QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a Nadons, Infants, Adolescents, Adults, Persones de la Tercera Edat.

* Tallers de formació: "La narració oral, eina didàctica a les classes de llengua", "narració oral i conflictes a l'adolescència"

* Regala un conte personalitzat

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Poemes

* Articles d'opinió

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

dimecres, 31 de juliol de 2013

EL CANGREJO ERMITAÑO


El cangrejo ermitaño se despertó de repente encima de una superficie  de madera desconocida para él, con tapete incluido, sin agua a su alrededor, pero con un espejo que reflejaba la imagen de la sirena más bonita que había visto jamás y eso que no tenía cola.

dilluns, 29 de juliol de 2013

RACONTADES FESTA MAJOR de CARDEDEU 2013


RACONTADES dins la Festa Major de Cardedeu: dimarts 13 d'agost

places limitades

Venda anticipada al bar Tarambana: 12€ 

hora i lloc de trobada: 22.30h, a la plaça Dos de maig

durada espectacle: de les 23h a la 1h/1.30h


Les Racontades és un espectacle de narració oral de petit format, adreçat a un nombre limitat de persones adultes, en què un grup de contacontes combinen l’explicada d’històries amb la descoberta de llocs insòlits del poble o els barris de la ciutat, alhora que s’ofereix al públic assistent una degustació de begudes seleccionades per al moment.

diumenge, 28 de juliol de 2013

DESEO


Apenas respiraba, lo suficiente para decir "deseo volver a ser yo" justo a tiempo para no ser devorada por la leona. Y volvió a ser ella, sí: una muchacha atolondrada que cruzó la calle sin mirar y quedó aprisionada entre las ruedas del autobús ante la mirada impotente del Genio. 

dimecres, 24 de juliol de 2013

EL LABERINTO Y EL MINOTAURO


Recogiendo un ovillo desmarañado llegué hasta un laberinto y encontré al Minotauro en un rincón, gimoteando en soledad. Su fortaleza física no le alcanzó para proteger su corazón.  

dilluns, 22 de juliol de 2013

HUELLAS


Llevo tu huella enganchada en el suspiro que deja tu ausencia.
per a J.P.

SILENCIS DE LLUNA


-Ensenya'm el teu silenci!
La noia es va limitar a obrir el seu cor.
-No batega -va exclamar la Lluna, incrèdula.
-Perquè està ple d'espera.
I la Lluna li va il·luminar el camí de retorn.

diumenge, 21 de juliol de 2013

EL FORMULARI A NÚVOL

El formulari

 
/ 21.07.2013
Emplenar el formulari podia ser, a simple vista, una feina fàcil: nom i cognoms, lloc de naixement, professió, però quan Inés arriba a l’apartat de “records d’infantesa” tot se’n va en orris. No en té ni un en la seva memòria. Sense esma, deixa caure el bolígraf dels dits i trasllada la mà al front per suportar el pes del buit mordaç. Un altre cop amb la mateixa cantarella? Es diu a ella mateixa mentre un gest de derrota es despunta per la cara.


La funcionària, que està repassant papers a l’altre cantó de la taula, la ignora. Inés s’esprem el cervell per rescatar algun record, però és inútil i ella ho sap. Les primeres imatges difuses que comencen a agafar forma dins el seu cap són, tot just, de la celebració de la seva majoria d’edat.
El temps corre, però, i l’oportunitat de presentar-se, per fi, a una prova per accedir a la feina que sempre ha desitjat, “creadora d’escenaris per viure històries per un dia”, és al davant i no la pot deixar perdre. Així que sense pensar-s’ho ni un moment, i fent una demostració directa del seu talent per construir mons ficticis, tal com exigeixen en el perfil de la futura persona a contractar, comença per ella mateixa, per una mena de filat de records d’infantesa que necessita construir.
I s’imagina a ella envoltada d’una família extensa i amorosa (tres germans? Millor cinc, pensa, sobretot pel traç tan simpàtic que fa amb la seva panxeta rodona el número cinc en escriure’l). Un família d’aquelles en què una àvia materna cuina els plats més saborosos i explica les històries més increïbles sota la llum d’un canelobre. I continua la seva història imaginària: en aquelles hores, aixoplugats per l’escalfor de les espelmes, els morts i els vius van i tornen de les seves paraules fent joc amb les flames i Inés i els seus germans escolten bocabadats sense que res més que el relat tingui presència en les seves vides.
També s’obliga a crear records dels estius i veu la casa de la platja quan el dia s’allarga i la sal es barreja amb el gust de les móres i el capvespre decora el mar de grisos i la barca bressola l’hora de la pesca i tot sona a xiuxiueig.
I encara dins el seu cap hi ha espai per als éssers especials i construeix mentalment el dia en què li regalen la Runi, la seva gata preferida. És una boleta blanca que amb el temps, a més de transformar el pèl en una superfície de ratlles, es converteix en la seva acompanyant fidel. El seu avi diu que és el gat més intel·ligent que ha conegut mai. I no s’equivoca. Sap de l’olor de les persones i dels seus moviments abans que no arribin a casa. Aleshores es posa allà, darrere la porta, esperant-los, com un gos guardià que dóna la benvinguda a qualsevol hora.
En aquest moment atura l’escriptura. Les llàgrimes han començat a fer dibuixos pel paper. Ja n’hi ha prou, pensa. I dóna per acabat el formulari, amb totes les caselles emplenades i amb l’esperança que la cridin per començar a treballar com més aviat millor.
S’acosta a la funcionària i li entrega la documentació: el formulari, el carnet d’identificació civil, el d’identificació laboral i el d’identificació familiar en què es detalla la seva residència fins als 18 anys a l’Orfenat de les cases verdes per als nens sense històries.


divendres, 19 de juliol de 2013

MADAME BUTTERFLY O LA HISTÒRIA D'UNA RENÚNCIA A NÚVOL

Madame Butterfly o la història d’una renúncia

 
/ 19.07.2013
El Liceu tanca aquesta temporada amb l’òpera estrella de Giacomo Puccini: Madame Butterfly, una història d’amor tràgic com és de preveure en els textos del compositor italià, que ja es va estrenar el passat mes de març i que aquests últims dies de juliol torna a oferir-se a un públic delitós de sentir-la i de viure-la.
Madame Butterfly
És gràcies a títols com la Madame ButterflyL’Elisir d’amore que el Gran Teatre del Liceu ha anat trampejant la temporada, però no hem d’oblidar que al mes de setembre fa un ERE i que darrere de tot el glamour que s’hi respira, l’apujada del 21% ha fet que hi hagi produccions que costen molt d’omplir. No és el cas de Madame Butterfly,  que ha fet ple de taquilla i que de ben segur complirà amb escreix les expectatives dels assistents en aquesta segona tanda de programació amb aquesta història clàssica que fa plorar d’emoció.
L’argument descriu l’enamorament (o és encapritxament?) d’un oficial de la marina nord-americana cap a una joveneta de 15 anys i com aquesta en queda enlluernada. L’espurna d’amor acaba en matrimoni, en posterior tornada del marit cap als Estats Units mentre ella, embarassada, es queda esperant-lo amb la seva criada. L’espera dura tres anys i malgrat que ella no perd l’esperança que vindrà a buscar-la, quan arriba a Nagasaki ell s’ha tornat a casar amb una ciutadana nord-americana i assabentat de l’existència del fill vol endur-se’l per proporcionar-li una vida dins el model occidental. Després de tanta espera, i davant de l’evidència del desamor, ella se suïcida.
A banda de ressaltar algunes de les àries més belles, com seria tot el duet que fan els protagonistes abans de finalitzar el primer acte (és aquí on les llàgrimes s’escapen de les òrbites i reguen les galtes a discreció) o el sublim Un vel di vedremo que més que un cant és un monòleg que t’arrenca l’ànima, o l’ària que fa l’oficial de marina al tercer acte Addio fiorito asil, curta i intensa per deixar-te immobilitzat entre el vellut de la butaca… A banda, dic, de ressaltar una bellesa musical majestuosa,Madame Butterfly és la història d’una renúncia. La renúncia per part de la protagonista a la seva família, a la seva religió i cultura; la renúncia a altres possibles amors, al seu fill… En definitiva, és la renúncia a ella i a la vida en el nom d’un amor que ara qualificaríem de poc saludable.
Aixoplugats en models d’amor tràgics que han proporcionat històries intenses en la literatura o en l’art en general, em pregunto si no haurem traslladat alguns dels codis de comportament de la ficció a les nostres relacions del dia a dia (o és a l’inrevés i és la vida quotidiana que ha contagiat l’art de les seves tragèdies humanes?). Sigui com sigui, la història de la Madame Butterfly,despunta en submissió, indefensió, baixa autoestima, desarrelament del grup familiar o cultural, comportament obsessiu, mirada dicotòmica davant la realitat, incertesa pel que fa a la decisió de l’altre… En definitiva, un còctel mortífer per garantir l’aniquilació d’una persona. En aquest sentit, no podia haver-hi un altre final per part de la protagonista que la mort.
És curiós constatar que hi ha relats de vida que no surten dels paràmetres del drama o la tragèdia. En el cas de la Butterfly, és una joveneta “entregada” a un oficial de la marina nord-americana (sembla que van haver-hi moltes butterflys un cop acabada la Segona Guerra Mundial que van veure les seves il·lusions amoroses, amb soldats nord-americans, truncades per unes esperes, un cop se’n tornaven al seu país, que no arribaven mai a la seva fi), però en la literatura juvenil més o menys recent, recordo la saga de Crepuscle i l’impacte mediàtic que va exercir entre les adolescents i com també en aquesta ocasió torna a ser la jove protagonista d’aquestes històries de vampirs que renuncia a tot per amor.
Deixant de banda la voluntat aventurera i fantàstica d’aquesta saga vampiresca o molts altres títols que també destil·len aquesta ètica del sacrifici, crec que és un motiu de reflexió posar consciència sobre quins models amorosos anem perpetuant a través de la literatura i de l’art en general i quins assaigs de canvis podem incorporar per anar entrenant noves maneres de construir relacions amoroses que es facin des de l’assertivitat, l’autoconfiança; des d’una mirada calidoscòpica que eduqui que l’amor probablement té més a veure amb el fet d’anar sumant d’aquí i d’allà que no amb el de renunciar… Amb la idea (encara que molt anomenada mai no està de més recordar-la) que l’amor quan fa mal deixa de ser amor i passa a ser una altra cosa… Amb la necessitat de connectar amb un mateix, d’obrir-se a la vida, de confiar…
Mentre aquests nous models de relacions van entrant de mica en mica a formar part de futures obres siguin literàries o siguin en el camp artístic que siguin, contemplem i gaudim la música d’aquesta Madame Butterfly i deixem-nos morir amb tanta bellesa.



dimarts, 9 de juliol de 2013

TORNEN LES RACONTADES A NÚVOL


Tornen les Racontades

 
/ 9.07.2013

Heu fet mai un tast, acompanyat d’un got de vi o d’una altra beguda, mentre descobriu les històries que amaguen els carrers i racons del vostre barri, del vostre poble? Aquesta és la proposta que ens ofereixen Les Racontades, espectacle de narració oral que va iniciar la seva trajectòria el passat estiu i que és a punt de tornar, carregat amb un munt de relats i nous formats.
Els (Ra)contistes aprofiten aquest dies per enllestir el assajos i ultimar la programació d’enguany. Són quatre veus, quatre creadors de la narració oral, que s’uneixen per esdevenir una multiplicitat de registres i personatges: l’Alicia Molina combina la docència amb la narració oral “des dels temps de la Maria Castanya”; en Rubén Martínez explica contes des de fa més de trenta anys i “todavía no se calla”; el Paco Asensio insisteix en què “tot està per dir i tot és possible”; i l’Oriol Genís, actor professional, es declara “fanàtic de contar històries amb passió.” Tos quatre ens expliquen, de primera mà, què estan preparant i què podem esperar per aquesta temporada.
P: Com i d’on sorgueixen les Racontades?
Alícia Molina (AM): les Racontades van sortir arràn d’un espectacle que vam preparar per a la Festa Major de Cardedeu, en col·laboració amb l’entitat local “El Garitu”. Voliem explicar històries aprofitant la descoberta d’espais i racons oblidats. La bona acollida i l’èxit de la proposta ens va animar a posar-nos en marxa i reproduir l’espectacle en altres pobles i ciutats.
P: Quina relació guarden les històries amb els llocs que visiteu o descobriu?
Rubén Martínez (RM): Moltes de les històries que expliquem són inventades o són adaptacions de relats d’altres autors que ajustem a l’entorn proposat. També expliquem fets reals o biogràfics, que per inversemblants podem semblar imaginats. El pretext és recuperar i donar conèixer aquests espais que sovint passen desapercebuts i que formen part de la història del barri o del poble que ens ha convidat a actuar.
P: Quins cicles heu preparat, per aquest any?
Oriol Genís (OG): Ens agrada el risc i renovar-nos contínuament, provar com funcionen les noves històries davant del públic. Tot i això, estem enllestint quatre cicles diferents, per mirar d’agrupar-les i donar homogeneitat a l’espectacle. Ara mateix tenim  un cicle de terror, que hem batejatamb el nom de “T’hi atreveixes?”; un altre que anomenem “D’amor i d’humor”; un tercer d’històries mundanes “La vida: instruccions d’ús”; el clàssic de racons i espais, “Torna-t’ho a mirar”; ah, i les “històries picants” al voltant de contes eròtics.
P: Ruben, tu ets el Director del festival Munt de Mots que cada any es celebra a Barcelona i has participat en diversos festivals internacionals de narració oral. Què penses que aporta de nou, una proposta com les Racontades?
RM: Les Racontades suposen un mosaic de registres, veus i estils diferents, en un sol espectacle, que enriqueix les orelles de l’espectador. Només així s’entén que puguem gaudir de l’atenció del públic durant les més de dues hores que dura l’espectacle. 
P: Paco, diuen, alguns escriptors, que escriure històries els salva de la follia. Creus que provoquen el mateix efecte, en el narrador?
PA: No en tinc cap dubte, però com a terapeuta professional, et puc assegurar que l’efecte és encara més evident en el públic que ens escolta!
P: Per acabar, quines actuacions teniu previstes?
AM: Aquest any volem portar la proposta a altres espais diferents. Ara mateix, a més de repetir les actuacions de l’any passat, entre les que ens agrada destacar les Festes Majors de Cardedeu i de Llinars del Vallès o la Castanyada a Granollers, estem parlant amb diferents ajuntaments de districte de Barcelona i amb Centres Cívis, Biblioteques… Esperem que la combinació d’històries, descoberta de racons i degustació de begudes auguri una bona temporada!

Aquest juliol, Alicia Molina i Inés Macpherson expliquen contes al bar Astrolabi de contes cada dimecres a les 21h i els dijous a les 21.30h. Aquest dimecres Alicia Molina explicarà històries pròpies d’un imaginari àlbum de fotografies familiars a la sessió “Sonría, por favor!” i dijous, en Rubén Martínez desplegarà les seves arts narratives a la sessió “Cuentos mutantes y metafóricos”. 

dimecres, 3 de juliol de 2013

ENTRE CARDEDEU I BARCELONA


Que menjar iogurt a dins el tren no havia estat una bona idea ho va saber tan bon punt se li va tombar a sobre i el sèsam que l'hi havia posat es va escampar per la roba, pel terra, pel seient... Els passatgers que van pujar a Granollers lliscaven per sobre d'uns granets torrats a tal velocitat que no arribaven ni a poder saludar-se amb les persones amb qui havien quedat per trobar-se. Com si el iogurt fos el molinet màgic, el sèsam va anar brollant de dins i va anar omplint el tren fins que les portes van cedir i, esperitats, van sortir d'estampida per l'andana, les vies, els camps del voltant i quan van tocar aquella terra escalfada pel sol de la tarda s'hi van arrelar i hi va anar creixent la planta del sèsam i les beines van anar decorant tot el verd escampat a banda i banda d'una via que en poques hores havia desparegut en el punt de comunicació entre Cardedeu i Barcelona.

dilluns, 1 de juliol de 2013

CICLE DE CONTES AL JARDÍ DE L'OLOKUTI


Amb la Mayte Flores, l'alicia molina, la Tània Muñoz i la Cristina Serrat