QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a Nadons, Infants, Adolescents, Adults, Persones de la Tercera Edat.

* Tallers de formació: "La narració oral, eina didàctica a les classes de llengua", "narració oral i conflictes a l'adolescència"

* Regala un conte personalitzat

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Poemes

* Articles d'opinió

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

diumenge, 30 de setembre del 2012

CULTIVOS


En la loma de lo incierto cultiva encuentros imaginados, pergaminos con rutas posibles de ser transitadas, canciones de amaneceres que aparecen cuando todo ha desaparecido, estaciones con paradas mullidas para saborear las ausencias, nubes que llueven palabras con voces y silencios, sonrisas que llevan incrustadas miradas de las que se reconocen a lo lejos, añoranzas para perpetuar recuerdos de quienes se han ido, abrazos con alma y besos con deseo, alientos que se buscan más allá de lo acordado... Y poco a poco, arraigan en esa tierra de nadie, entre esos apátridas del corazón que se dan permiso para hilvanar sendas desconocidas y alimentar esos cuerpos extraños de sosiego. Y entre zanjas y riegos, entre vientos y soles que protegen y arrecian se forma un telo frágil y firme que hace crecer ese huerto singular, abanderando por un lado el olvido, cuando urge, y por otro repartiendo confianza como si fuera una caricia necesaria para seguir en pie, incluso si el paisaje se hace inhóspito. 

dimarts, 25 de setembre del 2012

CALDERS10: CONTES DE LA VERITAT VERITABLE DE PERE CALDERS

ANY CALDERS: contes per a adults
No veus correctament el missatge?
mira'l al teu navegador.
CALDERS10

 

CONTES DE LA VERITAT VERITABLE DE PERE CALDERS
contes d'una altra dimensió

Si és cert que els arbres poden créixer enmig del menjador o que hi ha jardins que amaguen secrets inconfessables o que quan tanques la porta de casa no saps què et pots trobar quan hi tornis o que  els morts que no volen marxar fan tot el possible per semblar vius o que un raspall qualsevol pot esdevenir un gos... Si són certes aquestes i altres històries, aleshores és que hem entrat en l'univers extraordinari de Pere Calders.

Una sessió de contes per enlairar-te, per deixar que entri l'absurd, l'inversemblant i altres efectes paranormals tan necessaris per seguir somiant.

diumenge 30 de setembre de 2012

18h

a la Torre Montserrat: av. del Rei En Jaume, 196

 

narradors: Paco Asensio i Alicia Molina

músics: duo de violins amb Alba Lóriz i Montse Seras

divendres, 21 de setembre del 2012

EL FINAL DEL DIA XXVI


El final del dia es gronxa feliçment en la panxa de la lluna creixent, mira cap avall i veu una llarga cua de pensaments que, com si fessin una cursa, han anat passant al davant de les busques dels segons i llencen al mar preguntes que les onades canten com si portessin ecos en l'escuma: 
per què els despertars pronuncien les frases més importants quan un encara no ha obert els ulls? Volen sorprendre'ns? 
Per què quan mires enrere només veus una part del camí? 
Per què els encontres més dolços s'escapen tan ràpid de les mans... com si tinguessin pressa? 
Per què no podem tornar a ser fills un dia sencer i dedicar-lo a dir als pares tots els testimos que quan érem joves no vam pensar a dir? 
Per què els cels llunyans no estan aquí quan més els necessites? 
Per què s'ha d'esperar a viure tres-centes vides per començar a entendre què carai pintes aquí? 
Per què el somriure de la teva cara es fa més present com més t'allunyes? 
Per què si el temps és un viatger incansable no ens proposem deixar-lo passar un dia i quedar-nos quiets? 
Per què és just a les nits que s'engega la roda dels desitjos? 

Per què sempre ens atrau obrir les portes que tenen les claus amagades?

Per què els dipòsits dels dubtes s'omplen alhora que els de les pors? 
Per què quan posem la mà dins la butxaca no traiem la resposta adequada com si triéssim el número encertat de qualsevol joc d'atzar? 
Per què les preguntes importants sempre apareixen hores després d'haver marxat?
Per què malgrat que sabem que hem agafat el camí equivocat, seguim transitant-lo creient que potser arribarem a algun lloc?
Per què no podem tornar a sentir els nostres fills petits, petits... per uns instants, i tornar-los a omplir de petons i que els conservin i que se'ls apareguin, amorosos, quan ja no ens tinguin a prop?
...I el final del dia va deixar que la son vingués. I allà, agombolat per la lluna i les onades es va entregar lleuger a la nit.

dijous, 20 de setembre del 2012

UVAS DE OTOÑO


Se fue el otoño antes de llegar porque a pesar de tenerla delante, no supo encontrar el camino de su secreto.


CALDERS10: "CONTES DE MENTIDES PER A NENS DE VERITAT"

El Taller Ginebró i els contes de Pere Calders per a nens de les escoles de Cardedeu
CALDERS10

CONTES DE MENTIDES PER A NENS DE VERITAT


Imaginem-nos un món diferent... quin color tindria? Com serien les persones que hi viurien? I el animals? Tindrien quatre potes... o plomes com els que coneixem? Podrien parlar com parlem nosaltres? I els follets... s'amagarien en jardins misteriosos? Imaginem-nos un món tan, tan diferent com si el miréssim de cap per avall... Aleshores, potser descobriríem que de vegades allò que sembla mentida té més de veritat del que ens pensàvem.

Els alumnes de 2n de batxillerat del Taller Ginebró explicaran contes de Pere Calders als alumnes de 1r i 2n de primària de les escoles de Cardedeu, divendres 28 de setembre de 2012 dins els actes de CALDERS10.




NARRADORS: alumnes de 2n de batxillerat de Literatura Catalana del Taller Ginebró:

Víctor Arpa
Aina Campins
Godlana Elias
Paula Lliboutry
Alba Lóriz
Maria Montané
Marc Monterde
Anna Pajares
Paula Pedrero
Maria Planas
Alba Serrano
Gemma Torres

dilluns, 17 de setembre del 2012

CONTES PER A ADULTS "ENCANTADA DE CONEIXE'T", A CALELLA DE PALAFRUGELL

sessió de contes per a adults, divendres 28 de setembre, a les 22.30h, a La Bella Lola de Calella de Palafrugell
SESSIÓ DE CONTES PER A ADULTS

ENCANTADA DE CONEIXE'T

De quantes maneres es poden conèixer les persones? Quantes històries s’amaguen entre un hola i un adéu? Vine a descobrir-ho en aquesta sessió amb contes narrats per l'Alicia Molina i acompanyada al piano per en Borja Riquelme. Una sessió creada per sentir, per somriure, per mirar-nos al del costat, per mirar-nos per dins...

divendres, 28 de setembre de 2012
a les 22.30h
A la taverna La Bella Lola
de Calella de Palafrugell

entrada: 5€


Alicia Molina (contacontes): explica contes des de 1986 quan els amors la porten a fer de follet a la muntanya i li regalen un fill a cada cantó del coixí. Membre d’ANIN des de 2004 (associació de narradores i narradors), explica en biblioteques, bars i places, en maratons, escoles i cases, llibreries i platges. Contes llargs i curts. Amb música o amb la veu i prou. Contes de tradició, d’autor o creats per a l’ocasió. Contes per a grans i petits per compartir, per fer somiar, per tastar l’infinit...
Borja Riquelme (músic): inicia la seva carrera de pianista des de petit. Ha tocat en diferents formacions de diverses ciutats d'Espanya. El seu repertori és ampli: música clàssica, jazz, bossa nova...

dijous, 13 de setembre del 2012

BESO


Entre el pliegue de tu sonrisa y tus labios 
                                                             pongo el deseo de un beso.

dimecres, 12 de setembre del 2012

UNA MICA DE TEMPS PERDUT, SISPLAU!


Amanses les paraules que no dius i somrius al silenci mentre li piques l'ullet; només tu coneixes el que s'amaga en la pausa que fa cada exhalació. Alhora, contemples el decorat que habites i tot d'una les finestres s'eixamplen i els barrets que tenies penjats s'alliberen dels caps a què van pertànyer deixant enrere un aparador de vivències estàtiques. Intentes enxampar-ne un per conservar els últims records, però la finestra t'atura i aixeca una pantalla invisible feta de serpentines d'acer. Immobilitzada, fas un pas enrere, però és inútil perquè l'espai s'ha reduït al marge d'una passa. Truques perquè et vinguin a salvar i el telèfon s'ha quedat sense tecles. Aïllada de tot, inventes una història en què infinits camins subterranis es cargolen sota el terra i empenyen cap amunt fins que traspassen les rajoles i les foraden. Mires el buit que hi han deixat  i intentes colar-t'hi com el conill més famós del món. La baixada és tumultuosa i acabes enmig d'un paller, al costat de tots els objectes perduts que ningú no ha trobat mai. Aprofites i et fiques dins un calaix folrat amb aquell plàstic de quadres vermells i blancs i, casualment, a dins hi ha un llibre d'instruccions especial per trobar les sortides en els viatges inesperats. No tens altre remei que llegir-te-les i tot i que no entens res, l'apartat traduït al japonès fa uns dibuixos que interpretes com a solucionar-hi per a analfabets de frases exhoratives i poses les passes en la mateixa direcció fins que arribes a la rodona del llac dels ànecs muts i entres a sota de l'ala d'un d'ells i allà hi ha la clau que obre la porta dels desitjos. Tens clar que només vols demanar una cosa, però així i tot, et poses davant el mirall de les paraules que es xiuxiuegen i calmadament pronuncies el conjur de l'esperança i ara sí, apareixes en el cim de la muntanya màgica on t'espera un sofà, un te i tot el temps perdut i cercat per llegir Mann i Proust sense interrupcions.

dilluns, 10 de setembre del 2012

ÀRIA


La mezzosoprano desplegó sus cuerdas y dio lo mejor de ella para que su aria sonara como el mejor sorbo de frutas frescas. Sabía que él estaba allí, en su palco, mirándola. Sólo tenía que conseguir toda su atención unos segundos para que no se percatara de los pasos traicioneros que con tiento empuñaban la venganza en el cuchillo celoso.

diumenge, 9 de setembre del 2012

OBSESIONES



Quiso hacer una casa para vivir con su amada. Le asesoraron con precisión y él puso un ladrillo tras otro con tanto empeño, que acabó construyendo una muralla.

dissabte, 8 de setembre del 2012

CANCIONES


Despides el suspiro de la brisa escondido en el hueco del cuello, ese lugar donde tus dedos reposan a veces, buscando el sosiego. Sin haberle invitado, el pasado aparece en forma de canción y esa letra olvidada detrás de las montañas negras se mueve en tu boca como tiempo atrás. Las huellas pasadas han limpiado su paso al caminar hacia adelante y ya no hacen ruido en los depósitos de la memoria. Sorprendida, te abrazas a esa melodía y le das una nueva voz para llevarla en tu garganta. Y te recreas: "niña del campo que cortas flores..." y te ves, allí, en medio de ese bosque inmenso que te hacía de casa, dejando perder los pasos para no llegar a ningún lugar. El lobo está lejos y tú estás a salvo vagando por caminos más certeros que el regreso que tarde o temprano se pone en la línea de tu horizonte. Y sigues con otra canción: "si el mismo Dios me dice que la olvide..." y una y otra tejen las melodías que vas dejando en los márgenes de esos caminos cercanos, como si desparramaras los restos antiguos de los días sin sombras y de las noches sin parada en las que solo el cárabo amigo anuncia las horas que faltan para otro amanecer.  Recién ahora te das cuenta que nunca un nudo se deshizo más fácilmente que el que se sumergió en la pócima de los cuentos cantados. Después de muchos años, como si el alambique del tiempo hubiera destilado los recuerdos, ahí están de nuevo las canciones... y como nadie permanece en el latido de su primer corazón, suenan con otro pálpito; transcendidas, reencontradas, amigas... 

dimecres, 5 de setembre del 2012

TRES DE DOS I UNA DE TRES


Con pespuntes pasajeros
crece la tela 
                      diáfana, cálida, envolvente.

Aventureros audaces desovillan hilos para su siembra
                                y pacen granos para alimentar a los grillos.

Desnudo el cielo, 
las alas caídas le dibujan siluetas de colores.

Empujan los duendes. Aúllan los lepidópteros. Descansan los límites.

dimarts, 4 de setembre del 2012

L'ANELL I EL DIT



Com si estiguessin fets l'un per l'altre, l'anell i el dit es van trobar aquella nit de jocs a les palpentes. Ingenus, es van jurar amor etern sense saber que el seu amor era impossible: el dit pertanyia a la mà d'un lladre que estaven a punt d'enxampar.

dilluns, 3 de setembre del 2012

EL DEDAL


El dedal intentó protegerle: tapó sus intenciones suicidas, lo distrajo ocupándolo con manualidades... pero el dedo siguió empecinado en llegar hasta el gatillo. Y llegó.

diumenge, 2 de setembre del 2012

EL FINAL DEL DIA XXV



Al final del dia apareixen els dragons que s'emporten les polsegueres dels camins tallats per la pluja incessant. Més enllà del fang esmunyedís es donen cita els cavallers de les rutes salades per omplir de llàgrimes els ulls buidats per la tristor. Silenci. De sobte, surt el caminant de les ombres i traspassa la muntanya sense  topar amb les roques sagrades que amaguen els tresors de la saviesa. Darrere la seva ombra apareix un riu d'aigua blava per on naveguen xalanes, llaüts, velers de paper... Des d'un d'ells, treu el cap un pirata que busca persistent el mapa del tresor en el cos nu de la seva amant. Com convidats en una festa, apareixen tucans, rossinyols, caderneres i el bec d'alena que, com sempre, arriba tard, però tot i així no es vol perdre el cant nocturn del gamarús que acaba de despertar-se i plora la soledat de la nit amb un udol llarg i asincopat com un xiulet que reclama la vida amb exigència. Els turistes que s'han reunit expectants per veure l'espectacle creuen que l'escenari caurà pel cantó de prosceni i busquen la sortida a dalt a la pinta. Atrapats en el teler, mengen i mengen sense parar fins que s'adonen que per sortir d'allà només poden escapar-se'n gronxant-se com trapezistes d'un circ ambulant. Ho intenten. Segons abans de topar sense remei contra el terra, s'obre misteriosament una finestra que els condueix sans i estalvis a la Rambla i les flors de les parades escampen olors de primavera pels vestits desgastats de l'estiu que s'acaba i el desig creix per cada un d'ells i s'abracen i les llengües s'estiren i xoquen unes amb les altres i els crits tornen a configurar melodies urbanes per seguir ballant... i així, tot torna a començar.

EL FORAT DEL PANY


Va mirar pel que aparentement era el forat del pany sense sospitar que el monstre disfressat de porta l'estava esperant i  se la va empassar de cop.

dissabte, 1 de setembre del 2012

ADIVINA ADIVINANZA


-Hace falta un requisito para alcanzar la eternidad -dijo el mapuche a la jirafa.


Ésta, sin saber qué hacer, miró hacia el cielo porque era lo que tenía más cerca y pidió ayuda a un cometa que pasaba como un rayo. Como pudo, le hizo saber el acertijo mientras una luminosidad meteórica le chamuscaba sus pelillos de la cabezaEl cometa, le guiñó el único ojo que llevaba puesto para esas misiones como muestra de su aceptación por el reto de averiguar semejante enigma y sin detener su aceleración, se dirigió hacia el mar en busca de algún ser para trasladarle la pregunta de la jirafa y allí, entre las olas mientras se entretenía mirando saltar peces de colores, divisó una ballena en estado de reposo sobre la superficie azulada. El cometa, haciendo una parada de emergencia, se detuvo unos instantes en el espacio para exponerle a la ballena la pregunta en cuestión, a lo que el cetáceo no supo qué responder porque las ballenas no están acostumbradas a pensar bajo presión, pero aprovechando que un ratoncito había llegado hasta su cola, nadando de un barco que justo se había hundido, retorció todo su cuerpo para preguntarle qué hay que tener o hacer o ser... para alcanzar la eternidad. El ratoncito que a penas tenía aire para seguir viviendo, creyó que esa pregunta era de vida o muerte y como sus patitas ya estaban cansadas de nadar, utilizó sus orejas para moverlas y buscar respuesta a esa pregunta, antes de que todos acabaran muertos o ahogados, que aunque es lo mismo son maneras diferentes de acabar con la vida. Así que moviendo sus orejas sin parar consiguió alzar su vuelo suficiente para llegar a tierra firme y buscar a alguien que aportase luz a tanta oscuridad enigmística. Y buscando, buscando, fue a parar al mapuche pensándose que de todas las criaturas de la tierra sería la más capacitada para contestar semejante adivinanza, pero al contrario de lo que esperaba, éste volvió a preguntar exactamente lo mismo que le había dicho a la jirafa.

-Yo no sé nada de ese acertijo -se excusó el ratoncito-. Yo venía de ahogarme, oiga, cuando he ido a parar a una ballena e, imprevisiblemente, se ha retorcido sobre mí como si fuera una lagartija acuática a preguntarme eso mismo que me acaba de decir. No se puede llegar a imaginar el susto de muerte que me ha dado

Y como si ya intuyera qué había pasado entre la ballena y el cometa añadió:

-Claro que todo lo ha liado el otro, esa cosa de fuego y piedra... que en vez de seguir su rumbo y pasar a la velocidad que acostumbran a ir los cometas, inexplicablemente ha detenido su viaje para formular esa pregunta que ya sería hora de saber la respuesta. 

-Enhorabuena! -le dijo el mapuche-. Te felicito por la respuesta.

El ratoncito miró  al hombre extrañado.

-La respuesta correcta es exactamente esa que has descrito: hacer, por lo menos una vez en la vida, algo que nunca harías por tu naturaleza.

El ratoncito continuaba mirando al hombre más extrañado todavía y un poco harto de tanto misterio, la verdad.

-El cometa ha parado su rumbo en pleno trayecto espacial, la ballena ha retorcido su cuerpo como si fuera un trapo escurriéndose el agua, y tu has conseguido volar. 

Dicen que el ratoncito se dio media vuelta pensando que aquel hombre se había vuelto loco de remate, con lo que deshechó la oportunidad de convertirse en un ser inmortal. 

Dicen por eso que aunque ninguno de los tres consiguió la eternidad, es cierto que indirectamente obtuvieron un pequeño beneficio porque los cometas viven muchos, muchos años entre que empiezan su su recorrido por el universo y lo acaban. Las ballenas tienen todo el tiempo del mundo para explorar todos los océanos y los ratoncitos... hay quienes opinan que ese mismo ratoncito consiguió realmente la eternidad y desde entonces es él mismo el que está en todas partes, de ahí ese parecido tan asombroso entre todos los de su especie.

De la jirafa no se sabe nada más que los posibles efectos de la eternidad no le alcanzaron por lo que las jirafas están condenadas a vivir en sus mundos de alturas, ajenas a todo.