Avui he vist un bano amb uns colors que mai ningú ha utilitzat que, cansat de tanta hipocresia i mentides, entrava i sortia per les finestres de les cases, despatxos, botigues, bancs i caixes fent un escampall de papers per tota la ciutat mentre deixava al descobert tots els secrets tan ben guardats. He trobat un banc que per iniciativa pròpia havia adoptat unes formes més còmodes perquè hi poguessin festejar els enamorats. He vist basses i basses plenes de granotes amb rètols penjant del cap que deien: fes-me un petó i seré allò que tu vulguis. També, escales de cargol que portaven a torres com les dels contes perquè qui volgués pogués representar el paper de la princesa a punt de ser rescatada i en el primer esglaó un nena discutia amb la seva mare perquè ella el que volia era ser un cavaller. He trobat la ploma d'una àliga reial i quan l'he tinguda a les mans he sentit la saviesa que travessava els murs de la consciència. Més enllà de les places i els carrers he trobat un cementiri amb les portes obertes, ple de nens mirant els noms dels seus avantpassats i xiuxiuejant als peus de les tombes paraules plenes de secrets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada