QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a Nadons, Infants, Adolescents, Adults, Persones de la Tercera Edat.

* Tallers de formació: "La narració oral, eina didàctica a les classes de llengua", "narració oral i conflictes a l'adolescència"

* Regala un conte personalitzat

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Poemes

* Articles d'opinió

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

dimecres, 30 d’octubre de 2013

EN ALGÚN LUGAR, EL MIEDO.


Avui, remenant arxius, trobo un escrit de fa molts, molts anys. Sempre ens sorprenem a nosaltres mateixos, fins i tot quan l'oblit ha passat pàgina.


Hoy se rompió el silencio. Habilitando mi mundo, me despojé del sobresalto para recuperar con afecto, quererme viva. Sentirme dominante de la palabra cautiva. Como quien no debe nada y le adeudan todo,  quise ser Lázaro que resucita. Paisaje interrumpido. Te dejé sobre la mesa la cena fría. Piel menuda, mudada. Mi tierra generosa donde dominaba el águila, acecho para paloma abatida, canción arrepentida, estrofa monótona, aquella música de yunque, escultor de perdones, perdones a tu medida, que esculpías sobre soles, sobre nubes negras arrepentidas. Cuánto quise que me quisieras, compañero, sobre mi vida, más que a mi vida. ¡Hoy, no! Me amo. Me amo vida. Acaricio mis cuarenta años buscando cauces dormidos que despertarán preguntándose: dónde está el miedo. Tranquilo, mi amor, el coco se ha ido. No me llevo nada. Te dejo hasta las arrugas prematuras, tristes ancianas, no estarán a tono en mi nueva vida. Las de mañana nacerán riendo, serán como siempre fueron: inteligentes, vivarachas, opinarán con derecho a equivocarse, no pedirán permiso para aprender. Sólo los tiranos ególatras nacieron sabiendo. Espero, así lo deseo,  que no me eches mucho de menos cuando al ahogar tu boca no bese mi boca. Por mi parte cerraré la puerta, quemaré el recuerdo, pintaré joven la esperanza, un cielo rosa de piel, a cielo abierto. Frágil olor de primavera, pasos seguros, ritmo vestido de mujer, carne que se estremece, vive viva para el amor, en mi cuerpo.

dilluns, 28 d’octubre de 2013

FESTA DE CLOENDA DEL FESTIVAL DE NARRACIÓ ORAL MUNT DE MOTS

Un final feliç per al festival Munt de Mots

 
/ 28.10.2013
Podria començar dient que dissabte es va celebrar la cloenda del IV Festival de Narració Oral Munt de Mots, amb una sala d’actes del Centre Cívic del Pati Llimona plena a vessar i amb molt bona valoració tant per part del públic assistent, com de l’equip de treball i el seu director, en Rubén Martínez Santana… Però si algú dels assistents llegís això diria, i amb raó, que aquestes línies no arriben a copsar tot el que es va viure a la cerimònia de comiat.
Samuel Mountoumnjou actua al Festival Munt de Mots 2013
Perquè darrere de les presentacions de cada narrador per part d’en Rubén Martínez Santana i l’ Alekos hi ha un munt de jocs de paraules que ens arrenquen somriures a grapats. Perquè tornar a sentir el conte de La Caputxeta Vermella per part de la narradora australiana, Lilli Story, i esperar amb ganes que digués la famosa “pantalatekas,” ara ja transformada en una mena de guinyo de complicitat amb el públic, és adonar-te que els contes escurcen les distàncies per molt llunyana que sigui la procedència del narrador. Perquè en Yoshi Hioki és capaç d’explicar un conte eròtic enmig d’una multitud i rebre’l com si la veu et xiuxiuegés a cau d’orella. Perquè la Martha Escudero, com el bon vi, embolcalla les històries amb la intensitat de qui coneix l’ofici i el posa al servei del conte. Perquè la Susanna Tornero sap descobrir-nos els contes en llengua Sabir i comprovar que tots ens sabem, de Sabir. Perquè el grup Cuanto Cuento ens deixa a tots bocabadats quan recita Cortázar a quatre veus. Perquè Itziar Rekalde ens ensenya no només com besen els bascos, sinó també la cançó del cantautor Mikel Laboa (“Si li hagués tallat les ales, hauria estat meu, no s’hauria escapat. Però així hauria deixar de ser ocell. I jo… jo el que estimava era l’ocell”) amb la qual juga a lamentar-se i a formular-nos la pregunta: quants amors importants deixem escapar al llarg de la vida? Perquè Pepito Mateo és capaç de fer fàcil el que narrativament parlant és molt, molt difícil i fa que et vinguin ganes de jugar amb les històries com ho fa ell. Perquè Quico Cadaval és una bèstia que et sorprèn a cada revolt de paraula i un només se’n pot protegir rient.
I perquè les històries no s’amunteguessin unes sobre les altres, entre les intervencions dels narradors es van anar intercalant altres sorpreses de la cerimònia de cloenda, com per exemple, es van repartir alguns dels regals que quedaven per lliurar a les persones que havien participat en el verkami per recollir fons per al Festival, el passat mes de maig i juny. Alguns d’aquests obsequis eren microcontes que el mateix autor, l’Alekos, va “regalar” in situ als homenatjats davant de tot el públic assistent. Seguint aquestes propostes d’intervencions inesperades, el regal més bonic i amorós que es va viure en aquesta vetllada va ser el que li va fer el guitarrista Carles Cruz al mateix director del Festival i que ell va voler regalar a tots: Tríptico para guitarra “Quinta Dos Aguas” composta pel mateix Rubén Martínez Santana i que va aconseguir escampar, a través de les notes, imatges dolces i tristes com les que creen les històries que tenen gust d’enyorança.
L’acte es va tancar amb uns efusius aplaudiments per als narradors, per a l’equip del Munt de Mots i per a tots els voluntaris i col·laboradors que havien fet possible, un any més, el Festival. I, seguint les últimes tendències en matèria econòmica sobre la taquilla inversa, es va convidar a tothom que, en sortir de l’acte, fes la seva aportació a la caixa que hi havia a la sala i que tenia les funcions de “taquilla”.
En aquesta mateixa sala del Pati Llimona, els narradors i el públic assistent es van anar intercanviant felicitacions pels contes que els havien regalat en més d’una sessió al llarg de la setmana, es van repartir abraçades de comiat perquè molts marxaven l’endemà… Però sobretot es va escampar un gran sentiment de pertinença entre tots. Els festivals donen l’oportunitat de conèixer altres narradors, d’intercanviar experiències i maneres de fer, de crear vincles… i el de Munt de Mots ho ha fet possible amb escreix.
Sovint, l’ofici del narrador oral, paradoxalment, té una vessant molt solitària. És per això que aquests dies de celebració en què anàvem amunt i avall coincidint amb molts companys narradors en els diferents actes o en el punt de trobada del final del dia prenent un “Mumo”, sentíem que és veritat que formem part d’un col·lectiu que ha fet de l’art de narrar històries una raó que dóna sentit a les nostres vides. I és cert, també, (tristament cert) que l’ofici no rep el reconeixement social que mereixeria.
Una mostra evident d’això és el mateix Festival Munt de Mots que sobreviu any rere any sense cap ajuda econòmica per part de les institucions públiques. Qualsevol que consulti el programa pot veure que els més dels cinquanta actes que s’ofereixen a la ciutat de Barcelona (i aquest any també s’hi han inclòs Cardedeu, Gavà, el Masnou i Palau-Solità i Plegamans) és un gruix d’una envergadura tan espectacular que a qui se li expliqui que no hi ha cap subvenció per enlloc no es pot creure que s’hagi pogut fer un Festival d’aquestes dimensions i que hagi sortit tot tan bé.
I, no obstant això, s’ha fet. I molt bé. I el miracle perquè s’hagi fet es diu esforç humà. Es diu voluntat i voluntariat. Es diu treball en xarxa. Es diu confiança i lleialtat. Es diu tenacitat. Es diu creure en la narració oral… Es diu moltes més coses… I per això estem aquí, tancant aquest tercer i últim moviment de la Simfonia imaginària que representa aquest Festival i celebrant un final d’eufòries i d’afectes compartits, d’èxits i de moltes satisfaccions per haver-ho fet possible. Però tal com deia dissabte el mateix Rubén Martínez Santana sobre quina valoració feia del Festival apuntava això: “que s’hagi aconseguit fer i tan bé, gràcies a la voluntat i l’esforç de la gent, no treu la responsabilitat a les institucions d’atendre i de plantejar-se què fer davant d’un Festival que cada cop agafa més volada.”
És cert: Munt de Mots creix. Aquests dies els mitjans de comunicació se n’han fet ressò, de totes les activitats, i la ciutat s’ha omplert de contes i de narradors dels cinc continents que ens han deixat una empremta d’un valor inqüestionable. El llistó ha quedat molt amunt. És lícit esperar que l’any que ve aquest Festival desplegarà encara més energia i creativitat per poder seguir oferint qualitat i innovació en un programa que costa ben bé un any de poder-lo tancar. I és lícit demanar a les institucions que vetllin perquè això sigui possible. No s’hi val de mirar cap a una altra banda ni desatendre les responsabilitats que a cadascú li toquen. Tant de bo, tot això es faci realitat com els finals dels contes que ens fan somiar.

diumenge, 27 d’octubre de 2013

ELS VIVIM DEL CUENTU AL VALENTINA


Avui, a les 19h, els VIVIM DEL CUENTU ens porten una nova sessió al CONTES AL VALENTINA (aportació 5€):

" Contes de tots colors" La vida és un llarg camí ple d'històries. A vegades ens emocionem, a vegades gaudim, d'altres ens angoixem o fins i tot, en ocasions, ens posem picants! Tot això i molt més és el que us oferim en aquesta sessió de contes per a ments despertes i juganeres. 

VIVIM DEL CUENTO
Els Vivim del Cuentu som un grup de 7 rondallaires que vam néixer el desembre del 2006 per tal de fer arribar els contes i les històries de la tradició a petits i grans d'arreu del país. (El nom del grup no té una lectura literal sinó que vol fer referència a l'humor i a la ironia tan necessàries avui en dia). Pots trobar tota la informació i projectes que tenim entre mans a www.vivimdelcuentu.org !

dijous, 24 d’octubre de 2013

EL ORIGEN DE NARCISO

  • El sapo, convertido en el príncipe Narciso, quiso volver a su estado natural, saltó al estanque y se ahogó no por autoamor sino por torpeza.

DEL DICHO AL HECHO HAY MUCHO TRECHO

Midió la distancia del dicho al hecho y con sorpresa se quedó cuando vio que distaba justo un paso de zapato del 40 y tantos. 

YO


Ando contradicha en un mar de palabras que vienen y van. 

YOSHI HIOKI O EL CONTE EXPLICAT A CAU D'ORELLA


Ahir va ser el gran dia! Per primer cop, Cardedeu participava dins el Festival de Narració Oral Munt de Mots amb una sessió de contes per a adults gràcies a la col·laboració del bar Pla de la Calma i, per primer cop, teníem a casa nostra en Yoshi Hioki, tot un honor.

Feia setmanes que l'acte s'anava preparant i tothom sap que per difondre un esdeveniment la millor xarxa social és la de la paraula que s'entrega mirant als ulls a la persona amb qui parles i li transmets tot el que té de bo assistir a una sessió de contes. Així que feia setmanes, dic, que el boca-orella ja estava en marxa i la sessió de contes eròtics que ens va oferir en Yoshi s'esperava amb ganes.

Tant en Dani, l'amo del bar, com els treballadors van col·laborar perquè l'espai, la llum, el menjar a oferir... tot estigués cuidat i no hi faltés de res.
En aquest ambient íntim, càlid, pròxim... en Yoshi va anar despertant-nos les orelles i altres sentits amb històries que suggerien imaginar-nos un món ple de subtileses. 

Des del joc que va del xiuxiueig a la paraula contundent, ens va delectar amb cada un dels contes.  N'hi va haver espai per a tot: per escoltar sentint cada corba melòdica com qui puja i baixa en la respiració d'un altre; per somriure i riure amb el joc de contrastos, amb les ironies... per quedar-nos bocabadats  amb els wakas cantats en japonès i tan ben interpretats... En Yoshi ahir ens va dornar una lliçó de sensibilitat oriental que, portada a la narració oral, era com si ens estigués explicant un conte a cau d'orella.

Amb una sala plena a vessar, en Yoshi es va acomiadar amb un últim waka i aleshores es va fer aquell silenci tan ple del final dels contes en què sents que toques l'infinit. I jo crec que una mica, o bastant, sí que el vam tocar.

dimarts, 22 d’octubre de 2013

INAUGURACIÓ DEL FESTIVAL MUNT DE MOTS A LA SALA LUZ DE GAS

Munt de mots, un festival que posa arrels a la narració oral

 
/ 22.10.2013
Amb la maleta plena de contes i vestit de gala, en Mumo, la mascota del Munt de Mots dissenyada per l’artista colombià Alekos, va arribar ahir al vespre a la sala Luz de Gas, escollida en aquesta IV edició del Festival de Narració Oral Munt de Mots per celebrar la cerimònia d’inauguració.
Festival Munt de Mots | Foto: Ramon Serra.
Rebut amb tots els honors per l’equip de voluntaris que com sempre cuiden cada un dels detalls perquè les coses rutllin, en Mumo va saludar el públic que havia omplert la sala a vessar, es va dirigir a l’escenari, va obrir la seva maleta i les paraules, com si fossin notes musicals d’una simfonia a punt de ser interpretada, es van anar escampant per diferents boques: en primer lloc, per la del director del Festival, en Rubén Martínez Santana, que va agrair, un cop més, l’ajuda de tots els qui fan possible el Munt de Mots i, a continuació, per la dels narradors convidats en aquest acte d’inauguració que, per primer cop en la història del Festival, provenen dels cinc continents.
Com si es tractés del primer moviment d’una simfonia, Mònica Torra (Catalunya-Europa), Martha Escudero (Mèxic-Amèrica), Samuel Mountoumnjou (el Camerun-Àfrica), Yoshi Hioki (el Japó-Àsia), Luis Carmelo Correia (Portugal), Lilli Story (Austràlia) i Quico Cadaval (Galícia) van anar sortint un per un i van complir amb escreix les expectatives d’un públic assedegat d’històries explicant contes que van escampar somriures, van travessar cors, van deixar mut el silenci… van fer esclatar riures fins per sota dels seients i van fer que després dels aplaudiments finals, entusiastes i amb foto de grup inclosa, tothom comentés a peu dret i amb una copa de cava a la mà que aquesta havia estat una festa d’inauguració immillorable.
Els contacontes acomiadant-se del públic | Foto: Ramon Serra.
En Mumo, però, ja fa dies que el porten amunt i avall. No seria del tot encertat dir que ha iniciat el viatge amb la inauguració que es va fer ahir… Seguint amb el símil musical, es podria considerar que abans del primer moviment d’aquesta simfonia, hi ha hagut una obertura feta a base de molts dies de feina intensa, i que veu la llum dijous 17, amb un acte sorpresa dedicat als qui van participar en una de les aportacions al verkami (el micromecenatge que es va realitzar durant els mesos de maig i juny per tal de fer front a les mínimes despeses del Festival) i que es va fer per racons insòlits del Centre Cívic del Pati Llimona amb els contes i cançons de José Manuel Garzón i el duet format per Fransesc Barroso a la guitarra i la veu de Núria Marín. Obertura que segueix dissabte 19 i diumenge 20 amb Taules rodones, sessions de contes per a nens i per a adults… i que inauguren una novetat en aquest Festival: la trobada aftercontes en una vinacoteca del Call on els narradors, cada nit, poden prendre un “mumo” i intercanviar opinions.
El segon moviment de la Simfonia és a punt. A partir de demà, Barcelona i alguns pobles de les rodalies obriran les portes a en Mumo perquè durant tota la setmana i fins dissabte 26 segueixi escampant paraules en forma de contes, conferències, cine-fòrums, tallers… a tot arreu: biblioteques, centres cívics, bars, ateneus, teatres… Només cal que consulteu la pàgina webwww.muntdemots.org i escolliu els actes a què vulgueu assistir.
Ens quedarà pendent de deixar constància del tercer moviment a través d’aquest mitjà. Em refereixo a l’acte de cloenda del Festival i l’adéu fins l’any que ve d’en Mumo, que es farà dissabte 26 a les 22.30h al Centre Cívic del Pati Llimona amb una taquilla inversa. Però potser la millor manera de saber com és aquest comiat i tota la setmana és assistir-hi perquè tal com deia ahir en Samuel Mountoumnjou en el final d’un dels contes que va explicar i que preguntava al públic: en què s’assemblen els contes i la llum de les estrelles? Va dir que la llum de les estrelles compartida brilla més i més igual que els contes. Compartim aquests contes, doncs, i que brillin fins al cel.


dilluns, 21 d’octubre de 2013

PASAR PANTALLAS


Inexplicablemente, el lugar que visitó desapareció ante sus ojos. Y, también, inexplicablemente, apareció rodeado de un paisaje extraño y desconocido que apenas pudo contemplar más que unos pocos minutos porque, de nuevo, se esfumó de su vista. Así estuvo unos cuantos minutos más hasta que en el último decorado saltó en pedazos el cristal de algo que parecía una pantalla y le cayó encima un mando al mismo tiempo que escuchaba una voz que exclamaba nooooooooooo!!!

dissabte, 19 d’octubre de 2013

TAULA RODONA SOBRE LA NARRACIÓ ORAL A CATALUNYA DINS EL FESTIVAL MUNT DE MOTS


TAULA RODONA SOBRE LA SITUACIÓ DE LA NARRACIÓ ORAL A CATALUNYA
Dissabte 19, a les 17h, al Centre Cívic del Pati Llimona, arrencava la taula rodona, coordinada per l’Alicia Molina, amb les convidades: Martha Escudero de “Contes i Cuentos”, Roser Ros de l’Associació Tantàgora i Susagna Navó d’ANIN per parlar sobre la situació de la narració oral a Catalunya.

El punt de partida el donaven dos articles publicats per AEDA, “Narradores frente a la crisis” i “Nadar a contracorriente”. Un pretext per plantejar la pregunta inicial davant les tres representants de la Taula i el públic assistent: on som com a narradors? Darrere de la qual s'han destacat alguns propòsits que apuntaven en un dels articles per tal de sobreviure en aquests moments de crisi com són ara reinventar-se, cooperar, professionalitzar, dignificar, creativitat i compromís.

A partir d’aquí, les paraules han anat passant de la Taula al públic, del públic a la Taula... i s’hi han abocat tot d’idees i de propostes algunes de les quals són:
  • La idea que l’ofici de narrador és fràgil pel temps que fa que se li ha donat presència en la societat actual (30 anys) i per la desconeixença de què significa ser narrador ja que de vegades sembla que qualsevol podria fer-ho.
  • ·         La narració oral no pot estar desvinculada de la literatura. Una literatura que és el bressol de l’origen dels contes i on s’empara la paraula.
  • ·         Com a col·lectiu que compartim ofici, hi ha la sensació que cadascú va a la seva i potser caldria crear criteris comuns, accions comunes per compartir i fer més xarxa en aquests moments que ens toquen de viure.
  • ·         Caldria aprofitar millor les associacions, els col·lectius, les diferents plataformes i iniciatives... que ja existeixen (NAOCAT, cuentod@s, Narrín Narran, tu contes... EVA, Arenys de contes, Bla-Bla-Bla...) per impulsar millor la narració oral, per crear vincle entre els narradors, per donar-nos suport els uns als altres...
  • ·         Pel que fa al tema de la programació de contes, és important que el programador es pregunti què busca i què vol aconseguir. En aquest sentit, caldria que es cuidés el lloc (que reuneixi totes les condicions necessàries per explicar dignament), uns mínims econòmics (és irrisori oferir al narrador anar a taquilla quan la sala no admet més que unes poques persones) en què es garanteixi un preu fix a banda del que es pugui treure de les entrades...
  • ·         De vegades hi ha llocs que per romanticisme pensem que són ideals per explicar contes (places), però en realitat els millors llocs són aquells que proporcionen tranquil·litat.
  • ·         En aquests moments, hi ha un cert abús per part d’algunes entitats que ofereixen pacs de sessions rebentant els preus del mercat. El cas més escandalós és el del Consorci de Biblioteques que contracta el projecte que presenta el preu més baix. Davant d’això s’ha vist la necessitat que hauríem de poder crear un front comú, però que és molt difícil poder-ho portar a terme.
  • ·         Un bon criteri seria que si el pressupost només dóna per programar dues sessions, no en programem quatre.
  • ·         Donades les circumstàncies de crisi, també s’ha proposat que potser ara, si la situació és complicada per explicar amb unes condicions mínimes, potser podríem aprofitar aquest temps per formar-nos i seguir creant sessions i consolidar aspectes de l’ofici de narrador.
  • ·         Una assistent del públic ha afegit la necessitat de tenir una visió empresarial i crear una campanya al voltant d’una idea que fos vendible com per exemple “inverteix temps a escoltar”.
  •  Es va proposar crear un mapa de la narració oral, amb tots el que s'estava fent... En aquest sentit, va sortir el dubte que aquest paper és el que potser està fent NAOCAT i que, en tot cas, el que caldria fer és aprofitar i/o impulsar el que tenim.
  • ·         Tot i que és difícil establir una sola manera de fer (cada narrador té el seu propi criteri, estil...), sí que hauríem d’intentar sumar entre tots, potser acollir-nos a algun bany d’humilitat, i aprendre a treballar en xarxa (ha caigut la idea de poder crear una escola de narració oral), tenint-nos en compte els uns als altres (fins i tot per promocionar-nos sessions i espais entre nosaltres)... En definitiva aprofitar el que ja tenim, revisar què no ha funcionat en tots aquests anys, impulsar noves propostes per poder viure aquests moments com a oportunitats per créixer com a col·lectiu i situar l’ofici en el lloc que tots voldríem.
·         En aquest sentit, s’ha acordat que els caps visibles i no visibles de les associacions, centres de narració... es trobin i es pugui tractar amb profunditat alguns dels aspectes d’aquesta Taula com la formació i la programació per tal d’anar apuntalant un futur a casa nostra que auguri un panorama més encoratjador per a tothom.


divendres, 18 d’octubre de 2013

EL NOMBRE NOMBRADO



Lo nombró una y otra vez. Desde la ventana que abría las luces de la quietud. 
Desde el ombligo donde recogía los espejismos de las dunas y le hacían soñar sin proponérselo. Desde las maletas que aguardaban olvidadas en el desván. Desde los entresijos de unas sombras que antaño le habían pertenecido. Desde los diluvios de arena cuando el quebranto del alma se le había aparecido, de repente, y todo se hizo polvo. Desde la garganta seca de tanto gritar a oscuras sin encontrar ni a tientas ni a sabiendas ninguna salida posible. Desde el ayer como línea infinita que cruza el trasiego de los deseos que aún esperas que se hagan realidad. Desde su lengua, que tantos consuelos le había dado y que recuperaba con sólo cerrar los ojos. Desde el antiguo molino donde había hecho rodar la rueda para moler con parsimonia y confianza las masas de todos los amaneceres que aún le quedaban por vislumbrar. Desde los cielos y los infiernos que el día a día le había puesto delante como el paisaje con el que hay que vestirse para llegar al mañana... Desde todos esos lugares y otros más que olvidó, lo nombró una y otra vez, pero todo fue inútil; en algún lugar él había perdido sus orejas y éstas vagaban de aquí para allá, sin atender, sin conocer, sin escuchar.

dissabte, 12 d’octubre de 2013

CONTES PER A ADULTS AL PLA DE LA CALMA DINS EL FESTIVAL MUNT DE MOTS


Cardedeu, gràcies a la col·laboració del bar Pla de la Calma, se suma a les poblacions que en aquesta IV edició participen en el Festival de Narració Oral de Barcelona Munt de Mots que tindrà lloc del 19 al 26 d'octubre. Un festival ple d'activitats, la majoria gratuïtes en què podrem disfrutar de contes per a adults i nens, jams de contes, tallers, conferències, cine-fòrum... a més de concursos de fotografies i il·lustracions... 

Enmig d'aquest marc, el bar Pla de la Calma ofereix una sessió de contes eròtics per a adults, dimecres 23 d'octubre, a les 20.30h, amb una entrada de 2€, de la mà d'un dels millors narradors que tenim a Barcelona: el japonès Yoshi Hioki amb la sessió "Contes que humitegen els llavis i les oïdes".


dilluns, 7 d’octubre de 2013

SEGMENTOS DE TIEMPO



Bastó tan solo un segundo para que el aire se quedara sin oxígeno; medio para hundir la mirada en la inmensidad del vacío, y nada más que una milésima para descubrir, por fin, qué era lo que más deseaba en este mundo, pero el tiempo avanzó implacable.