Bona nit alumnes i famílies,
Em presento: sóc Míster Batxillerat, el vostre pitjor
malson!!!
Sóc conscient que el meu nom, ara mateix, en aquest acte
de cloenda no és gaire ben rebut, però doneu-me l'oportunitat d'acomiadar-me de
tots i expressar-vos des del cor tot el que sento per cada un de vosaltres.
Sí, ho heu sentit bé. Tot el que sento per vosaltres...
perquè malgrat que ara mateix em vulgueu ben lluny de les vostres vides, heu de
saber que en part, em deveu, a mi mateix, que us hàgiu convertit en les
persones tan meravelloses que sou a dia d'avui.
O és que no us en recordeu de quan vau arribar al Taller?
Aquelles persones insegures, amb ganes de tirar endavant o de no tirar per
enlloc... éreu vosaltres mateixos, sens dubte, i a mi m'ha tocat posar els
raïls en les vostres fortaleses i fer-vos conscients de tot el que éreu i sou
capaços de ser i de fer, tan sols
intentant-ho, confiant en vosaltres... fent-ho!!!
Reconec que de vegades el meu mètode us ha fet tornar
bojos! És veritat! Exàmens, treballs de recerca, pràctiques, expressions
escrites, lectures... i tot alhora!!! Ha estat un entrenament molt dur i alguns
us hi heu resistit de totes les formes possibles, d'altres heu seguit les meves
indicacions fil per randa perquè teníeu uns propòsits que us marcaven el camí a
fer i estàveu convençuts que valien molt la pena... Però hagi estat un o altre
el vostre procés, tot ha servit i per a bé.
Em creureu si us dic que tot estava preparat perquè aquest
temps us ajudés a conèixer-vos i a treure el millor de vosaltres? Per
aconseguir-ho, he tingut bastants aliats: en primer lloc, vosaltres! Sí!!! Us
vaig escollir sabent molt bé que al final, seríeu un gran equip. Sí, sí,
mireu-vos i sentiu els companys que teniu al costat... Quants cops us heu donat
la mà en aquells moments en què tot semblava que s'enfonsava? En aquelles hores
d'esforços, de plors, de riures... heu forjat el diamant més bonic que es
fabrica dins el cor de les persones: l'amistat!
Permeteu-me, també, que us presenti l'altre equip que vaig
escollir per ajudar-vos a llaurar aquest camp àrid i pedregós que porta el meu
nom com a insígnia: batxillerat! Em refereixo a l'equip de professors. Al llarg
d'aquests mesos han après tant amb vosaltres! però tant!!! Mireu, han après de
la vostra alegria i de la vostra desesperació, han après del vostre compromís i
de les vostres enrabiades... I en els passadissos, en les sortides..., els heu
ensenyat que les notes són números i que l'ànima que alimenta la vostra persona
és gran i plena de vida. I, en contrapartida, ells us han entregat tota la seva
paciència, temprança, rigor, coneixences i quilos i quilos d'amor perquè allà
on voleu arribar sigui un port possible.
Però tot això no hauria pogut ser sense la peça clau
d'aquest engranatge: la vostra família. Creieu-me que si hi ha un ingredient
indispensable en aquesta aventura batxillaresca és la incondicionalitat i d'aquest
tema, ells en tenen tots els màsters fets. Des de portar-vos els treballs a
imprimir, passant per fer de taxistes a qualsevol hora i a qualsevol lloc de la
comarca, fins a ser l'ase dels cops dels vostres pujaibaixes emocionals... Sempre
hi han estat i sempre hi seran. Sí, mireu-vos-els i doneu-los les gràcies
perquè sense ells jo tampoc no sé què hauria passat.
I ara que ja us he explicat qui sóc i els meus propòsits,
no sé si arribats aquí em podreu perdonar, però tot ha estat necessari:
llevar-vos cada matí i arribar tard i amb son, fer dues hores seguides de
mates, llegir-vos llibres que d'entrada no us interessaven gaire, però que
després heu descobert, alguns, que hi havia històries interessants...,
mirar-vos les pel·lícules d'una altra manera, entendre Nietzsche, o la Guerra
Civil, mirar l'art amb uns ulls nous, conèixer els secrets de l’ADN, parlar en
públic sense por, el long learning life o
el learning by boing, apassionar-vos amb la física o la química... o amb and so on and so forth... potser us ha
faltat temps per comprendre com és d'important la fonètica, però tot arribarà!
Encara que sé que tinc fama de dur, vull defensar al meu
favor que també sé afluixar en algun moment, de manera quei heu pogut gaudir de
la visita de la xequessa o d'un carnestoltes distès i disbauxat tal com ha de
ser... o heu pogut disfrutar amb els contes de Sant Jordi, el concert enmig de
Cardedeu, les excursions... i un viatge a Florència que ha quedat gravat en la
memòria de tots de tan bonic que va ser.
Així que, nois i noies, F E L I C I T A T S!!!! M’HEU
SOBREVISCUT!!!
Amb tot això que us he explicat, espero que em perdoneu i
que un cop hàgiu acabat amb tot, pugueu començar una etapa plena de noves
aventures, nous reptes... amb tota la confiança i alegria que habita en
vosaltres i sabent, ja us ho dic ara, que també sobreviureu. Espero i confio que els vostres somnis siguin
el far que il·lumini les vostres passes. Que sigueu feliços i que sapigueu
compartir aquesta felicitat perquè el planeta quedi irradiat per la vostra
llum. N’estic completament convençut,
que allà on anireu sereu un puntal perquè la vostra matèria humana és amorosa,
audaç i plena de vida.
Bon viatge!
Que tingueu sort!
Que tinguem sort!!!
El Batxillerat
Cardedeu, 29 de maig de 2015