Quan baixis de l'alcova,
obre la finestra,
despulla el llit dels ventres de la nit,
escampa aromes d'albades
i tanca els forats dels corcs
amb la resina del sí.
Quan baixis de l'alcova,
treu el topall de la porta,
que els corrents s'enduguin
penes, silencis, esperes...
i del forat del pany
arrenca el miratge d'ahir.
Quan baixis de l'alcova,
renta't la cara,
pentina els camins que t'esperen
i a cada solc
enterra-hi verds i taronges i blaus...
de tots els matins del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada