Al final del dia apareixen els dragons que s'emporten les polsegueres dels camins tallats per la pluja incessant. Més enllà del fang esmunyedís es donen cita els cavallers de les rutes salades per omplir de llàgrimes els ulls buidats per la tristor. Silenci. De sobte, surt el caminant de les ombres i traspassa la muntanya sense topar amb les roques sagrades que amaguen els tresors de la saviesa. Darrere la seva ombra apareix un riu d'aigua blava per on naveguen xalanes, llaüts, velers de paper... Des d'un d'ells, treu el cap un pirata que busca persistent el mapa del tresor en el cos nu de la seva amant. Com convidats en una festa, apareixen tucans, rossinyols, caderneres i el bec d'alena que, com sempre, arriba tard, però tot i així no es vol perdre el cant nocturn del gamarús que acaba de despertar-se i plora la soledat de la nit amb un udol llarg i asincopat com un xiulet que reclama la vida amb exigència. Els turistes que s'han reunit expectants per veure l'espectacle creuen que l'escenari caurà pel cantó de prosceni i busquen la sortida a dalt a la pinta. Atrapats en el teler, mengen i mengen sense parar fins que s'adonen que per sortir d'allà només poden escapar-se'n gronxant-se com trapezistes d'un circ ambulant. Ho intenten. Segons abans de topar sense remei contra el terra, s'obre misteriosament una finestra que els condueix sans i estalvis a la Rambla i les flors de les parades escampen olors de primavera pels vestits desgastats de l'estiu que s'acaba i el desig creix per cada un d'ells i s'abracen i les llengües s'estiren i xoquen unes amb les altres i els crits tornen a configurar melodies urbanes per seguir ballant... i així, tot torna a començar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada