.jpg)
dissabte, 20 de setembre del 2014
dimecres, 17 de setembre del 2014
DE TUS ALMENDROS VENGO
De tus almendros vengo
en flor, como los frutos de tus manos.
Asida en tus palabras,
me hamaco en el océano de tus ojos,
dispuesta a mover mi reina
en el recuadro de tu álfil.
De tus canciones nazco
envuelta en lana que teje
en ovillos que se esparcen.
Con lunas y estrellas apaciguas mis sueños
y en el alba
te haces luciérnaga de mis amarres.
De vuestras vidas tengo
el tesón de la gota,
el coraje del frío,
que acompaña a la intemperie
en la soledad del rocío.
dilluns, 8 de setembre del 2014
TAN CERCA, TAN LEJOS
Las latitudes mueven las esferas que las coronan,
giran en círculos y en los campos aparecen las amapolas.
Ese rojo pisa la frente de los cándidos,
anuda las corbatas de los enmascarados
y cierra el festín de los ilusos.
De repente las distancias ronquean y bailan sin música:
allá un algarrobo mueve una rama,
allá el cienpiés pierde el equilibrio.
Y, mientrastanto, en el núcleo del volcán,
la certeza del miedo más atroz se hace real:
las distancias se calculan con medidas nuevas,
con atónitas esperanzas, que cortan las trenzas
al ver tapiado el patio del recreo,
con voces que exclaman: tan cerca, tan lejos.
divendres, 5 de setembre del 2014
dimecres, 3 de setembre del 2014
I SI T'HO DIC
I si t'ho dic no t'exclamis,
ni aturis el pas del riu ni buidis les alforges.
Qui sap si desenterrarem una àncora perduda
o el moment de l'ahir fet ombra amiga.
Qui sap si les petxines recitaran el pas de l'anhel que brolla
o el silenci del dubte.
Només mira'm
i creu-me.
Acosta'm la mà
dispara l'esperança
i deixa que el vent aixequi el dia.
HOJA VOLADORA
Huyó tras la hoja del libro, arrancada por esa ráfaga de viento sorprendente y voraz. Y la alcanzó, sí. Y resultó ser una hoja mágica, como la alfombra voladora, con un mapa dibujado que, al poco tiempo del viaje, pudo reconocer sobre una geografía real nada más posarse sobre la arena blanca de la playa. Todo parecía indicar que se hallaba en la famosa Isla del Tesoro y, efectivamente, no tardó en dar con el tesoro, tal como indicaba ese punto que marcaba la cruz.
Ahora tiene el cofre, pero está esperando que llegue alguien con otro libro. Preferible una novela que, además de mágica, explique la historia de un viaje, a ser posible a París, donde vive.
dimecres, 20 d’agost del 2014
TOMO PRESTADAS TUS PALABRAS, ÁNGEL GONZÁLEZ
Si esta noche mis labios pudieran pronunciar una palabra tendría el sabor de la ausencia, el recuerdo de toda una vida compartida, el espacio silenciado de tus canciones, el olor de tus guisos, el cuidado continuo, las risas de nuestro encuentro, el tesón del día a día... y el infinito cielo colgado en ti.
Pero como que no pueden despegarse ni para respirar, tomo prestado de Ángel González sus palabras para que me hagan de espejo, para que la poesía aquiete mi alma.
Para
ver que todo se ha ido,
para ver los huecos y los vestidos,
¡dame tu guante de luna,
tu otro guante perdido en la hierba,
amor mío!
para ver los huecos y los vestidos,
¡dame tu guante de luna,
tu otro guante perdido en la hierba,
amor mío!
Federico García Lorca
Me he quedado sin pulso y sin aliento
separado de ti. Cuando respiro,
el aire se me vuelve en un suspiro
y en polvo el corazón de desaliento.
No es que sienta tu ausencia el sentimiento.
Es que la siente el cuerpo. No te miro.
No te puedo tocar por más que estiro
los brazos como un ciego contra el viento.
Todo estaba detrás de tu figura.
Ausente tú, detrás todo de nada,
borroso yermo en el que desespero.
Prendida de tu ausencia mi mirada,
contra todo me doy, ciego me hiero.
Esto no es nada
Si tuviésemos la fuerza suficiente
para apretar como es debido un trozo de madera,
sólo nos quedaría entre las manos
un poco de tierra.
Y si tuviésemos más fuerza todavía
para presionar con toda la dureza
esa tierra, sólo nos quedaría
entre las manos un poco de agua.
Y si fuese posible aún
oprimir el agua,
ya no nos quedaría entre las manos
nada.
A mano amada
A mano amada,
cuando la noche impone su costumbre de insomnio
y convierte
cada minuto en el aniversario
de todos los sucesos de una vida;
allí,
en la esquina más negra del desamparo, donde
el nunca y el ayer trazan su cruz de sombras,
los recuerdos me asaltan.
Unos empuñan tu mirada verde,
otros
apoyan en mi espalda
el alma blanca de un lejano sueño,
y con voz inaudible,
con implacables labios silenciosos,
¡el olvido o la vida!,
me reclaman.
Reconozco los rostros.
No hurto el cuerpo.
Cierro los ojos para ver
y siento
que me apuñalan fría,
justamente,
con ese hierro viejo:
la memoria.
A mano amada,
cuando la noche impone su costumbre de insomnio
y convierte
cada minuto en el aniversario
de todos los sucesos de una vida;
allí,
en la esquina más negra del desamparo, donde
el nunca y el ayer trazan su cruz de sombras,
los recuerdos me asaltan.
Unos empuñan tu mirada verde,
otros
apoyan en mi espalda
el alma blanca de un lejano sueño,
y con voz inaudible,
con implacables labios silenciosos,
¡el olvido o la vida!,
me reclaman.
Reconozco los rostros.
No hurto el cuerpo.
Cierro los ojos para ver
y siento
que me apuñalan fría,
justamente,
con ese hierro viejo:
la memoria.
dilluns, 18 d’agost del 2014
H E L E N A - ACRÒNIMS
I
Humilment pronuncio el teu nomEn la fosca de la nit callada, quieta
Lenta i infinita.
Escampo llunes d'altres cels descoberts amb tu
Novament viscuts en aquest present que espera
Amorosament la teva presència.
II
Horitzontal espera el dia
Excusant la son entremaliada
Latituds incertes dibuixa el sostre
Exterminant l'èxtasi de la nit.
Nebulositat incerta que recrea un mar imaginari
Aixopluc de l'últim badall i el primer ring.
III
Humil
Espiritual
Lluminosa
Exuberant
Noble
Amiga
TAN SOLO
Podría haber sido el diluvio en medio de una segunda creación o una centrifugadora girando con toda su potencia; podría haber sido, incluso, el declive del torrente al descorchar todas las botellas y llenar de espuma los márgenes de los bosques vírgenes o el ruido de las abejas cuando festejan sus cópulas, pero fue tan solo el estremecimiento de mi cuerpo al rozar el tuyo.
diumenge, 17 d’agost del 2014
RACONTADES DE LA FESTA MAJOR DE CARDEDEU - EL GARITU 2014
http://racontades.wordpress.com/2014/08/17/182/
EN OTRO LUGAR
Cerrar una puerta tiene siempre el eco del duelo, de la nostalgia... a veces de la liberación, pero yo no creo que me sienta liberada, más bien tengo la sensación de querer llevarme todas las huellas que habitan esta casa. ¡Qué osadía! Como si uno pudiera recoger en un puño más de ochenta años de suspiros. ¿Dónde metería el miedo de la guerra o el dolor de haberte perdido? ¿Dónde, la primera y única vez que me enamoré del hombre que me ha acompañado durante más de sesenta años? (Dios, no sé cómo me voy a poder ir sin ti y, sin embargo, el futuro se viste a veces de crueldades absurdas.) ¿Dónde, el amparo continuo de todos los que habéis tendido manos sobre mi alma que se hizo fuerte sin saberlo?
dijous, 7 d’agost del 2014
A RATOS, EL OLVIDO
El olvido me engaña:
a ratos no te pienso
y me creo dueña de mi alma;
después vuelve tu imagen poderosa
y me rindo a la nostalgia.
dilluns, 4 d’agost del 2014
RACONTADES 2014 - EL GARITU - FESTA MAJOR DE CARDEDEU
Les Racontades són una combinació màgica entre contes i la descoberta de racons que ens fan mirar i sentir aquells
espais de manera diferent. A les Racontades, les històries i els llocs s’alien
per evocar sensacions i les begudes que es seleccionen per a cada punt del
passeig ajuden a fer d’aquest espectacle una experiència íntima, divertida,
inoblidable.
Enguany, a la Festa Major de Cardedeu, tornarem a compartir nous contes amb els narradors Paco Asensio, Rubén Martínez Santana i Alicia Molina, alhora que descobrirem nous espais degustant una beguda gràcies a la col·laboració del Tastavins, Cervesa Sant Jordi i Tarambana - Espai Cultural i Gastronòmic.
No us quedeu sense entrada. Les podeu reservar (12€) al bar Tarambana (93 871 16 55). Són places limitades!!!
divendres, 1 d’agost del 2014
FOT-TE EL DIBUIX ON ET CÀPIGA O COM SOBREVIURE A UN TEST UN MALALT D'ALZHEIMER
Posem que era un dia normal. El cel lluïa un blau lluminós, les notícies apuntaven contra els temes de l'actualitat esperada... Doncs, en aquell matí normal, un cotxe amb el pare i la filla dins s'encamina cap a l'hospital.
-¿Dónde dices que vamos? -pregunta el pare desconcertat, per cinquena vegada.
-Tenemos hora con el neurólogo, que te tiene que recetar las pastillas aquellas que te van bien para la memoria, que se te han acabado -respon la filla, amb paciència.
El silenci precedeix el cant espontani d'unes cançons que ajuden a fer el pas del temps més lleuger. Arriben a la primera planta i un cop són a la sala d'espera, després dels neguits per part del pare per sentir-se en un lloc estrany i després de rebre contestes plenes de consignes per part de l'auxiliar, el metge suplent els atén i passen a un despatx.
-Tenemos que hacer un test de evaluación del enfermo -apunta el doctor.
I les preguntes, inacabables, van omplint la pantalla de l'ordinador a l'espera de respostes veraces, concretes... El metge adreça les qüestions de tot el que vol saber a la filla, com si el malalt no hi comptés, com si no hi fos.
-¿Se da cuenta de lo que pasa a su alrededor, de si alguien está triste...? -demana el metge.
-Bueno... pues verá... a veces... -la filla mira el pare, balbuceja una possible resposta.
-Pues claro que me doy cuenta -respon el pare amb contundència-. Me doy cuenta de todo, hasta de los maltratos!
Silenci. La filla no sap on posar-s'hi. El Metge no s'immuta. Continua omplint el qüestionari.
Això comença a ser bastant desagradable. Ens pensem que està fora d'òrbita i en canvi ha contestat amb una lucidesa brutal. Realment, no sé per què carai li està preguntant tot això... A sobre, aquest no és el seu metge. Ha de tornar a fer un altre cop el mateix de l'altra vegada? Només era renovar una recepta... Joder!
Este tío vestido de blanco, ¿qué quiere de mi? Hay algo aquí que no me gusta. ¿Qué se piensa, que soy tonto? En realidad no sé por qué tengo que estar aquí. Yo no hubiera venido... Me hace sentirme inseguro. El corazón se me acelera.
Després d'unes quantes preguntes personals, el metge s'adreça al pacient per fer una següent tanda d'interrogatori.
-¿Sabe qué día es hoy?
-Pues, no me lo planteado, la verdad.
-Usted de qué trabajaba?
-Yo hacía de todo un poco.
Ets llest, papa, però encara que dominis les respostes vagues, no te'n sortiràs. Em sap greu! Això va de mal en pitjor. Ara mateix agafaria la porta i et diria: vámonos de aquí!
Creo que no lo he hecho mal. He respondido. Siento la cabeza pesada. Todo va lento aquí dentro.
La metralla de preguntes continua i després de les tres paraules mítiques a recordar, en aquest cas: lapiz, manzana, bicicleta, arriba el moment en què la dificultat fa esclatar els ànims.
El metge escriu en un paper "cierre los ojos" i li demana al pacient que faci l'acció que hi ha escrita. La fa. Continuen.
-Ahora escriba una frase en el papel.
-Mmmm... eeeee... -titubeja al parlar- ¿una palabra?
-Haga lo que le he dicho -respon el metge de manera seca i automàtica.
Òstiaputa!!! Però que no veu que la idea de frase no l'entén... Per què collons li està fent fer això que ja havia fet? De què li serveix, joder! Lo siento, papa, lo siento!
¿Qué me está diciendo este hombre? ¿Qué está pasando? ¿Por qué estoy aquí? No entiendo qué quiere. Palabras, palabras... me viene una palabra. ¿Cómo era esto de escribir? Yo hacía buena letra... Estoy sudando.
El metge gira el paper i a l'altre cantó dibuixa una figura geomètrica dins d'una altra.
-Dibuje esto en la parte de la derecha.
-¿Este dibujo?
-Haga lo que le he dicho -sentencia el metge lacònicament.
Esto ¡qué coño es! Dios mío! ¿Qué significan tantas líneas? ¿Se supone que debería saber hacer esto? Pero... ¿por dónde puedo entrar para empezar? Que malo es hacerse viejo y que malo que te lo digan de esta manera. A ti también te tocará el momento, niñato.
El pacient traça una línia tremolosa i aconsegueix fer-ne una de les dues figures. Ho torna a intentar.
Quin sentit té res? Té allà el seu expedient, ja veu com està... cal que li faci passar per això? No veu la seva impotència?
El pacient torna a intentar-ho dues, tres, quatre, cinc vegades.
Déjalo, papa, por dios! Déjalo! No es necesario que lo vuelvas a intentar. Això és humiliant! Agafaria el paper i li estamparia al metge dient-li fot-te el dibuix on et càpiga!
Todo está oscuro. Quiero dar un paso y no puedo. No sé qué hago aquí. Este dibujo no lo entiendo. No sé por dónde empieza... ¿Te estás riendo de mi? ¿Os estáis riendo de mi? Debo hacerlo! Debo hacerlo!
A la sisena aconsegueix fer una forma semblant a la figura original. El metge segueix parlant amb la filla. Ella mira el pare amb la pena escampada pertot arreu: ell persisteix en el dibuix. Alhora sent que li diu al doctor que ell de jove havia estat un gran atleta i havia guanyat moltes curses. El metge fa cas omís al comentari.
No puc sofrir veure l'expressió del pare... Exclòs, exposat... intentant rescatar alguna vàlua del que recorda d'ell mateix. Déu meu! La vellesa despulla les persones i les deixa en la fragilitat més indefensa i el món no està preparat perquè aquest tram del viatge es faci amb dignitat.
El pare, que havia deixat el paper, el torna a agafar i segueix intentant el dibuix impossible. Mentrestant el doctor fa un resum de totes les dades recollides i explica el procediment que hauran de fer per poder accedir a la recepta de les pastilles.
A veure, tros d'ase amb bata blanca, ara ens dius tot aquest rotllo? I tu, el pots escoltar? No, és clar! Automatitzem les visites i ara deus estar a la fase final, oi? Doncs, escolta, no només ha estat un gran atleta, ha estat una gran persona! Mira-li a la cara, cony! Mira-li als ulls! Veuràs un home que ha lluitat tota la vida pels seus. Veuràs una persona íntegra, honesta, humil... I avui, amb aquestes pràctiques despersonalitzades i deshumanitzades has aconseguit que se senti encara més desqualificat. I per a què? Hem avançat alguna cosa més que no sabéssim? Calia tot això? No es podia fer d'una manera més càlida? Acompanyar el diagnòstic amb un mínim d'empatia, d'humanitat? Fa estona que hauria hagut d'aixecar-me i cridar-te "a la merda!"
Pare i filla marxen. Quan arriben al cotxe ell li diu:
-Yo no quiero volver más aquí. Esto no sirve para nada.
Ella arrenca el cotxe amb els ulls amarats de llàgrimes i un nus de ràbia niat al coll. Per uns instants, a ella també li agradaria ser víctima de la desmemòria i oblidar, com ho farà el seu pare al cap de cinc minuts, tot aquell malson.
dilluns, 28 de juliol del 2014
SOMBRAS
Tu sombra y mi sombra se dieron cita en el jardín de los cuerpos invisibles y allá, casi en silencio, para no despertar los insomnios de los dioses del tiempo, se amaron hasta ensombrecer la línea del horizonte con un azul nítido que despuntaba a lo lejos. El efecto de su misma luz las encandiló y al separarse algo de una quedó en la otra. Desde entonces mi cuerpo espera el atardecer que la hace descender a ras de tierra. Y te palpo. Y te siento más cerca.
EN FONS (m)AR
El primer avís que va rebre l'Adelina va ser quan va haver de fer un esforç més gran per pujar els esglaons de l'escala de casa seva, com si estiguessin més alçats. Ingènua, va pensar que els anys ja començaven a notar-se-li. Al cap d'un temps, però, es va sentir alarmada quan una nit, estirada al llit, es va veure arran de terra; el llit se l'havia empassada. A partir d'aleshores, es va posar en guàrdia i a cada cosa que feia, hi posava la seva mirada observadora i analitzava tots els detalls com si fos un detectiu davant d'un cas extraordinari. Això, però, no va poder evitar que el dia que va agafar l'ascensor per pujar fins al cinquè pis de casa d'una amiga, l'aparell no pogués remuntar el pes extraordinari que representava l'Adelina i que caigués en picat fins al soterrani. L'Adelina es va desesperar tant que va començar una teràpia amb divan i tot. Allà estirada, va ser conscient de la seva dificultat per parlar d'ella i d'allò que la movia i removia i de les persones que formaven part del seu batec més íntim; gairebé no li sortien paraules, com si totes formessin part d'una guirnalda de què no es poden desenganxar. El psicòleg li va recomanar que es busqués uns dies de descans, al mar, que això l'ajudaria. I sí, realment va ser molt alleujador per a ella entrar a l'aigua i sentir com aquella massa d'un blau intens l'engollia de mica en mica. Quan va ser al fons del mar, mentre observava els sards, i les sèpies que passaven pel seu voltant cada cop menys estranyats de la seva presència, l'Adelina no només va anar escopint les últimes bafarades d'aire que li quedaven, sinó també cada un dels secrets que durant anys havia portat a sobre, tan ben guardats, en el silenci més absolut, que s'havien convertit en pedres mudes.
divendres, 25 de juliol del 2014
dimecres, 23 de juliol del 2014
BASTANTE
Sólo muere
un amor que ha dejado de soñarse
hecho materia y que se busca en tierra.
hecho materia y que se busca en tierra.
Pedro Salinas
Noche oscura sin cárabos, que mece mi insomnio en un ritmo hueco.
Tus ojos se los ha llevado el olvido y ya no ven la realidad que se planta delante, desafiante, como si fuera una extraña a quien no se ha invitado a la mesa.
¿En qué latitud de tu memoria descansan cuando se van tan lejos?
De repente, el vacío se asoma más allá de tus pestañas, de tus cuencas blancas, de una pupila que no encuentra el camino de regreso a casa y la paz de su cobijo.
Tampoco las manos, que rastrean los objetos como quien espera ansioso la lectura de una carta, consiguen identificar ni en la música de su tacto ni en el volumen de su forma ni en el olor de sus entrañas... nada cercano.
Todo ha dejado de ser sin sospechar que antes lo era todo.
Eran las verduras que cocinabas en esos platos tan sabrosos.
Eran tus faldas, tus blusas, tu ropa interior... el perfume, tus pinturas...
Eran los nombres de todos nosotros, las palabras de tus historias, la canciones que llenaban los rincones de casa...
Y aún así, sonríes y me abrazas y ese trocito que queda de ti es bastante.
dimarts, 22 de juliol del 2014
MARATÓ DE CONTES ERÒTICS A LES SANTES DE MATARÓ "CONTES A FREC DE PELL" AMB LA MARTHA ESCUDERO, NÚRIA URIOZ I ALICIA MOLINA
Contes a frec de pell
Original i divertida marató de contes eròtics, on tres narradores ens portaran a través de la sensualitat de les seves paraules a històries plenes de plaer, subtilesa i gaudi.
- Alicia Molina: En tu casa o en la mía.
- Martha escudero: El placer de lo sutil.
- Núria Urioz: Tot un plaer, sessió de contes eroticofestiva.
- Martha escudero: El placer de lo sutil.
- Núria Urioz: Tot un plaer, sessió de contes eroticofestiva.
Activitat gratuïta amb invitació. Recollida d'entrades del 7 al 19 de juliol a Direcció de Cultura, Biblioteca Pompeu Fabra i Biblioteca Antoni Comas.
Dins del cicle Capvespres als Jardinets, que programa la Biblioteca Pompeu Fabra durant els mesos de juliol i setembre.
Organitza: Biblioteques de Mataró – Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró
Contes a frec de pellDimarts 22 de juliol
21.30 h
Biblioteca Pompeu Fabra
21.30 h
Biblioteca Pompeu Fabra
http://mataroradio.cat/mataronoticies/cultura/noticia/sensualitat-subtil-la-marat-de-contes-er-tics-de-la-biblioteca-pompeu
divendres, 18 de juliol del 2014
CUENTOS DE UNA NOCHE DE VERANO AL CONTES A L'ASTROLABI DE GRÀCIA
Dimecres 23, per tancar la temporada de contes a l'Astrolabi, per donar suport amb el recapte que es reculli a la campanya de micromecenatge per al Festival Munt de Mots: una minimarató a càrrec de diversos narradors.
dilluns, 14 de juliol del 2014
DES
DES
de
vetlla
manega
col·locar-se
emmagatzemar
DES
ig
feta
lleial
propòsit
estructura
DES
gel
fermar
encontre
aferrar-se
aprenentatge
diumenge, 13 de juliol del 2014
LLUNA VERMELLA PER DIES GRISOS
La Lluna vermella irromp en la línia de l'horitzó blavós, allà on la meva ànima ha estat tot el dia, neguitosa, estranyant-te. Els fils de vida s'esfilagarsen i acaben marxant de les puntes dels dits sense adonar-nos-en. Absurd és un nom que no es pot conjugar sense el "ser" i, justament, ser és el que vas deixant enrere a cada segon que passa. Tants cops em pregunto quins pensaments corren pel teu cap... Quin món estrany et visita cada dia que et va allunyant d'aquí i se t'emporta entre les ombres de la foscor més mortuòria... Nua de tu, esquinçada dels brots de la vinya, la línia de les teves passes ha perdut la traça. Enrere no hi ha ni el sospir de la clemència ni l'udol de la ràbia... No hi ha res, com en els boscos devorats per les formigues gegants.
divendres, 11 de juliol del 2014
EL FESTIVAL MUNT DE MOTS ARRIBA A BARCELONA DEL 20 al 25 d'OCTUBRE
Munt de mots o contar per celebrar
/ 7.07.2014
El Festival de Narració Oral Munt de Mots, torna a desplegar tots els bons propòsits per ser a Barcelona del 20 al 25 d’octubre amb les millors propostes de contes. Els organitzadors del festival han obert una campanya de micromecenatge per fer viable la nova edició del festival.
Els contacontes acomiadant-se del públic.
Enguany és el cinquè any del Festival i volem contar per celebrar-ho. I ho volem celebrar comptant i contant amb un gruix important de narradors d’aquí, de casa nostra, per celebrar aquests tres-cents anys de llengua catalana i de contes d’arreu, els 18 d’un dels espais més emblemàtics de la narració: el Harlem Jazz, els 10 de la Mostra de Narració Oral “Solo Contigo” i el “Cuentod@s” al Pati Llimona, els més de 10 de l’Astrolabi, els de la sala El Almazen… Celebrar que entre tots s’ha anat creant a la ciutat un espai per a la narració oral, malgrat les dificultats.
L’any passat, a l’article en què anunciava el Festival de l’edició passada, l’encetava amb una pregunta: com sobreviuen les propostes a un temps de desànim generalitzat en què les portes de les subvencions estan tancades? Han passat els mesos i tornem a ser al cap del carrer. Les circumstàncies no han variat gaire i seguim posant-hi enginy, dedicació, perseverança, solidaritat… però la realitat fa que un any més s’hagi hagut de recórrer al micromecenatge per cobrir les mínimes despeses.
La plataforma Verkami ofereix la possibilitat que amb petites aportacions particulars, assumibles per tothom (algunes són equivalents al que costaria un refresc) i amb recompenses ben generoses, els projectes tinguin l’oportunitat de veure la llum i, també, que l’oferta cultural de la ciutat no s’aturi encara més.
Cinc anys és un tros prou important del viatge de la narració perquè ara quedi estroncat. És per això que el Festival demana la col·laboració de tothom. És tan fàcil com entrar aquí i escollir l’aportació que encaixi a la mida de cadascú. Per ajudar a impulsar la participació en el projecte, s’ha organitzat una marató de contes “2a Pila de Paraules per al Munt de Mots” per al pròxim dijous 10, a les 19h, al Centre Cívic Torre Llobeta.
Si és així, si s’aconsegueix arribar a la quantitat establerta, el Festival podrà seguir el seu curs i preparar-se perquè a partir del 20 d’octubre Barcelona s’obri com un acordió i els contes es propaguin en biblioteques, centres cívics, llibreries, bars, places, teatres, ateneus, museus… tant a la ciutat com a les subseus de Cardedeu, Gavà i Palau-Solità i Plegamans, que ja l’any passat van participar en el Munt de Mots. A més de les diferents xerrades, activitats i tallers previstos a l’entorn de la narració, l’entrada dels quals és gratuïta.
Si és així, doncs, el dia 20 es podrà fer la inauguració a la sala Luz de Gas, el Pati Llimona acollirà l’acte de cloenda el dia 25 més el de Cuentae Linguae (aquest any dedicat a les diferents varietats geogràfiques i accents del català), el Teatre Tantarantana podrà obrir les portes als nous narradors dins l’espectacle “Noves veus”, el Museu de la Música tornarà a seduir-nos les orelles amb una aposta inigualable, de la mateixa manera que ho farà el Harlem Jazz o la Casa América Catalunya o la sala El Almazen, o l’Ateneu de Nou Barris o l’Ateneu Roig o el bar Pla de la Calma de Cardedeu… o el Consorci de Biblioteques de Barcelona.
Compartir emocions, regalar-nos instants irrepetibles, assaborir històries (noves o conegudes) en la música d’altres veus i deixar que calin dins nostre, jugar amb les paraules, engegar el dispositiu de l’imaginari i viure-ho en pantalla cinemascop… Tot això i molt més és el que el Festival Munt de Mots porta a la maleta per a tots nosaltres i parafrasejant Salvat-Papasseit diria: tot això bo ens espera si hi col·laborem tots plegats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)