QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a Nadons, Infants, Adolescents, Adults, Persones de la Tercera Edat.

* Tallers de formació: "La narració oral, eina didàctica a les classes de llengua", "narració oral i conflictes a l'adolescència"

* Regala un conte personalitzat

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Poemes

* Articles d'opinió

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

dissabte, 30 de maig del 2015

CARTA DE COMIAT ALS ALUMNES DE 2n DE BATXILLERAT DEL TALLER GINEBRÓ 29 MAIG 2015


Bona nit alumnes i famílies,

Em presento: sóc Míster Batxillerat, el vostre pitjor malson!!!

Sóc conscient que el meu nom, ara mateix, en aquest acte de cloenda no és gaire ben rebut, però doneu-me l'oportunitat d'acomiadar-me de tots i expressar-vos des del cor tot el que sento per cada un de vosaltres.

Sí, ho heu sentit bé. Tot el que sento per vosaltres... perquè malgrat que ara mateix em vulgueu ben lluny de les vostres vides, heu de saber que en part, em deveu, a mi mateix, que us hàgiu convertit en les persones tan meravelloses que sou a dia d'avui.

O és que no us en recordeu de quan vau arribar al Taller? Aquelles persones insegures, amb ganes de tirar endavant o de no tirar per enlloc... éreu vosaltres mateixos, sens dubte, i a mi m'ha tocat posar els raïls en les vostres fortaleses i fer-vos conscients de tot el que éreu i sou capaços de ser i de fer,  tan sols intentant-ho, confiant en vosaltres... fent-ho!!!

Reconec que de vegades el meu mètode us ha fet tornar bojos! És veritat! Exàmens, treballs de recerca, pràctiques, expressions escrites, lectures... i tot alhora!!! Ha estat un entrenament molt dur i alguns us hi heu resistit de totes les formes possibles, d'altres heu seguit les meves indicacions fil per randa perquè teníeu uns propòsits que us marcaven el camí a fer i estàveu convençuts que valien molt la pena... Però hagi estat un o altre el vostre procés, tot ha servit i per a bé.

Em creureu si us dic que tot estava preparat perquè aquest temps us ajudés a conèixer-vos i a treure el millor de vosaltres? Per aconseguir-ho, he tingut bastants aliats: en primer lloc, vosaltres! Sí!!! Us vaig escollir sabent molt bé que al final, seríeu un gran equip. Sí, sí, mireu-vos i sentiu els companys que teniu al costat... Quants cops us heu donat la mà en aquells moments en què tot semblava que s'enfonsava? En aquelles hores d'esforços, de plors, de riures... heu forjat el diamant més bonic que es fabrica dins el cor de les persones: l'amistat!

Permeteu-me, també, que us presenti l'altre equip que vaig escollir per ajudar-vos a llaurar aquest camp àrid i pedregós que porta el meu nom com a insígnia: batxillerat! Em refereixo a l'equip de professors. Al llarg d'aquests mesos han après tant amb vosaltres! però tant!!! Mireu, han après de la vostra alegria i de la vostra desesperació, han après del vostre compromís i de les vostres enrabiades... I en els passadissos, en les sortides..., els heu ensenyat que les notes són números i que l'ànima que alimenta la vostra persona és gran i plena de vida. I, en contrapartida, ells us han entregat tota la seva paciència, temprança, rigor, coneixences i quilos i quilos d'amor perquè allà on voleu arribar sigui un port possible.

Però tot això no hauria pogut ser sense la peça clau d'aquest engranatge: la vostra família. Creieu-me que si hi ha un ingredient indispensable en aquesta aventura batxillaresca és la incondicionalitat i d'aquest tema, ells en tenen tots els màsters fets. Des de portar-vos els treballs a imprimir, passant per fer de taxistes a qualsevol hora i a qualsevol lloc de la comarca, fins a ser l'ase dels cops dels vostres pujaibaixes emocionals... Sempre hi han estat i sempre hi seran. Sí, mireu-vos-els i doneu-los les gràcies perquè sense ells jo tampoc no sé què hauria passat.

I ara que ja us he explicat qui sóc i els meus propòsits, no sé si arribats aquí em podreu perdonar, però tot ha estat necessari: llevar-vos cada matí i arribar tard i amb son, fer dues hores seguides de mates, llegir-vos llibres que d'entrada no us interessaven gaire, però que després heu descobert, alguns, que hi havia històries interessants..., mirar-vos les pel·lícules d'una altra manera, entendre Nietzsche, o la Guerra Civil, mirar l'art amb uns ulls nous, conèixer els secrets de l’ADN, parlar en públic sense por, el long learning life o el learning by boing, apassionar-vos amb la física o la química... o amb and so on and so forth... potser us ha faltat temps per comprendre com és d'important la fonètica, però tot arribarà!

Encara que sé que tinc fama de dur, vull defensar al meu favor que també sé afluixar en algun moment, de manera quei heu pogut gaudir de la visita de la xequessa o d'un carnestoltes distès i disbauxat tal com ha de ser... o heu pogut disfrutar amb els contes de Sant Jordi, el concert enmig de Cardedeu, les excursions... i un viatge a Florència que ha quedat gravat en la memòria de tots de tan bonic que va ser.

Així que, nois i noies, F E L I C I T A T S!!!! M’HEU SOBREVISCUT!!!

Amb tot això que us he explicat, espero que em perdoneu i que un cop hàgiu acabat amb tot, pugueu començar una etapa plena de noves aventures, nous reptes... amb tota la confiança i alegria que habita en vosaltres i sabent, ja us ho dic ara, que també sobreviureu.  Espero i confio que els vostres somnis siguin el far que il·lumini les vostres passes. Que sigueu feliços i que sapigueu compartir aquesta felicitat perquè el planeta quedi irradiat per la vostra llum.  N’estic completament convençut, que allà on anireu sereu un puntal perquè la vostra matèria humana és amorosa, audaç i plena de vida.

Bon viatge!
Que tingueu sort!
Que tinguem sort!!!

El Batxillerat


Cardedeu, 29 de maig de 2015

dimarts, 26 de maig del 2015

SUAVE ES LA NOCHE


Suave es la noche
que vence el silbido del último tren
y trae el cobijo, 
                                  la cena,
                                                           el arrullo.

dilluns, 25 de maig del 2015

SONETO PARA ALICIA


SONETO PARA ALICIA
Adivinando estrellas y tormentos
nos aparece Alicia y sus deseos,
los ojos, las caricias, cien mil besos,
que antes se agazapaban tras los puertos.
Llama a la buena suerte, va diciendo,
que lo que no se ama no se comprende,
nos cuenta que los cuentos que no tiene
los lleva en los bolsillos en invierno.
Audaz, inaccesible al desaliento,
sinónimo de hembra malherida,
risueña, inventora del acierto.
Sus pelos de murmullo de su cuerpo,
su hippie-look, su swing adrenalina,
nos dicen que es amor todo lo cierto.
Maria García

Gràcies, amiga, poeta, coach, companya d'escola...!!!

dimarts, 19 de maig del 2015

PASTO DE SILENCIOS


Pasto de silencios
llévate el desierto,
la mancha de tinta
que no trae correo,
el vuelo del ave
que saluda a lo lejos,
el aluvión de lo desapacible,
la huída cobarde,
el cerrojo de lo insaciable...
Y cobija la nube,
el limonero,
el sauce que llora,
el deseo...
Y en aquel recoveco,
amasa la calma,
lo imperecedero.
Funde la brisa de lo improbable
en los pasos inciertos.
Construye hileras de escuchas,
de serpentinas locuaces,
de amables gestos.
Reparte, sin más, 
porciones de rosas,
arrullos de gotas,
orillas de mar.

dissabte, 9 de maig del 2015

ÚLTIMA SESSIÓ DE LA TEMPORADA DIVENDRES DE CONTES 2014-2015


5 narradors (PACO ASENSIO, INÉS MACPHERSON, RUBÉN MARTÍNEZ, ISABELA MÉNDEZ i ALICIA MOLINA) i un pianista (BORJA RIQUELME) ens conviden a una sessió boja, com el mes de maig, amb un tast de contes i cançons per tancar la temporada de DIVENDRES DE CONTES AL BAR PLA DE LA CALMA DE CARDEDEU.

Aportació: 5€ i BUTAKA JOVE: 3€

21h

dimarts, 5 de maig del 2015

ESCRIURE, UN PLAER? BUTLLETÍ PUNT I SEGUIT ESCOLA PIA


Punt i seguit

Escriure, un plaer?

Alicia Molina, narradora oral
Si comunicar-nos és una necessitat que no podem defugir com a humans que som –sempre ens comuniquem-, què hem fet o què no hem fet perquè escriure i crear des de l’escriptura tingui, de vegades, tantes resistències per part dels nostres alumnes?
Tinc la sensació que massa sovint s’associa l’acte d’escriure amb una pràctica seriosa, transcendent, bastant allunyada de la diversió. Potser perquè, encara que sigui de manera soterrada, en les nostres propostes, hi planeja encara el sobrenom de “redacció” amb tot el que el terme suposa d’obligatorietat, solemnitat… en comptes d’apostar per dinàmiques d’escriptura basades més en el foment de la creativitat, el joc, el plaer, la descoberta d’un mateix, de l’entorn…
Què es podria fer, doncs, per convidar els alumnes a escriure? Potser el primer que hauríem de considerar és preguntar-nos quin espai deixem a la creativitat i com la plantegem. Moltes vegades, a les propostes d’aula, hi posem més intervencionisme per part dels mestres del que caldria, en comptes que siguin els nostres alumnes qui busquin i trobin el lloc des d’on volen expressar-se, com i què volen dir. És clar que per tal que puguin anar entrant en aquesta escolta i mirada internes, és necessari fer un treball des de ben petits en què entrenin el silenci, l’atenció plena, el reconeixement d’allò que senten… Aleshores, sí, que l’escriptura creativa seria una eina que, allunyada de fites curriculars, estaria més connectada amb el joc i des d’aquí, ajudaria a explorar amb la paraula i a reconèixeri fer-ne conscientstotes les descobertes per posar-les al servei de a comunicació.
Aquestes propostes, a més a més, haurien de sentir l’aixopluc d’un temps dilatat per tal que el riu del fluir permetés que poguessin passar coses extraordinàries. Per tant, la segmentació actual de l’horari a l’aula, servida en petites dosis, que ens fa anar d’una activitat a una altra com si estiguéssim robotitzats i que atura els motors de la creativitat, hauria de desaparèixer i deixar pas a franges horàries que permetessin viure i sentir el joc de la creació amb un tempo més harmònic amb l’ordre natural del procés creatiu i amb una intenció inclusiva dels diferents ritmes dels nens.
Amb un horari i una actitud que permeti el reconeixement de l’impuls que tots portem a dins per deixar dit el que sentim i amb la possibilitat de donar-li espai a l’expressió, podem buscar tants pretextos per escriure com vulguem. Estem envoltats de motius inspiradors… El món dels contes és una constant font de creació amb propostes que poden anar des de canviar històries que hem llegit o explicat a l’aula, a traspassar personatges d’un conte a un altre, com també a entrar en escenaris i canviar les situacions… a, fins i tot, crear textos inventats:des de cartes que s’escriuen els personatges de les nostres històries de partida, versos en què declaren el seu amor… Un clàssic ple de propostes d’escriptura creativa és laGramàtica de la fantasia de GianniRodari, però tots hi estarem d’acord que la millor inspiració la dóna tenir temps tant perquè el cos de mestres s’entusiasmi amb les activitats a proposar com tenir temps perquè tots les gaudeixin un cop estiguin en marxa.
Hi ha un altre factor que sovint porta boires d’immobilisme davant del paper en blanc. Em refereixo a la correcció gramatical. Els papers tacats de bolígraf vermell per les faltes estan sempre vinculats a l’expressió escrita. Sense menystenir un tema tan important com és escriure correctament –això seria motiu d’una altra reflexió-, em fa l’efecte que hauríem de saber separar la creativitat de la correcció i alliberar-nos del pes de la gramàtica per tal que l’impuls creatiu flueixi i surti de dins cap enfora sense l’amenaça del vermell. Ja hi haurà un espai a posteriori per revisar i assegurar-nos que allò que està escrit sigui normatiu.
Mentrestant, juguem! Portem el joc a les classes i que escriure sigui divertit, un repte per anar fent descobertes amb les paraules en tots els escenaris possibles. Jugar a ser déus que creen mons únics.
Alicia Molina, narradora oral
Blog personal 

diumenge, 3 de maig del 2015

CÓMO SE PARA UNA NUBE


¿Cómo se para una nube
o se deshace el remolino de un río
o se cuentan las hojas de un árbol
o se alambican las historias 
que esconden las piedras del camino?

¿Cómo se atraviesa un lago 
helado por el silencio
o un océano de esperas...
o cómo se deshilachan las palabras
que se atrincheran pertinaces?

¿Cómo se combaten los espejismos,
las miradas que viven en el vacío negro de los caimanes,
la memoria que se extraña a si misma,
el nombre que ha dejado de reinarte?

¿Cómo se vive la absurda certeza
de añorarte?






dissabte, 2 de maig del 2015

VOLVER A CASA


Volver a casa 
es habitarte.
Trasnochar los placeres hasta el quiebro,
enloquecer las manecillas del reloj
para impedir que se encuentren
y sigan su tintineo.

Volver a casa
es santiguarse ante el milagro de lo hallado.
Palpar tus ojos,
bendecirlos con el mar de las sonrisas
y beber a sorbos cada pliegue que te envuelve.

Volver a casa
es encender todos los faros 
y aún así, 
festejar naufragios de piel.

Es salir del ring con el alma llena
                                                y volver.