QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a grans i petits.

* Com fer per regalar contes

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

divendres, 14 de gener de 2011

EL FINAL DEL DIA XV


Avui he vist un bano amb uns colors que mai ningú ha utilitzat que, cansat de tanta hipocresia i mentides, entrava i sortia per les finestres de les cases, despatxos, botigues, bancs i caixes fent un escampall de papers per tota la ciutat mentre deixava al descobert tots els secrets tan ben guardats. He trobat un banc que per iniciativa pròpia havia adoptat unes formes més còmodes perquè hi poguessin festejar els enamorats. He vist basses i basses plenes de granotes amb rètols penjant del cap que deien: fes-me un petó i seré allò que tu vulguis. També, escales de cargol que portaven a torres com les dels contes perquè qui volgués pogués representar el paper de la princesa a punt de ser rescatada i en el primer esglaó un nena discutia amb la seva mare perquè ella el que volia era ser un cavaller. He trobat la ploma d'una àliga reial i quan l'he tinguda a les mans he sentit la saviesa que travessava els murs de la consciència. Més enllà de les places i els carrers he trobat un cementiri amb les portes obertes, ple de nens mirant els noms dels seus avantpassats i xiuxiuejant als peus de les tombes paraules plenes de secrets.

dimecres, 12 de gener de 2011

EL FINAL DEL DIA XIV


Aquest final del dia porta espurnes de trencs d'alba, quan els grills apaguen el seu cantar i deixen pas al vent del matí. Siluetes que zigzaguegen en els misteris de les cantonades per esperar les noves notícies. També porta la visió de l'últim tractor que arrossega a poc a poc les empremtes de l'ahir en un tros de terra que aviat es convertirà en parterre del benestar. Porta escales que ja no pugen ni baixen, esbufecs que estoven la tristesa continguda i àpats en què el silenci té nom i rostre. Porta preguntes que cauen en un terreny de ningú i somnis que miren de lluny amb la cara tapada pel desconsol. Porta un pas i un altre i un altre per pujar a torres que fan fitar horitzons diferents en què fer ressonar els versos que ens hem deixat de dir. Aquest final del dia porta, fins i tot, dolços fets a casa que tenen gust  al primer bany salat quan les algues s'enreden amb els peus i els últims crancs que encara queden cuiten a amagar-se pensant-se que ja ha arribat l'estiu. I porta un carta. Una carta que no s'adreça a cap dels tres Reis Mags ni tan sols té la intenció de fer una demanda amb bons propòsits. És una carta en blanc, per acomiador-nos d'allò que per fortuna o per dissort ja no és amb nosaltres. Una carta infinita com les vides que hem deixat enrere i com totes les que ens esperen.