QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a grans i petits.

* Com fer per regalar contes

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

diumenge, 22 de febrer de 2015

AEDA: ELS CONTES TAMBÉ SÓN PER ALS JOVES


Els contes també són per als joves

Cardedeu és un poble de l’interior de les comarques del Nord de Barcelona, a uns 35Km de la gran ciutat. Famós per iniciatives tan importants com per exemple ser pioner a crear una televisió local (és anterior a TV3), per tenir un teixit associatiu important... i famós, també, per gaudir d’una programació de contes estable.
La iniciativa de tirar endavant una proposta de contes per a adults va sorgir l’any 2006 i va cobrir la temporada amb una participació molt bona per part del públic. Després, tot va quedar aturat per diferents motius i només en algunes sessions esporàdiques es tornaven a oferir contes, tot i que les ganes de reprendre una programació amb garanties de continuïtat estava en el cap de tots. Finalment, l’octubre de 2013, arrenca una nova temporada de contes per a adults, amb Yoshi Hioki, dins la programació del Festival de Narració Oral Munt de Mots.
A partir d’aquí, una cop al mes, la sala de dalt del bar “Pla de la Calma” s’omple de narradors de la talla de Martha Escudero, Rubén Martínez, Patricia McGill, Isabela Méndez, Arnau Vilardebò... i el públic segueix fidel les contades amb què es cobreix la programació d’aquesta zona de fora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que, avui per avui, no compta amb cap altra proposta de narració oral per a adults. Només aquest fet ja justifica la necessitat i el desig de mantenir la programació i de millorar-ne la difusió i les condicions en tots els aspectes, cosa que està en la ment tant d’una servidora com del propietari del bar, que en tot moment facilitat qualsevol proposta de millora. 
Tots els qui formem part d’aquest ofici sabem molt bé que fer-se amb un públic fidel demana una perseverança infinita. Que el temps i la feina constant donen els seus fruits en moltes ocasions, però també és cert que n’hi ha altres en què, inexplicablement, les mateixes salen poden quedar mig buides... Pensant en la manera de com arribar a més persones va ser fàcil copsar que el públic adolescent i els universitaris no acostumen a tenir en les seves opcions d’oci l’assistència a les sessions de contes i, prenent consciència d’això, la conclusió següent va ser proposar-nos estratègies per incloure’ls-hi d’alguna manera.
Aprofitant la meva feina com a docent de llengua i literatura al Taller Ginebró amb alumnes de batxillerat i Proves d’Accés i aprofitant que ensenyar a través de la narració oral està sempre present en les meves classes (no nomes perquè els explico contes i els n’expliquen, sinó perquè des de fa anys ells també aprenen a contar als més petits, als avis... com una activitat habitual dins el currículum de català), els vaig proposar assistir a les sessions que organitzo el tercer divendres a Pla de la Calma per tal d’aprendre a contar sentint altres narradors professionals, però sobretot per gaudir amb els contes.
Els va agradar la idea. Per facilitar l’assistència i, també per sentir-se “convidats” a anar-hi, vam crear la tarifa jove sota el nom de “Butaka jove”, que consisteix a asseure’s sobre una bonica catifa vermella plena de coixins. La vam estrenar el mes passat amb la sessió de la Martha Escudero i els nois i noies van sortir entusiasmats i amb ganes de repetir.
Crec que aquí tenim un filó important per seguir insistint-hi. Molts dels qui heu viscut l’experiència d’anar a algun institut heu pogut veure com gaudeixen amb els contes. Es tracta de seguir per aquí i mentre la màgia de la narració oral s’escampa per les aules, convidem-los a assistir a les sessions de contes fora d’horari escolar. Es podria fer extensiva aquesta “Butaka Jove” i instaurar-la en altres llocs. Es podrien aprofitar els contactes de cadascú o perquè som professors o perquè en coneixem algun... pels fills o pels amics dels fills... i a partir d’aquí tracem ponts des dels instituts i des de les universitats fins als locals on contem.
Aquests dies previs al següent “Divendres de Contes” al Pla de la Calma, alguns alumnes s’acosten i em deien: “ja tinc ganes que arribi divendres”. I jo m’omplo d’alegria perquè l’espurna ja s’ha encès: la seducció de l’oralitat els ha tocat ben endins i tot i que encara potser no ho sàpiguen, això ja és per sempre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada