EL SECRETO DE LUCÍA MORKE D'INÉS MACPHERSON

En aquests moments, a punt d'empaquetar l'estiu i engegar el ritme accelerador del nou curs, aturo la memòria d'aquests dies passats en un dels millors moments viscuts: el de la lectura d'un llibre que va ser capaç de mantenir-me immòbil a la cadira, totes les hores que van passar mentre accionava pàgina rere pàgina, amb una expressió expectant i amb el cor en un ai. El títol? El secreto de Lucía Morke, una novel·la de ritme cardíac i de prosa impecable d'Inés Macpherson.

Tal com apunta l'inici de Si una noche de invierno un viajero, d'Italo Calvino, per pròpia tranquil·litat i per no despertar susceptibilitats innecessàries, quan inicieu la seva lectura, seria convenient avisar els amics i familiars, a tots els contactes de les xarxes socials i al món en general, que durant un temps no cal que us busquin, que no estareu disponibles per a ningú. I això sí, per als porucs, com una servidora, és molt recomanable que l'inici de la lectura us agafi amb la bufeta buida -ja se sap que els lavabos sempre són al final d'un passadís que enmig d'una lectura inquietant es fa tètric i inacabable.

Amb tots aquests factors sota control, ara ja només queda llençar-se al mar de paraules i gaudir-ne. I és que només començar, ja t'enamores de la història: Lucía, una jove apassionada dels llibres, fa de lectora a un veí cec i troba a faltar el seu company d'institut i les aventures que vivien junts. Una carta farà que es tornin a trobar i que segueixin desvetllant misteris i que visquin l'aventura més inquietant que s'haguessin imaginat mai. Un marc ple de referents per a totes les edats i que Inés Macpherson sap jugar molt bé perquè t'hi capbussis a la primera línia.

Hi ha molts elements que juguen a favor d'aquest enquistament del llibre en el lector. M'agradaria destacar-ne tres. El primer és la carcassa que empara la història, tan ben dissenyada que fa que la trama vagi creixent i s'eixampli en el teu camp vital. Al darrere d'aquesta maquinària de construcció tan precisa, s'intueixen molts mestres que han anat alambinant el substrat literari d'Inés Macpherson. D'entre tots, i posant l'accent en el segon aspecte a destacar-hi, endevino els fils del més gran de les històries de por i de misteri: Edgar Allan Poe. Efectivament, el ritme narratiu accelerador, amb tots els ingredients aptes i no aptes per paralitzar el cor, són presents a El secreto de Lucía Morke tan ben triats i servits que fan de Macpherson una deixebla del mestre amb matrícula d'honor.

El tercer aspecte lloable són els personatges que posen vida a una prosa exquisida enmig d'un encaix perfecte entre el que mostren directament i el que balbuceja en primera persona el personatge de Lucía. Diàlegs precisos que fan créixer la història i que omplen d'imatges la pantalla cinemascop del lector.

Una delícia que no us podeu deixar perdre. I una delícia, per altra banda, que espera seguir sadollant el desig de llegir noves històries de l'autora.