QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a grans i petits.

* Com fer per regalar contes

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

dijous, 25 de desembre de 2014

EL FINAL DEL DIA XXXIV


El final del dia porta ales grosses que entaponen un cel esquerdat. Com en un quadre d'en Magritte, les teulades s'obren  i arrenquen a volar els escamarlans i els galets de la sopa de Nadal. Junts dibuixen taules en què les estovalles acullen les copes en unes coreografies de passos impossibles. Més enllà dels tovallons, s'alcen les veus per entonar el repertori escollit: de las luces que a lo lejos van marcando mi retorno..., mentre els miols dels gats del carrer arrosseguen les vitrines de les cases abandonades per camins polsegosos plens de preguntes que ningú no contesta, el camino que los sueños prometieron a sus ansias..., i les aigües del riu engullen la brutícia que hi ha al fons del cabal amb l'escombra d'alguna bruixa despistada, después de la boda fuimos a pasear y nos cayó un fuerte aguacero..., rere el porticons de les masmorres antigues, apareixen els dinosaures com si es despertessin d'un somni profund, de la nit més llarga de la història, me voy esta noche tibia y sensual, llena de calor tropical... i, sense perdre temps,  devoren les restes del mobiliari urbà per vomitar flors i verd de primaveres esperançadores, mi vida la embellece una esperanza azul..., aleshores, els ratpenats voraços aletegen amb força el que serà l'últim vol perquè veuen que el sol despunta el primer raig i saben que el final de l'absurd està a punt d'interrompre en el paisatge, tu me enseñaste a querer y he sabido..., i el cel pinta el negre més fosc mentre el primer raig de sol empeny amb força el día que me quieras... un instant només. Un instant en què els dies de tota una vida es fonen en un gest minúscul que desarticula el temps i la gravetat de l'espai. Des de la finestra, ara sí, el vent huracanat es dóna per vençut i posa les arrels en el centre d'unes mans remotes que esperen la fi dels dies terribles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada