Els deserts de sal van naufragar en la boca del drac adormit. Al primer badall, se'ls va empassar sense mastegar-los ni rostir-los. Una hora va ser suficient perquè l'exploració mèdica obligada per l'intens mal de panxa redactés un informe inexplicable:
* vessament poètic per la regió pilòrica amb la conseqüent obstrucció de la zona.
* esòfag desplaçat per l'aparició de fotografies, cartells i programes de mà sense etiquetar.
* desaparició de la curvatura major a conseqüència del xoc d'un piano contra diferents estris de neteja domèstica.
* Eixamplament i esquinç del duodè per la forta pressió de la paraula "no".
profilaxi: tres espelmes a un sant o una santa de gran devoció.
Aix, pobre drac, quina manera de patir, ja és ben bé que el lloc del "no" ha d'ésser per força el duodè!
ResponEliminaHahaha!!! Pobrissó, jo també ho penso... però és que no s'hi val a badar. Aquí, obres la boca sense adonar-te'n i t'empasses un món de tot. :-)
ResponEliminaGràcies per comentar!!!