QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a grans i petits.

* Com fer per regalar contes

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

diumenge, 29 d’agost de 2010

IMPRESSIONS DEL FINAL DE L'ESTIU

El final de l'estiu fa olor de recolliment, de finestres que es tanquen, de tardes que et deixen les primeres fulles dels arbres als peus, de paraules que s'apunten en una llibreta esperant una millor ocasió per fer-se possibles, de comiats a la vora del mar quan la sal és l'últim perfum del dia... De cop, la llum d'aquells capvespres inacables ja no t'espera i la tornada dels passejos pel bosc està plena d'ombres que t'anuncien que el temps de l'inesperat, de l'instant que s'aboca per qualsevol duna a punt per ser viscut, el temps en què aquell impuls sortia de dins teu i arribava a l'epicentre de la vida col·lectiva dels qui t'envolten ha escurçat el seu trajecte.
Enrere hi ha el record immediat de la primera lluna plena, de les tres en aquests tres mesos de calor, quan les coques i les copes de cava omplien les primeres il·lusions de l'estiu. L'última tenia la màgia dels conjurs per ser testimoni de la presència de les dues llums més potents que veiem des de la Terra: la lluna plena i la posta de sol al far de Cavalleria. Entremig queden els altres records, els dels dinars que s'allarguen fins que es fa fosc, els sopars a la platja amb contes i la segona lluna plena; les converses a qualsevol hora sense que el temps faci abaixar el teló de l'encontre; els Saburó i Monestero; les banyades a les aigües més fredes dels paisatges més increïbles; el retrobament de platges quan el món girava cap a una altra òrbita; els riures que no volen parar de riure; festes majors que et fan sentir a casa; trobades inesperades, passejos que fan que el dia s'allargui més enllà de les hores, comiats dels qui se'n van per sempre...  
Cada un d'aquests moments viscuts està emmagatzemat dins meu per fer d'anclatges quan la llum de l'hivern no tingui prou força per vèncer les obligacions del dia a dia. Aleshores, com qui obre els porticons de la vida de bat a bat, així entraran els records en les futures hores  i la seva claror s'escamparà pertot arreu, a mans besades. 

2 comentaris:

  1. "Aleshores, com qui obre els porticons de la vida de bat a bat, així entraran els records en les futures hores i la seva claror s'escamparà pertot arreu, a mans besades. "

    M'encanta Alicia.

    S'assembla al meu últim escrit: "Después del olor a quemado".

    ResponElimina
  2. ei, l'he de llegir, doncs. Gràcies guapo.

    ResponElimina