de verí per totes les ànimes sensibles. A canvi, voldria augmentar les dosis de la confiança i l'alegria. Heu calculat tot l'esforç inútil que llencem per la borda de les preocupacions? A canvi de què? 

Per no fer la llista inacabable, m'agradaria que em deixéssiu un vague record de la sensació de la mort per poder sostenir a l'altre cantó la vida (quan ressusciti, és clar!) i ser conscient, a cada moment, de la benedicció d'estar viva i sentir la vida com corre per cada porus de la meva pell i per tot el que m'envolta. 

De moment, això és tot. Tinc tot un any per veure què tal vaig així i si molt convé, a la pròxima Setmana Santa, em torno a morir i torno a ressuscitar que, total, tampoc no sembla que hagi de ser tan difícil.

NO SE ESCAPA EL MUÉRDAGO EN LA SOMBRA

No se escapa el muérdago en la sombra

ni se refleja la brizna del aire en tu ser.

Acaso el tiempo en su venganza

trazó otros destinos 

que nadie, ni siquiera tú,

pudiste ver.
De infinitas moradas
Devolvieron los cauces perdidos:
Una choza, un paraguas,
Nada fue recordado,
Todo huidizo, asfixiado,
Hasta el último suspiro.
A ver quien da cobijo, 
Se escuchaba que decían,
Pero solo el lodo 
Crespó las olas
Hasta cegar el rastro.

EL VI FESTIVAL DE NARRACIÓ ORAL, MUNT DE MOTS, UNA INVITACIÓ A VIATJAR AMB ELS CONTES A LA REVISTA TANTÁGORA

EL VI FESTIVAL DE NARRACIÓN ORAL, UNA INVITACIÓN A VIAJAR CON LOS CUENTOS

Alicia Molina

Por sexto año consecutivo, Barcelona volvió a celebrar el Festival de Narración Oral, Munt de Mots, del 19 al 24 de octubre del pasado año. Y de nuevo los cuentos inundaron la ciudad, dieron cobijo a los corazones de todas las medidas y sembraron esperanzas.

Bajo el lema “Tradición y Literatura: viajes de ida y vuelta”, la sexta edición del Festival contó con algunos narradores de Cataluña como Albert Estengre, Ferran Martín, la Troupe Almazen, Arnau Vilardebò y los Vivim del Cuentu, y con otros llegados de diferentes puntos de la geografía como es el caso de Pablo Albo (Valencia), Ali el Aziz (Marruecos), Anolis Anelore (Francia), Paula Carballeira (Galicia), Alexánder Hernández (Venezuela) Ana Cristina Herreros (Madrid), Boni Ofogo (Camerún), Itziar Rekalde (País Vasco), Matías Tárraga (Murcia) y 3Líos Tríos (Colombia-Italia-Cataluña).

Aunque la inauguración oficial fue el lunes 19 de Octubre, en la Sala Luz de Gas, el sábado 17, el Centro Cívico Pati Llimona, una de las sedes impulsoras del Festival, abrió su sala de actos para ofrecer el espectáculo sorpresa al grupo de personas que habían participado en el Verkami (realizado durante el verano para ayudar con algunos gastos del Festival),  porque su recompensa era justo eso: asistir a un espectáculo sorpresa. Nadie sabía de qué se trataba (tal como debe ser ese tipo de espectáculos), así que cuando Merche Ochoa, narradora y clown, salió por detrás de la cortina y empezó su número, consiguió poner al público en pie desde el primer minuto y llenar la sala de risas y emoción hasta el final.

El espectaculo sorpresa de Merche Ochoa

Llegados al día señalado, la inauguración,  la Sala Luz de Gas se llenó de escuchadores ansiosos de conocer o volver a escuchar a los narradores invitados. Uno a uno fueron pasando por el escenario y volcaron sus artes en historias que desempolvaron las nubes de ese lunes y esparcieron sonrisas entre todos los asistentes.

La inaguración del Festival en la sala Luz de Gas

Entre ese momento, el de la inauguración, y el de la Clausura, que fue el sábado 24, el Festival ofreció más de 50 actividades programadas en bibliotecas, centros cívicos, bares, teatros, museos… la gran mayoría de entrada gratuita y con una variedad de contenidos que iba desde sesiones para niños y adultos, conferencias (en la Biblioteca de Vila de Gracia, que desde el año 2012 es Centro de Interés de Narración Oral), Jam’s Session, la maratón de cuentos infantiles… o la sesión multilingüe del tradicional Cuentae Linguae.

Cada una de las diferentes citas cuentísticas fueron espaciando las mentes de todos los que allá estaban, escuchando, sintiendo… agrandando miradas y haciendo más esponjosa la nube de donde colgar la imaginación para echar a volar en cualquier momento. Escuchar a Paula Carballeira en gallego y darnos cuenta que para los cuentos no existen las fronteras lingüísticas; a Albert Estengre y su capacidad de hacernos reír con su ironía tan fina; a Anolis Anelore y dejarnos llevar por el mundo que nos cuenta desde la ingenuidad del niño que somos; a Ferran Martín y sus historias antiguas llenas de enigmas que nos dejan embelesados hasta el final; a Ali el Aziz, como un cantor del cuento; a Anna Cristina Herrero llenando de sabiduría tanto la conferencia que hizo como en las sesiones de cuentos; a Alexánder Hernández, otro sabio esparciendo historias; a los 3Líos Tríos llenando de fuerza y alegría los escenarios con música, cuentos y poesía; a Matías Tárraga creando ritmos de juglaría en el taller que hizo y poniendo plasticidad lingüística en los cuentos contados; a los Vivim del Cuento llevando la alegría en sus cuentos y canciones; a Itziar Rekalde poniendo fuerza y verdades en cada una de sus historias aún a riesgo de dejarnos roto el corazón o la mandíbula de la risa que nos daba vernos en el espejo que nos ponía delante; a Arnau Vilardebò haciéndonos vibrar con la fuerza de los titanes; a Boni Ofogo encontrando el punto exacto de la narración: lo sencillo hecho arte; a Pablo Albo resquebrajando salas por las risas y la emoción que emanan sus historias. Todos ellos hicieron de esa semana un mundo a parte donde creímos a pies juntillas que todo estaba al alcance de nuestra mano con solo desearlo.

Paula Caballeria

El Festival, además, volvió a organizar el “Munt d’il·lustracions” en el que en cada sesión de cuentos, se podía ver a un artista plasmando plásticamente instantes de la sesión. Con todas las ilustraciones realizadas a lo largo de la semana, el sábado 24, día de la Clausura, se inauguró la exposición en el Centro Cívico Pati Llimona.

La exposición de ilustraciones

Otra propuesta que ya viene siendo un clásico es el concurso Instamots. Con el hashtag #instamots se fueron colgando fotografías en Instagram a lo largo de la semana, de algunos momentos de las sesiones y la que recibió más “likes” fue la ganadora. El resultado y el premio se dieron a conocer, también, durante la ceremonia de Clausura.

Pero sin duda la novedad de este año fueron las sesiones de cuentos en los hospitales. El Hospital Clínic, el de la Santa Creu y Sant Pau y el Hospital de Sant Joan de Déu hicieron posible que un número importante de niños, adolescentes y adultos se dejaran mecer con la amabilidad y la alegría de los cuentos y que todos vivieran esta experiencia desde el más absoluto agradecimiento.

Llegados aquí, es de parada obligatoria destacar que el Munt de Mots ya ha pasado a los dedos de la segunda mano para contarse. Seguramente, todos estaremos de acuerdo que celebrar seis años de Festival, y en los tiempos de corren, es de una gran heroicidad. Tal como señala su director, Rubén Martínez Santana, no sólo hay que sentirse satisfecho porque año tras año se va consolidando, sino porque también se amplía: este año también se le sumó la subsede de Granollers, además de la de Cardedeu, Gavà y l’Hospitalet. Por otro lado, también apunta que el Festival sigue siendo económicamente poco autónomo: las subvenciones son poco generosas y siempre se necesita echar mano de la campaña de micromecenazgo para cubrir otros gastos. Con lo que el mayor valor del Festival y, de momento, la garantía de tirar adelante con el compromiso de que Barcelona siga teniendo un festival dedicado a la narración oral sigue radicando en el valor humano y en la capacidad de trabajo que hay en el equipo que lo lleva a cabo.

El acto de clausura

Pero de momento, la sexta edición se cerró con los ánimos mirando el cielo, homenajeando la palabra contada como vehículo de trasmisión de culturas, como territorio de lo que es intrínsecamente humano, como puentes que crean vínculos en múltiples direcciones… se cerró, repito, haciendo subir la narración oral al pódium de honor. Esperemos que el próximo Festival tenga más oportunidades de seguir creciendo, de consolidarse… de dar voz a la narración oral para que se escuche más y más lejos.

Alicia Molina

- See more at: http://revistatantagora.net/va-de-eventosel-vi-festival-de-narracion-oral-una-invitacion-a-viajar-con-los-cuentosalicia-molina/#sthash.fBeTFRhU.dpuf

ALEKOS AL DIVENDRES DE CONTES AL BAR PLA DE LA CALMA

JOSÉ MANUEL GARZÓN AL CONTES A L'ASTROLABI

ALICIA MOLINA i ÒSCAR IGUAL AL CONTES A L'ASTROLABI

JOSELUÍS MELLADO AL CONTES A L'ASTROLABI

DIVENDRES DE CONTES AL PLA DE LA CALMA AMB L'ALICIA MOLINA I L'ÒSCAR IGUAL AL PIANO