QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a Nadons, Infants, Adolescents, Adults, Persones de la Tercera Edat.

* Tallers de formació: "La narració oral, eina didàctica a les classes de llengua", "narració oral i conflictes a l'adolescència"

* Regala un conte personalitzat

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Poemes

* Articles d'opinió

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

dissabte, 28 de juny del 2014

RAINER MARIA RILKE - CANCIÓN DE AMOR

CANCIÓN DE AMOR


¿Cómo sujetar mi alma para
que no roce la tuya?
¿Cómo debo elevarla
hasta las otras cosas, sobre ti?
Quisiera cobijarla bajo cualquier objeto perdido,
en un rincón extraño y mudo
donde tu estremecimiento no pudiese esparcirse.

Pero todo aquello que tocamos, tú y yo,
nos une, como un golpe de arco,
que una sola voz arranca de dos cuerdas.
¿En qué instrumento nos tensaron?
¿Y qué mano nos pulsa formando ese sonido?
¡Oh, dulce canto!

dimecres, 25 de juny del 2014

SI HUBIERA SIDO ANTES


En cualquier otra ocasión él hubiera sido amable con ella; le habría hecho ver que ponerse su ropa no era correcto y más si pretendía hacer entrar los pantalones por la cabeza como si fueran una chaqueta. Que tirarse el yogurt por encima era de mal gusto, sobre todo pensando en el desperdicio inmoral que suponía un acto como ese... Pero él hacía semanas que también había perdido las palabras y la paciencia y el sentido de lo que está bien y lo que no, así que la empujó y la escalera sacó su alfombra roja para cobijarla en esa noche sin estrellas ni luna ni recuerdos.

diumenge, 15 de juny del 2014

CELEBRACIÓ DE L'AGRUPACIÓ CORAL CARDEDEUENCA AL CECUCA DE CARDEDEU


Em sento feliç d'haver participat com a narradora en els dos concerts que s'han fet per celebrar el centenari de l'Agrupació Coral Cardedeuenca divendres 13 i dissabte 14 al Centre Cultural de Cardedeu. 

M'ha enriquit moltíssim veure com es munta un espectacle d'aquesta envergaudra. Estar al costat d'aquestes veus prodigioses, amb l'Emilio de la Linde, el director (quin professional!!!), treballar sota la direcció de l'Oriol Genís Vilà i la Laia Baraldés, com a ajudant de direcció (brutal veure com ho anaven texint tot)... Comptar amb en Pep Castells a l'escenografia... I tantes col·laboracions per part de tantes persones (Jordi Costa Segura, Curro Manzano...) i entitats (sardanes...), m'ha injectat tants quilos d'alegria que en tinc per estona! 

Experiències com aquesta corroboren encara més que junts sumem i sumem!!!
M'emporto la música, les cançons, els somriures... i la satisfacció d'haver fet entre tots una cosa bonica, bonica... 
Dels temes que es van interpretar, cada dia en tenia més de preferits (brutal la interpretació d'en Manel a l'Avi Castellet d'en Rafael Martínez Valls o el riure del duet Catrineta i Baldiret amb en Jaume Sala i el mateix Emilio De La Linde), o "Ay! Linda amiga", però avui no parava de cantar i xiular l'altre anònim del segle XVI "Amor que tens ma vida".

La lletra és aquesta i aquí hi ha una interpretació d'un altre grup (la Coral de Cardedeu sonava molt millor!)
Amor que tens ma vida- (atribuït a Thinot Arbreau)
AMOR QUE TENS MA VIDA
Amor que tens ma vida captiva en ton mirar,
ton cor m’atrau i em crida qui no et sabrà estimar.
Si tu no em dons conhort m’espera ja la mort,
si tu no em dons conhort m’espera ja la mort.
Apropa’t bella rosa apropa’t amor meu,
no siguis desdenyosa ja que el amor és teu.
No patiré mai més si vols donar-me un bes,
no patiré mai més si vols donar-me un bes.
Donzella graciosa besant-te vull morir,
Qui el goig de ta besada podria resistir?
Oh flor dels meus delits florida en mos sentits,
oh flor dels meus delits florida en mos sentits
Primer veuràs cansades les ones recular
I el sol de llums daurades deixar d’il·luminar.
Ans que el meu pensament t’ho oblidi un sol moment,
ans que el meu pensament t’ho oblidi un sol moment

dissabte, 14 de juny del 2014

ESPEJO


Travesó el espejo y se encontró con una cuchilla afilada dispuesta a rasurar una cara. El corte le costó la vida.

dilluns, 9 de juny del 2014

I SI FOS...


L'amputació no ha estat fàcil. I no per falta d'anestèsia sinó perquè després de tantes setmanes continua buscant-se la mà en totes les persones que passen davant seu.

dissabte, 7 de juny del 2014

EL FINAL DEL DIA XXXI



El final del dia s'ha creuat amb el principi de demà i li ha portat la fruita més madura per decorar el cel d'un sol ben ataronjat per fer créixer les mirades cap als sostres de les façanes i resseguir-les tal com són: llargues i infinites com els globus que s'escapen dels dits.

Defuig de les turbulències habituals de les sabates que reiteren el ritme del seu pas com una sintonia mal gravada i s'enfila pels fanals de la nit per il·luminar l'interior de les cases. En cada una d'elles, hi projecta una ombra on aixoplugar el pes del dia. A partir d'aquí, alleugerits de tot el que ens sobra, podem mirar la foscor des d'aquest territori neutral acabat de crear en què no es pensa, no es jutja, no es preveu res... només som. I així, com si el moviment de la mà allargant-se cap al punt central de la foscor fos part d'una coreografia vital i inconscient, toquem el no-res i el silenci del buit entra i ens omple.

divendres, 6 de juny del 2014

10 ANYS DE TALLER GINEBRÓ


10 és un número especial. Per als més petits, és la primera xifra important a què arriben quan aprenen a comptar ajudant-se dels dits de les mans; o una manera d’agrupar els objectes; o, si voleu, el número de la paciència quan esperem que la calma ens visiti. És, també, l’aniversari que ens situa a l’antesala d’una etapa tan important com l’adolescència... I és, sens dubte, un pretext per celebrar la consolidació d’una etapa educativa postobligatòria que l’Escola Ginebró va iniciar el curs 2003-2004, a Cardedeu, i que va donar peu al naixement del Taller Ginebró.

Bufar espelmes sempre situa la mirada cap enrere. En aquest cas, cap al passat més recent de l’escola. Les persones que van iniciar aquest viatge van posar a les maletes tot allò que és sinònim d’imprescindible: il·lusió, esforç, voluntat, treball en equip, confiança, audàcia, rigor, creativitat, tolerància, resiliència, acceptació, feina, feina i feina.

I aquí estem! Amb la satisfacció d’haver crescut, de tenir un espai en aquest poble, en aquest antic taller com era la Tèxtil Rase i que, justament, per honorar el seu nom original, vam guiar les nostres passes fent d’aquesta aposta un taller no de telers, sinó de persones. En aquest cas, els nostres propòsits han estat treballar amb teixits humans i acompanyar-los amb tot l’amor que sentim els professors i tot l’equip que el fem possible tant en el batxillerat com en els diferents cicles formatius o proves d’accés per tal de fer d’ells uns estudiants lliures, capaços d’enfrontar-se i de manegar-se en el món que els ha tocat viure, amb la mirada connectada en ells i en la confiança que tenen un gran tresor per oferir al món que els espera.


Deu anys, doncs, que ens omplen d’alegria i de satisfacció i que volem compartir amb tots els qui ho heu fet possible.


dimecres, 4 de juny del 2014

TARDES


Cuando regresaba a casa en la tarde, nada más silbarle al oído la tonada de sus coplas preferidas, los ojos de la abuela se abrían de par en par. Siguiendo la melodía, las tarareaba con más o menos esfuerzo. Entonces ocurría que su espalda se erguía, que sus manos perdían el anquilosamiento volviéndose tersas y gráciles, que sus rodillas podían soportar no sólo el peso de su cuerpo, sino éste en movimiento. Era entonces cuando extendía el brazo a un vacío que ahora se le antojaba con cara y con nombre y se ponía a bailar reviviendo aquellos tiempos de las fiestas en el entoldado del barrio con el abuelo Juan trayéndole un vaso de gaseosa para pasar la tarde de domingo.