QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a Nadons, Infants, Adolescents, Adults, Persones de la Tercera Edat.

* Tallers de formació: "La narració oral, eina didàctica a les classes de llengua", "narració oral i conflictes a l'adolescència"

* Regala un conte personalitzat

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Poemes

* Articles d'opinió

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

dissabte, 12 de desembre del 2015

FULLES


Només si camino pel voral del riu podré veure si les fulles acaben superant la barrera natural que han creat elles soles amb l'anhel de fugir de la inèrcia imparable de seguir endavant. Si sabessin que les passes necessiten aturar-se, contemplar el que hi ha al davant, el que es deixa enrere... potser el fluir hagués permès a totes arribar a la immensitat del mar.

divendres, 11 de desembre del 2015

DE FRENTE EN FRENTE

De frente en frente, 
de sudor en sudor
trasiego que llevas
desmayos... 
                  adiós.

dimarts, 8 de desembre del 2015

dimarts, 1 de desembre del 2015

dilluns, 23 de novembre del 2015

NO HAY





No hay tramo en el camino 
para descender más allá 
de este naufragio sordo,
sin aves nocturnas que distraigan
el paso de las estrellas
por los ecos de la ausencia.



No hay.


Acaso solo dormimos para no despertar.

dimarts, 3 de novembre del 2015

ENTREVISTA A VALORS RÀDIO PER AL FESTIVAL MUNT DE MOTS

Valors Ràdio

Arxiu dels programes de ràdio de Valors

Alicia Molina: “Explicar un conte és un acte d’amor”

Una de les coses que molts recordem amb més estima de la nostra infantessa són els contes. La narrativa oral és una tradició bàsica a la majoria de cultures del món. Una riquesa que cada octubre se celebra i es comparteix a la capital catalana en el Munt de Mots, el Festival de Narració Oral de Barcelona.
Les paraules “hi havia una vegada…” ens obren un ventall tan ampli de possibilitats que Alicia Molina, contacontes professional i membre de l’organització d’aquest esdeveniment, defineix “explicar un conte com un acte d’amor, una acció, neta i pura”. “Narrar un conte és com despullar-se; ja que la paraula, el gest i la veu ho omplen tot”, afegeix Molina.
Ara bé, malgrat “els contes formen part de la nostra necessitat d’explicar-nos al món” i la narrativa oral és presenten a totes les cultures, Molina lamenta que “aquesta sigui una disciplina artística que encara costa molt donar a conèixer”.
De fet, Molina assegura que “tots tenim a dins un narrador en potència perquè és una qualitat que compartim com a humans”. Només necessitem una bona història, les paraules adequades, ritme i escolta a l’altre.
Està previst que la VI edició del Munt de Monts, que tindrà lloc del 19 al 24 d’octubre, sigui tot un esdeveniment. S’aplegaran a Catalunya més de quaranta contacontes arribats de diversos països: Veneçuela, Camerun, França, Galicia, País Basc, etc. I, per finançar aquest festival els seus organitzadors han posat en marxa un Verkami.

dilluns, 2 de novembre del 2015

TRÁEME EL AGUA



Tráeme el agua,
verdugo,
para ahogar mis palabras inciertas.
Tráeme el viento,
que apacigüe el llanto,
el manto anónimo 
que espera refugio,
la espuma bílica
que se hace nido.
Tráeme la mano
para que habite en la selva
oscura de mis ojos,
en los adioses perdidos,
en los tiempos olvidados,
cuando ni tú eras tú
ni yo la que algún día fui.

dissabte, 24 d’octubre del 2015

INCONGRUENCIAS


No es blanco el viento que agita el desnudo de cuerpo
ni tiene volanderas para erizarse cuando pasa
ni senderos hacia cuevas sin mañanas
o aludes que abren pechos sin latidos.

De los olivos sale mi lechuza
para calmar el sonido hueco de la noche
y encuentra tu luz dormida, 
incandescente,
que aleja los pasos 
y sabe a muerte.

En los naranjos de tus patios
nació el alba aullada
y quise saber...
y supe.
Y heme aquí, 
sin alma.

diumenge, 18 d’octubre del 2015

ENTREVISTA A LA TRIBU DE CATALUNYA RÀDIO - FESTIVAL MUNT DE MOTS

Una no va cada dia a Catalunya Ràdio a promocionar el Munt de Mots que comença dilluns i a explicar el conte del Mumo, la mascota del Festival. Així que estar envoltada de la gent de La Tribu va ser d'una emoció total.
I aquí teniu el conte amb els efectes especials fets per tots ells, un amor d'equip!!!
escutar MP3 Entrevista a Alícia Molina a La Tribu de Catalunya Ràdio de La Tribu de Catalunya Ràdio online
BR.GOEAR.COM

dijous, 15 d’octubre del 2015

TOCATS PELS CONTES AMB EL FESTIVAL MUNT DE MOTS - A NÚVOL

Tocats pels contes amb el festival Munt de Mots

 
/ 14.10.2015
Del 19 al 24 d’octubre, la narració oral puja al pòdium d’honor amb el VI Festival de Narració Oral, Munt de Mots, que arriba per regar la ciutat d’històries, per homenatjar la paraula contada com a vehicle de transmissió de cultures, com a territori del que és intrínsecament humà.
El festival Munt de Mots en la inauguració del 2014
El festival Munt de Mots en la inauguració del 2014
Sota el lema Tradició i Literatura: viatges d’anada i tornada, aquesta sisena edició del festival compta amb alguns dels millors narradors de casa nostra. Entre ells hi ha Albert Estengre, Ferran Martín, la Troupe Almazen, Vivim del Cuentu i Arnau Vilardebò. També hi participaran narradors vinguts de més enllà, com són ara: Paula Carballeira, de Galícia; Itziar Rekalde, el País Basc; Matías Tárraga, de Múrcia; Pablo Albo, del País Valencià; Ana Cristina Herreros, de Madrid; 3Líos Trío, de Colòmbia-Itàlia-Catalunya; Ali el Aziz, del Marroc; Boni Ofogo, del Camerun; Anolis Annelore, de França, i Alexánder Hernández, de Veneçuela.
L’aixecada del teló es farà dilluns 19 d’octubre a les vuit del vespre a la Sala Luz de Gas. Una part d’aquests narradors contaran dins del que és un dels actes més importants del Festival, la inauguració, oberta a tothom qui vulgui participar-hi i disfrutar des del primer moment del Munt de Mots. L’altra part de narradors contaran el dia de la cloenda, dissabte 24, a dos quarts d’onze de la nit al Centre Cívic Pati Llimona.
Entre l’inici i el final, aquesta sisena edició del festival ofereix més de 50 activitats programades entre les diferents biblioteques, centres cívics, ateneus, hospitals, bars, museus i teatres de Barcelona i rodalies. Una programació que es pot consultar a la pàgina web i que desplega un ventall ben ampli en forma de sessió de contes per a grans i petits, conferències, tallers, jams sessions obertes a qui vulgui contar, com són ara el Cuentod@s, el Narrín Narran o el Tu Contes, a més de la sessió multilingüe del tradicional Cuentae Linguae.
La novetat d’aquesta edició és que el Munt de Mots arriba als hospitals. Per primer cop, els contes entraran a les sales de l’Hospital Clínic, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Hospital de Sant Joan de Déu per deixar tocats amb l’alegria que porten les històries, els joves i els infants d’aquests centres.
Tot i que el puntal central del festival és la paraula oral, tal com ja va sent tradicional la imatge fotografiada o il·lustrada també té el seu espai. Així que el públic podrà estar al cas de tot el que passa al festival a través del concurs Instamots que ja està en marxa. Del 19 al 24 d’octubre hi haurà l’espai d’exposició virtual a la pàgina del Munt de Mots per a totes les il·lustracions que faran diversos artistes inspirats en les històries que sentin a les sessions. El 24 d’octubre s’exposaran durant l’acte de cloenda al Centre Cívi Pati Llimona, a les 22.15 h.
Fer sis anys de Munt de Mots, en els temps que corren, és una heroïcitat. Tal com diu el seu director, Rubén Martínez Santana, el festival va creixent (aquest any, a més de les subseus de Cardedeu, Gavà, Palau-Solità i Plegamans i l’Hospitalet, s’hi ha afegit Granollers) i es va consolidant gràcies al suport de tots (al juliol es tancava la campanya de micromecenatge que va ajudar a poder arrencar). Però la narració oral continua sent invisible a algunes institucions i col·lectius de la societat i, en conseqüència, l’esforç per aconseguir anar guanyant espais es fa costerut.
És per això que és necessari el festival: per legitimar un ofici que de vegades no se li dóna lloc. Però també, o sobretot, per quedar-nos tocats pels contes, per gaudir de la seva grandesa. Tenim una gran oportunitat de sentir narradors extraordinaris que desconnectin del nostre cap els absurds del dia a dia i que ens activin el cor amb paraules que ens elevin a altres mons. El viatge és a punt de començar. Veniu?

Etiquetes:

diumenge, 11 d’octubre del 2015

QUÉ MORADA



Qué morada tiene el vacío
cuando no se asoma el gesto
en tus manos,
ni tus pasos alocados
arrastran mieles,
ni los senderos que alguien guía
traen claveles 
a los despechos muertos,
ni las retahílas de tu voz
pasean por ese sonido amable
que dice: estoy aquí, amor.

Qué morada, pregunto,
puede sostener el olvido
que se empecina en no marchar
y se queda, se queda,
ahogado en su llanto,
suspendido en el aire irrespirable,
degollando síes, talveces,
atrasando la llegada inevitable
del nuncajamás.

Qué morada, sí, qué morada,
habita la mueca negra, silenciosa,
que arrastra alientos,
mutila palabras,
decapita besos, 
                       arrumacos, 
                                        abismos...
que degolla entrañas
sin poderte zafar.

dilluns, 5 d’octubre del 2015

A RAUDALES


A raudales.
Sin vientos ni fugas,
sin laberintos muertos;
solo a raudales,
para vivir el diminuto instante de un beso.

SI NUTRE EL VINO





Si nutre el vino 
la gota del rocío,
si aplaca la sed
la humedad de la uva 
en tus labios,
si entre los dedos
el diario no existe
ni hay duda 
de que el viento sigue ahí,
si la mañana llegó sin esperarla
y a penas quedan fuerzas
para saciarnos,
si el derribo de las horas
está llegando a su fin,
si cualquier oscuridad, amor,
tiene tu luz,
entonces,
quédate en mi.

dimarts, 29 de setembre del 2015

dimecres, 23 de setembre del 2015

CANTARES


Qué escalofríos 
aunque el sol salga
y esquile la montaña
y el agua del río.

Qué deshielo 
en la roca ausente,
que priva la palabra,
que se quiebra sin verte.

Qué azogue
sin tu piel ni tus risas
sin el cobijo de tu canto
sin rociar tu brisa.


dissabte, 5 de setembre del 2015

LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ AMB ELS FANCULERS DE LA GALERA


Diumenge 13 participaré a la 
La Setmana del Llibre en Català amb el conte dels Fanculers de l'Editorial La Galera. Serà a les 12.15h a la pl. de les Biblioteques.

http://www.lasetmana.cat/activitats/

13/09/201512:15Matinals festivesConta-contesConeix als FanculersPlaça de les BibliotequesFamiliarAlícia MolinaLa Galera, SAU

dijous, 3 de setembre del 2015

LECTURES PRÊT-À-PORTER A LA BIBLIOTECA MARC DE VILALBA DE CARDEDEU

Lectures Prêt-à-Porter 

Què és Lectures Prêt-à-Porter?
És la trobada de lectors de gèneres molt diferents de lectures best-seller, o lectures que han tingut un cert ressò mediàtic o aquelles que han funcionat dins la cultura lectora pel boca-orella. En català o en castellà, policíaques, romàntiques, històriques o ciència ficció… Els lectors trien les lectures. La dinamització del grup Prêt-à-porter va a càrrec d’Alícia Molina.
Quan es fa?
El segon dimarts de cada més, des d’octubre fins a juny, a les 19h
Quines són les següents lectures?
OCTUBRE
LL_busquets_tambien

Lectures Prêt-à-porter
També això passarà de Milena Busquets

A la tornada de l’estiu, engeguem amb un relat en primera persona fresc, àgil… però també amb unes reflexions contundents sobre la vida i sobre la petja que ens deixen algunes persones. Amb També això passarà, Milena Busquets ens connecta amb l’alegria de viure, però també ens capbussa en els meandres més profunds quan ens…  0 comentaris-->
NOVEMBRE
LL-arbol-millon

Lectures Prêt-à-porter
Un millón de gotas de Víctor del Árbol

Com una peça de rellotgeria exacta, Víctor del Árbol ha sabut trenar dues històries en una amb un ritme i un rigor narratiu que t’atrapa des del primer moment. Intriga, història… personatges que mostren la seva vulnerabilitat fins a límits insospitats… són alguns dels ingredients bàsics per endinsar el cap i les entranyes en una…  0 comentaris-->
DESEMBRE
LL_bradbury_siempre

Lectures Prêt-à-porter
Siempre nos quedará París de Ray Bradbury

Publicació pòstuma de 21 relats i un poema en la prosa captivadora, directa, profunda… com és la d’un dels escriptors més importants del segle XX. Tot l’univers de Bradbury torna a aparèixer en aquests contes amb la intensitat ingènua amb què col·loca uns personatges en uns escenaris sorprenents i que podem tocar encara que siguin…  0 comentaris-->

Qui és Alícia Molina? 
P_alicia molina
Immersa en el món de la paraula, alterna la feina de narradora oral amb la de docent en llengua catalana i literatura al Taller Ginebró. Imparteix, també, tallers de formació sobre la seva experiència de com treballar la llengua i la dinamització lectora a les classes amb adolescents, a través de la narració oral. Ha col·laborat com a crítica literària al diari Avui, i actualment escriu en diferents mitjans de difusió, entre els quals destaca Núvol, a banda de deixar anar el que pensa al bloc aliciacontes.blogspot.com. Entén la literatura, sobretot, com un mostrari de vivències que ens sedueixen i en les quals ens podem emmirallar.

dilluns, 31 d’agost del 2015

EL SECRETO DE LUCÍA MORKE D'INÉS MACPHERSON


En aquests moments, a punt d'empaquetar l'estiu i engegar el ritme accelerador del nou curs, aturo la memòria d'aquests dies passats en un dels millors moments viscuts: el de la lectura d'un llibre que va ser capaç de mantenir-me immòbil a la cadira, totes les hores que van passar mentre accionava pàgina rere pàgina, amb una expressió expectant i amb el cor en un ai. El títol? El secreto de Lucía Morke, una novel·la de ritme cardíac i de prosa impecable d'Inés Macpherson.

Tal com apunta l'inici de Si una noche de invierno un viajero, d'Italo Calvino, per pròpia tranquil·litat i per no despertar susceptibilitats innecessàries, quan inicieu la seva lectura, seria convenient avisar els amics i familiars, a tots els contactes de les xarxes socials i al món en general, que durant un temps no cal que us busquin, que no estareu disponibles per a ningú. I això sí, per als porucs, com una servidora, és molt recomanable que l'inici de la lectura us agafi amb la bufeta buida -ja se sap que els lavabos sempre són al final d'un passadís que enmig d'una lectura inquietant es fa tètric i inacabable.

Amb tots aquests factors sota control, ara ja només queda llençar-se al mar de paraules i gaudir-ne. I és que només començar, ja t'enamores de la història: Lucía, una jove apassionada dels llibres, fa de lectora a un veí cec i troba a faltar el seu company d'institut i les aventures que vivien junts. Una carta farà que es tornin a trobar i que segueixin desvetllant misteris i que visquin l'aventura més inquietant que s'haguessin imaginat mai. Un marc ple de referents per a totes les edats i que Inés Macpherson sap jugar molt bé perquè t'hi capbussis a la primera línia.

Hi ha molts elements que juguen a favor d'aquest enquistament del llibre en el lector. M'agradaria destacar-ne tres. El primer és la carcassa que empara la història, tan ben dissenyada que fa que la trama vagi creixent i s'eixampli en el teu camp vital. Al darrere d'aquesta maquinària de construcció tan precisa, s'intueixen molts mestres que han anat alambinant el substrat literari d'Inés Macpherson. D'entre tots, i posant l'accent en el segon aspecte a destacar-hi, endevino els fils del més gran de les històries de por i de misteri: Edgar Allan Poe. Efectivament, el ritme narratiu accelerador, amb tots els ingredients aptes i no aptes per paralitzar el cor, són presents a El secreto de Lucía Morke tan ben triats i servits que fan de Macpherson una deixebla del mestre amb matrícula d'honor.

El tercer aspecte lloable són els personatges que posen vida a una prosa exquisida enmig d'un encaix perfecte entre el que mostren directament i el que balbuceja en primera persona el personatge de Lucía. Diàlegs precisos que fan créixer la història i que omplen d'imatges la pantalla cinemascop del lector.

Una delícia que no us podeu deixar perdre. I una delícia, per altra banda, que espera seguir sadollant el desig de llegir noves històries de l'autora.




dimecres, 19 d’agost del 2015

WISH YOU WERE HERE


Esta conversación imaginaria la he iniciado tantas veces... Algo hay que se atranca... y sé que te gustaría saber que hoy he batido todos mis récords con las piedras... las he lanzado sobre la playa y todas, todas han saltado, algunas incluso han dado más de 7 botes... Ya me imagino tus palabras si hubieras estado ahí: “eres una campeona” y es verdad que hoy me he sentido así. Ese es mi ritual de cada tarde: cuando ya todo el mundo se ha ido, y las calitas se quedan en calma, entonces me doy un baño, nado con ese murmullo casi imperceptible que produce la levedad cuando toca la quietud y me despido de ese mar que ha tenido que aguantar tanto bullicio. Recojo y me voy yendo observando las sombras, esa luz de silencio que te envuelve en un vaho de nostalgias extrañas. Entonces paro en una de las calas, que está llena de piedras, y elijo las mejores. “Que sean planitas, redondeadas...” me decías, y así las escojo y palpándolas bien, las lanzo con fuerza para que los surcos que hacen al saltar las lleve bien lejos. Esos instantes de ver flotar las piedras, tan pesadas ellas y sin embargo tan ligeras cuando consigues hacerlas volar, me siguen dibujando una expresión de incredulidad y de sorpresa como cuando era pequeña y admiraba tu destreza: con qué arte las hacías bailar consiguiendo hacer con ellas una línea recta infinita… Y ya ves, así he seguido yo, cautivada durante todos estos años por la magia de la gravedad. 

Después sigo caminado descalza por todo el camino pensando en ti, y me vienen otros momentos de aquellos tiempos en los que aprendía llaves de lucha libre y grecorromana contigo y pretendía ganarte en el suelo de casa, a ti, que eras fuerte e invencible… y seguía pretendiéndolo, tozuda de mi, sobre el tablero de ajedrez… Tiempos también en que tú ibas delante y la naturaleza era un gran libro de ciencias naturales donde aprender de ti. Ese amor y curiosidad por todos los seres vivos me acompañan siempre, como si mirara a través de tus ojos... 

Y entonces te veo ahora y detengo el viaje al pasado; tu imagen me devuelve bruscamente al presente, donde el alzheimer hace que la fragilidad te acompañe y te vista cada día de la vulnerabilidad más humana. Cuantas ironías nos aguardan, pienso. Ahora soy yo quien va delante porque tu orientación no te deja reconocer las calles por donde has transitado desde casi toda tu vida… Y con ese apuro que da reconocer las jugarretas del destino, nos reímos diciendo que tu memoria ha trabajado tanto que se ha ido de vacaciones, pero que ahí estoy yo para prestarte la mía. Y con los ojos llorosos me das las gracias y yo sigo aprendiendo tanto de ti…!


dimarts, 18 d’agost del 2015

SONETO DE LA DULCE QUEJA de FEDERICO GARÍCA LORCA


Tengo miedo a perder la maravilla 
de tus ojos de estatua y el acento 
que de noche me pone en la mejilla 
la solitaria rosa de tu aliento. 

Tengo pena de ser en esta orilla 
tronco sin ramas; y lo que más siento 
es no tener la flor, pulpa o arcilla, 
para el gusano de mi sufrimiento. 

Si tú eres el tesoro oculto mío, 
si eres mi cruz y mi dolor mojado, 
si soy el perro de tu señorío, 

no me dejes perder lo que he ganado 
y decora las aguas de tu río 
con hojas de mi otoño enajenado.