QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a grans i petits.

* Com fer per regalar contes

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

dijous, 28 d’abril de 2011

CONTES A NICE&THINGS

Demà, divencres 29 d'abril, des de les 17.30h fins a les 20h hi haurà contes, capgrossos, malabars... a la inauguració de la nova botiga de Nice Things a Barcelona (c/ València, Rbla. Catalunya).

dimarts, 26 d’abril de 2011

NADA de JANNE TELLER



Que el títol d'un llibre o el disseny de la portada és motiu de reclam i de vegades definitori per comprar-lo prou que ho sabem, però si a més hi ha impresa la inscripció "Nada importa. Hace mucho que lo sé. Así que no merece la pena hacer nada. Eso acabo de descubrirlo" només esperes que no hi hagi col·lapse en la línia per pagar ràpidament amb la targeta i sortir cames ajudeu-me cap al primer racó en què fer la capbussada a la lectura i oblidar-te de tots i de tot.  Això és el que em va passar amb el de Nada de Janne Teller, una novel·la publicada l'any 2000 i que va suscitar molta controvèrsia a Dinamarca: des de la prohibició en un principi fins al fet de guanyar, anys més tard, el premi al millor llibre de l'any. Sigui com sigui, l'autora ha sabut crear unes situacions que fan diana en els fonaments de la societat actual i en els fils que mouen el comportament i l'existència de les persones.
Un llibre per reflexionar, per crear debat a casa, a les aules...

dimecres, 13 d’abril de 2011

EL DESPERTADOR


El despertador dio la vuelta a las manecillas y en el momento exacto que faltaba poco para dejar oír su música matutina, se dio cuenta que Lucía dormía tan plácidamente que, compasivo, decidió ensordecer su timbre. Y, llegado el momento, empezó a sonar hacia dentro. Claro, si se hubiera podido desprogramar, se hubiera ahorrado pasarse todo el rato dando brincos y vibrando sin parar, pero él era un despertador barato y eso no constaba en su historial mecánico. Suerte que cuando le faltaba muy poco para volverse loco con tanto ruido y vibración internos, empezaron a desconyuntársele piezas de arriba, de abajo y de todos los lados que lo dejaron calladito para siempre. Hasta los números le salieron corriendo como si estuvieran rodando una estampida. Y eso que había empezado siendo un gesto de amabilidad se convirtió en el inicio de una catástrofe: no fue sólo que Lucía pudiera retozar un poco más, es que no se despertó y eso provocó que tampoco se despertaran ni Juan ni los niños... Por lo que esa mañana, nadie fue a trabajar ni a la escuela y, por consiguiente, Lucía no llegó al centro de recuperación de animales  y Lola, la hurón con más respuesta humana de todos los animales que habían allí, cuando vio que Lucía no aparecía, se negó a comer y además empézó a hacer cosas muy extrañas hasta que se metió por algún lugar que nadie pudo ver y se escapó sin que los demás trabajadores se dieran cuenta. Para cuando eso pasó, Lola ya había llegado a la masía de la señora Pietat y se había empezado a merendar a las gallinas, los conejos, los patos y alguna que otra oca. Así que corrieron a dar la voz de alarma y llamaron al móbil de Lucía quien sobresaltada contestó con la voz ronca de haberse quedado dormida por no haber sonado el despertador.  

EL NACIMIENTO DEL DRAGÓN





Ara que arriben temps de dracs i de sant jordis, volia recomanar aquest conte que vaig trobar fa dies i que em sembla d'aquelles històries dolces i imprescindibles i que tots els nens i adults haurien de sentir: El nacimiento del dragón publicat per faktoria K de libros. La història, les cal·ligrafies i els segells que hi ha al final de tot, i que són una meravella, són de Wang Fei. El text, de Marie Sellier i les il·lustracions, de Catherine Louis.




dimarts, 12 d’abril de 2011

ISABEL CERDÀ


Estimada Isabel,

Tota la vida entestant-nos a ser immortals, a fer possible la continuïtat de l'amor després de la mort (ai, si Ausiàs March ho hagués descobert, això), preocupant-nos per la idea de què quedarà de nosaltres un cop hàgim desaparegut, com ens recordaran... i ara ve el facebook i ens ho facilita com cap filosofia, doctrina, creença ho ha fet: crea un compte al facebook i i la teva petja en aquest món romandrà per sempre entre els vius.

Ja veus, Isabel, després de tants mesos, encara veig la teva cara en la meva llista de possibles amics, acompanyada amb el suggeriment que t'hi afegeixi. És clar, per a aquestes xarxes virtuals un petit rastre és senyal inequívoc que hi ha vida o n'hi ha hagut per aquestes esferes estranyes i, això ja no s'esborra. Com si et poguéssim oblidar.

Quina paradoxa!

M'imagino algú que flirtejant amb les connexions doni amb tu i que cliqui esperançadament en la línia d'afegir-te com a amistat. Per una banda és tornar-te aquí, amb nosaltres, a la nostra quotidianeïtat, però per una altra, hi ha una espera que podria fer sentir el vertigen que provoca el buit. El buit del silenci, el buit de les absències... i que porta al ple de les enyorances.

Quina merda!

Facebook, premis literaris per a sant jordis de Pasqua... No, si no te'n vas... Vas apareixent de tant en tant en una conversa, en un paisatge, en una expressió, en un poema d'en Parcerisas, en una pel·lícula... o en el missatge virtual de "gent que potser coneixes" i apareixes tan plena de tot que fins i tot jo em crec que continues aquí.