QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a grans i petits.

* Com fer per regalar contes

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

diumenge, 24 de març de 2013

INSTRUCCIONS PER COLLIR ESPÀRRECS


Quan ens endinsem en el bosc amb la intenció de buscar espàrrecs, hem de saber que estem a punt de viure una experiència que més va enllà de l'acció que aparenta ser. 

En primer lloc, ens hem d'oblidar del temps. Com si es tractés d'una novel·la del cicle artúric en què el bosc és l'element màgic on pot passar de tot, així hem d'entregar-nos a la seva recerca. 

Amb el primer requisit en marxa, ja podem iniciar el procés de buscar. És aquí on es fa palesa la idea que un troba el que busca, però perquè això sigui possible cal practicar la paciència. Gràcies a ella un posa en marxa el focus adequat per mirar, observar d'entre tots els colors verds del bosc, el verd inconfusible de l'espàrrec. 

Quan totes les gammes cromàtiques estan entrenades, cal passar a la immobilitat. Romandre quiet en aquests casos és una necessitat imperiosa si volem que tingui lloc la trobada. Des d'aquesta actitud estàtica activa, aguditzem la vista en les distàncies curtes, mitjanes i llargues; en els diferents angles (tants com el nostre cap i el nostre cos ens permetin)... i comença la meravella de les descobertes: com si fossin talaies que ens miren, van apareixent un darrere l'altre, i com si observessin la nostra ceguesa amb certa incredulitat hi ha un moment en què coincidim: sentim com si una mena de miracle hagués caigut d'algun espai extrasensorial i se'ns escapa una exclamació d'eufòria: voilà!

Un eufòria que, s'ha de dir, anirà en augment. Un cop aquí, entrem en el segon pas del procés: hem tastat la màgia i en volem més. Sabem que existeixen, hem vist els més evidents i ara anem a trobar-los en altres llocs: ens fem buscadors actius d'espàrrecs. Identifiquem els caus, fins i tot allà on no hi ha senyals d'existència perquè no hi ha esparragueres i s'amaguen entre herbois diversos... però posem en pràctica la perseverança de qui sap que tard o d'hora apareixeran... Confiem i l'espera dóna els seus fruits.

El manyoc va en augment. L'olor que desprenen dins la nostra mà ens va embriagant i entrem en una tercera fase que és com una mena de borratxera. Ja no podem parar: en volem més i entrem en llocs intransitables i és com un creccendo que arriba al seu punt d'èxtasi cada vegada que la nostra vista abasta una nou exemplar. I no importa si és entre mimoses o esbarzers que s'emporten mig camal dels pantalons... ens sentim posseïts per la troballa i cada una és una explosió d'emoció com qui encadena un amor amb un altre amb exclamacions que van accelerant els batecs de l'emoció més salvatge.

I arribem a l'última fase: la tornada. Hi ha un moment en què el temps apareix en la consciència per fer-nos saber que això s'acaba. I aquesta és la lliçó més difícil, potser: saber renunciar a tots els espàrrecs que segueixes veient. Com es fa per no seguir enfilant-te pels pendents? Com es fa perquè la cobdícia no t'ennuvoli el gaudi i no segueixis agafant-ne un i altre quan els tens tant a l'abast? Potser és el moment de mirar-te el manyoc que la natura t'ha regalat i dir-te que ja en tens prou, que està bé saber deixar anar el que no necessites... i així, des d'una actitud despresa, es pot construir la idea que un pren una part i la resta segueix allà per a altres, per compartir, per a un altre moment... I tot segueix el seu procés, malgrat nosaltres o gràcies a nosaltres.

2 comentaris:

  1. AVUI VULL ANAR A BUSCAR ESPÀRRECS. SERÀ LA MEVA PRIMERA VEGADA. M'HA ENCANTAT EL TEU ARTICLE.

    ResponElimina
  2. AVUI VULL ANAR A BUSCAR ESPÀRRECS. SERÀ LA MEVA PRIMERA VEGADA. M'HA ENCANTAT EL TEU ARTICLE.

    ResponElimina