QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a grans i petits.

* Com fer per regalar contes

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

dilluns, 17 de març de 2014

EL DIA INTERNACIONAL DE LA NARRACIÓ ORAL A NÚVOL

El dia del gran contagi

 
/ 17.03.2014
Aquest dijous 20 de març és el Dia Internacional de la Narració Oral i per celebrar-lo els narradors dels locals que habitualment programen sessions de contes per a adults a Barcelona han preparat una festa i ho faran posant l’accent en allò que millor saben fer: contar.
Arnau Vilardebò, un dels narradors participants.
Els organitzadors d’aquesta iniciativa són la Sala Almazen del barri del Raval, el Harlem Jazz i el Centre Cultural Valentina del barri Gòtic i l’Ateneu Roig, el bar Astrolabi i la Casa dels Contes del barri de Gràcia. Sis espais que de dijous a diumenge, i amb freqüències variades, obren les portes als contes i fan de la seva programació una oferta cultural tant o més atractiva com qualsevol altra.
En aquesta ocasió, i per rendir el més amorós homenatge a la narració, cada espai proposa un narrador que explicarà un conte en la primera part de la celebració. Serà una bona ocasió per sentir el bo i millor que tenim a la ciutat: la Mar Ortega per l’Almazen, l’Helena Cuesta per l’Astrolabi, en Rubén Martínez Santana per l’Ateneu Roig, la Numancia Rojas per La Casa dels Contes, la Martha Escudero pel Harlem Jazz i l’Arnau Vilardebò pel Valentina. A continuació hi haurà un open micro per a tot aquell qui vulgui sortir a explicar un conte.
Tot i que algú podria qüestionar-se d’on ha sorgit aquesta diada, el cert és que estem parlant d’un ofici, el del narrador oral, que el podríem situar gairebé amb el mateix naixement de la humanitat i que, malgrat que la seva proliferació ha anat canviant al llarg de la història, la presència en els diferents espais de la societat actual l’hauríem de situar sobre els anys 90.
És a partir d’aleshores que Barcelona, com moltes altres ciutats, ha estat capdavantera d’iniciatives al voltant del conte i de l’ofici de narrar com ho demostra la creació d’una Associació de Narradores i Narradors (ANIN), la presència d’històries en molts actes importants de la ciutat (festes majors de la Mercè, de la Laia…), la participació de les hores del conte a les biblioteques, l’aposta per obrir nous espais, com  bars, museus… i demostrar que els contes també són per a adults…, la creació de revistes com N (feta per membres d’ANIN), Tantágora… o el mateix Festival de Narració Oral Munt de Mots que ja compta amb quatre anys d’experiència…
En una primera etapa d’aquesta trajectòria del conte, Barcelona va mostrar la seva cara més amable i va acollir narradors de procedència diversa que veien en la narració oral no només una bona manera de guanyar-se les garrofes, sinó la possibilitat de fer allò que més estimaven. En aquest sentit, talents i estils molt variats com Roser Ros, Ignasi Potrony, Martha Escudero, Numancia Rojas, Arnau Vilardebò o Rubén Martínez Santana van aprofitar les diferents oportunitats que la situació els permetia i, amb molt d’esforç i creativitat, van anar creant espais en què escampar la pràctica de la narració tant pel que feia a la programació de contes, com a la formació de nous narradors a través de tallers que permetien ensenyar l’ofici, així com al fet d’explicar a tot arreu.
Rubén Martínez Santana.
La segona part d’aquesta història, però, té a veure amb el moment més present i la política de retallades, que també ha arribat al món dels contes. Mancats d’ajudes públiques que facilitin la continuïtat i la difusió d’una programació  com cal, i amb el desànim instal·lat en els sofàs de les cases dels possibles assistents, de vegades costa omplir les sessions tal com es desitjaria. Sigui com sigui, la presència del públic en qualsevol proposta de narració s’ha fet incerta i tot plegat ha fer desaparèixer molts espais on abans es narrava. Alguns, però, sobreviuen buscant noves estratègies i maneres de donar-se a conèixer. Són aquests llocs, en què habitualment podem trobar una programació estable dedicada als contes, els que han sumat les forces i les ganes per celebrar aquesta diada el pròxim dijous.
Estem parlant de La Casa dels Contes que ofereix una programació de contes per a nens i adults de divendres a diumenge. Numancia Rojas, l’ànima de la Casa, la va inaugurar l’agost de 2000. Parlem, també, del Harlem Jazz o de Martha Escudero, que porta disset temporades oferint cada dissabte sessions amb els millors narradors de casa i de fora i ara també els dimarts amb contes en altres idiomes, o de la Sala Almazen, al cor del Raval, i això justament és el que es va plantejar Macarena González quan va crear La Ciutat de les Paraules, que aquest fos un espai de cohesió i d’integració per a tothom. Ella i Mar Ortega porten la programació de la sala que omplen de contes i d’espectacles de klown… de divendres a diumenge. Parlem també de l’Ateneu Roig, que va obrir les portes als contes arran de l’últim Festival de Munt de Mots, l’octubre passat, i que organitzats per Rubén Martínez Santana i Anxo Baranga ens fan gaudir de les històries del Cercle Roig l’últim divendres de cada mes. I també del bar Astrolabi que, des del mes de maig passat, Inés Macpherson i Alicia Molina programen contes dos dijous al mes. O el Centre Cultural Valentina que ofereix contes cada diumenge des de l’octubre passat organitzats per Joan Boher, Inés Machpherson i Alicia Molina. I encara podríem afegir-hi el Planetari on cada setmana Arnau Vilardebò explica contes mitològics. O el Rinclowncito al barri de Gràcia. O El Cafè de les Delícies que, cada vegada més, va vestint la seva programació amb més presència de contes. O la infinitat de festivals d’arreu de Catalunya que compten amb persones entusiastes per seguir tirant endavant, malgrat tot.
Numancia Rojas
Tot fa pensar que aquests són uns temps en què el reconeixement a l’art de narrar hauria de donar-se de forma natural i en canvi estem instal·lats en una mena de paradoxa: per una banda, tenim entre mans un dels oficis més antics del món i per l’altra ens trobem amb un públic i unes institucions inexperts quant a l’acompanyament, el suport, l’escolta… Encara falta fer molta feina per arribar a un públic més ampli. Els narradors i els programadors es troben que encara han d’anar traient una bandera per convèncer de tot allò que ofereixen els contes als petits, als grans… Encara hem repetir una i altra vegada que escoltant contes un pot viatjar per universos extraordinaris i que el triangle que es crea entre el conte, el narrador i el públic és únic i irrepetible cada vegada.
Diu la dita que un no pot marxar d’aquest món sense haver fet tres coses. Jo n’hi afegiria una quarta: una persona no hauria de deixar passar ni un dia més sense que algú li hagués explicat un conte. Dijous teniu una oportunitat d’or per descobrir algunes de les meravelles que ens brinden els contes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada