QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a grans i petits.

* Com fer per regalar contes

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

dimarts, 5 de maig de 2015

ESCRIURE, UN PLAER? BUTLLETÍ PUNT I SEGUIT ESCOLA PIA


Punt i seguit

Escriure, un plaer?

Alicia Molina, narradora oral
Si comunicar-nos és una necessitat que no podem defugir com a humans que som –sempre ens comuniquem-, què hem fet o què no hem fet perquè escriure i crear des de l’escriptura tingui, de vegades, tantes resistències per part dels nostres alumnes?
Tinc la sensació que massa sovint s’associa l’acte d’escriure amb una pràctica seriosa, transcendent, bastant allunyada de la diversió. Potser perquè, encara que sigui de manera soterrada, en les nostres propostes, hi planeja encara el sobrenom de “redacció” amb tot el que el terme suposa d’obligatorietat, solemnitat… en comptes d’apostar per dinàmiques d’escriptura basades més en el foment de la creativitat, el joc, el plaer, la descoberta d’un mateix, de l’entorn…
Què es podria fer, doncs, per convidar els alumnes a escriure? Potser el primer que hauríem de considerar és preguntar-nos quin espai deixem a la creativitat i com la plantegem. Moltes vegades, a les propostes d’aula, hi posem més intervencionisme per part dels mestres del que caldria, en comptes que siguin els nostres alumnes qui busquin i trobin el lloc des d’on volen expressar-se, com i què volen dir. És clar que per tal que puguin anar entrant en aquesta escolta i mirada internes, és necessari fer un treball des de ben petits en què entrenin el silenci, l’atenció plena, el reconeixement d’allò que senten… Aleshores, sí, que l’escriptura creativa seria una eina que, allunyada de fites curriculars, estaria més connectada amb el joc i des d’aquí, ajudaria a explorar amb la paraula i a reconèixeri fer-ne conscientstotes les descobertes per posar-les al servei de a comunicació.
Aquestes propostes, a més a més, haurien de sentir l’aixopluc d’un temps dilatat per tal que el riu del fluir permetés que poguessin passar coses extraordinàries. Per tant, la segmentació actual de l’horari a l’aula, servida en petites dosis, que ens fa anar d’una activitat a una altra com si estiguéssim robotitzats i que atura els motors de la creativitat, hauria de desaparèixer i deixar pas a franges horàries que permetessin viure i sentir el joc de la creació amb un tempo més harmònic amb l’ordre natural del procés creatiu i amb una intenció inclusiva dels diferents ritmes dels nens.
Amb un horari i una actitud que permeti el reconeixement de l’impuls que tots portem a dins per deixar dit el que sentim i amb la possibilitat de donar-li espai a l’expressió, podem buscar tants pretextos per escriure com vulguem. Estem envoltats de motius inspiradors… El món dels contes és una constant font de creació amb propostes que poden anar des de canviar històries que hem llegit o explicat a l’aula, a traspassar personatges d’un conte a un altre, com també a entrar en escenaris i canviar les situacions… a, fins i tot, crear textos inventats:des de cartes que s’escriuen els personatges de les nostres històries de partida, versos en què declaren el seu amor… Un clàssic ple de propostes d’escriptura creativa és laGramàtica de la fantasia de GianniRodari, però tots hi estarem d’acord que la millor inspiració la dóna tenir temps tant perquè el cos de mestres s’entusiasmi amb les activitats a proposar com tenir temps perquè tots les gaudeixin un cop estiguin en marxa.
Hi ha un altre factor que sovint porta boires d’immobilisme davant del paper en blanc. Em refereixo a la correcció gramatical. Els papers tacats de bolígraf vermell per les faltes estan sempre vinculats a l’expressió escrita. Sense menystenir un tema tan important com és escriure correctament –això seria motiu d’una altra reflexió-, em fa l’efecte que hauríem de saber separar la creativitat de la correcció i alliberar-nos del pes de la gramàtica per tal que l’impuls creatiu flueixi i surti de dins cap enfora sense l’amenaça del vermell. Ja hi haurà un espai a posteriori per revisar i assegurar-nos que allò que està escrit sigui normatiu.
Mentrestant, juguem! Portem el joc a les classes i que escriure sigui divertit, un repte per anar fent descobertes amb les paraules en tots els escenaris possibles. Jugar a ser déus que creen mons únics.
Alicia Molina, narradora oral
Blog personal 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada