En aquestes hores, amb el foc en marxa, amb l'oneig de la mar al darrere de tots els sons, mous el pom de la porta i entres amb la prudència que mostren els espectres quan no saben si se'ls rebrà amb els braços oberts. Aquí estàs, et veig, et pressento més enllà de la imatges nítides que dóna la consciència. Tot i que sempre has estat per aquí, em mires i et sorprens. Ha passat tant de temps! Gairebé trenta anys deixant enrere el teu "reír sonoro" com deia el tango. Un parèntesi ple d'estades per recordar-te, ple d'encontres amb altres vides que sempre m'han portat a tu. Durant tots aquests anys he invocat moltes vegades la teva força, el teu coratge... i aquí em tens, plena d'aquella nena que encara corre per aquí dins i plena d'altres pètals, alguns de gel, per teixir i seguir vestint la flor subtil, misteriosa, incerta... abans no l'arrenqui el vent tumultuós, la bafarada imprevista... Abans no descobreixi que el pas del temps ha esborrat la teva empremta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada